Daniel Sirera va conversar amb el subdirector d’edicions, Albert Ribas. Foto: Línia
És difícil veure el candidat del Partit Popular a les eleccions municipals de Barcelona, Daniel Sirera, i no pensar en l’alcaldable del mateix partit que el va precedir en els comicis del 2019, Josep Bou. Ho és perquè Sirera ha canviat radicalment les formes –potser no tant el fons– del seu predecessor després que aquesta formació conservadora, amb dos regidors, obtingués un dels pitjors resultats de la seva història a la capital catalana.
Allà on Bou era teatral, Sirera és tranquil. Allà on Bou es mostrava com un polític extravagant, Sirera vol ser el polític d’ordre. I si la figura de Bou era la d’un empresari, la de Sirera és la del polític de carrera. Aquesta és la faceta que va mostrar el popular en una conversa mantinguda amb el subdirector d’edicions Línia, Albert Ribas, ahir a l’Espai Línia, emmarcada en el cicle de conferències La ciutat metropolitana: progrés i futur.
Sirera al rescat
La vida política de Sirera és llarga i variada. El popular ha dut a terme gairebé tots els papers que es poden fer en política. Regidor, diputat, senador, conseller, president de partit, assessor polític i, ara, candidat a l’alcaldia de Barcelona. “Torno on vaig començar, però aquest cop vull ser alcalde”, va explicar. “Barcelona sempre ha estat la meva vocació, encara que ningú ho sabia, perquè el meu pare era guàrdia urbà”, va afegir.
La notícia del seu nomenament com a cap de llista per a la ciutat es va donar a conèixer el gener passat, i va ser ni més ni menys que el president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, qui va encomanar a Sirera la missió de reflotar el PP barceloní. Certament, i com li va recordar Ribas a l’inici de l’entrevista, el PP va aconseguir un dels resultats més pobres de la seva història a la ciutat el 2019. Una quarantena de vots van fer que la formació entrés al ple amb dos regidors. “No sé per què el PP va treure aquests resultats, suposo que perquè Catalunya estava molt polaritzada”, va dir el candidat tot evitant criticar la tria de la seva formació amb Bou.
Les enquestes donen la raó a la nova aposta. Fins i tot algunes d’elles assenyalen que el PP podria doblar els seus resultats. Així mateix, Sirera es va mostrar encara més optimista i va assegurar que confia a millorar aquestes xifres. “Podem captar vots del PSC en determinats barris”, va dir el candidat popular amb l’ull posat en els nou regidors que va assolir el 2011 Alberto Fernández Díaz. Malgrat això, Sirera va passar de puntetes pel veritable problema que pot tenir la seva formació de cara al 28 de maig: la fragmentació dels partits de dretes unionistes. Vox, Ciutadans i Valents es disputen la mateixa bossa de vots que el PP, encara que Sirera va assegurar que aquestes formacions no obtindran representació. “El Partit Popular ja ha tingut nou regidors a l’Ajuntament de Barcelona i, per tant, res impedeix que els torni a tenir”, va augurar, optimista.
Clau de govern
Durant tota l’entrevista, Sirera va ser contundent amb les seves crítiques a la gestió del govern d’Ada Colau. “Tenim el pitjor govern de la història”, va denunciar. És per això que, després que Jaume Collboni i Xavier Trias s’hagin interpel·lat respecte a possibles pactes durant les darreres setmanes, es feia impossible no preguntar a Sirera si, en cas que l’aritmètica es presti, donaria suport a un hipotètic govern sociovergent.
Així ho va fer Ribas, que va preguntar al candidat quines serien les seves condicions per poder negociar amb el socialista i amb l’exalcalde. “Per començar a parlar volem que Barcelona sigui una ciutat segura, amb més policia i amb més càmeres de videovigilància”, va dir. A aquesta condició va afegir la de millorar la neteja, garantir totes les formes de mobilitat –incloent-hi el cotxe privat–, abaixar els impostos i construir “entre 40.000 i 50.000 habitatges”.
Amb tot, Sirera no es va mostrar gaire convençut que Collboni i Trias vulguin seure amb el PP. “La prioritat és fer fora Colau, i Collboni ha governat amb els comuns, mentre que Trias, quan va poder-ho impedir, no ho va fer”, va afirmar. “A més, estic segur que Trias estaria més content de governar amb la CUP que amb el PP”, va asseverar.
Trias i Collboni voldrien governar amb un eventual suport del PP? Quina reacció podria generar una aliança d’aquesta mena en clau catalana? I en clau espanyola? Sirera va afirmar que Feijóo li ha dit que “faci el que consideri millor per a Barcelona”. “Si per defensar la ciutat hem de fer alguna cosa que no s’entengui a la resta d’Espanya, ho farem”, va assegurar.
Daniel Sirera es va mostrar com el candidat d’ordre. Foto: Línia
El candidat del turisme
Si hi ha un element que caracteritza Sirera en comparació amb la resta d’alcaldables de la capital catalana, aquesta és la seva defensa sense fissures del turisme. “Barcelona o és turística o no serà”, va afirmar el polític del Partit Popular. “Hem de posar una catifa vermella al turisme i una banda de música”, va afegir amb un toc d’humor. Així, Sirera va argumentar que, des del seu punt de vista, el problema és que encara no s’han explicat les bondats del turisme. Per aquest motiu, el popular aposta per fer campanyes adreçades a la ciutadania barcelonina detallant-les.
A més, va assenyalar que és partidari d’eliminar la taxa turística de Barcelona. “No és cap desincentiu perquè els turistes no vinguin, sinó que el que aconsegueix és que els visitants marxin a altres ciutats com l’Hospitalet”, va criticar. En aquesta línia, Sirera també va dir que tots els comerços haurien de poder obrir a l’hora que volguessin.
Tot per la seguretat
Més turistes i, sobretot, més seguretat. Sirera també va mostrar-se com el candidat de l’ordre, una posició que es disputa amb la resta de partits de dretes. En aquesta competició valen totes les acusacions, i Sirera va afirmar que a Barcelona “hi ha carrers del Raval on la Guàrdia Urbana no entra”. També va dir que el seu fill de 18 anys “hi ha caps de setmana que no surt de festa per por”.
El candidat va responsabilitzar l’Ajuntament d’aquesta situació i va acusar el govern de Colau de posar-se del costat dels delinqüents i de deixar desemparada la policia. Per tot això, Sirera va demanar més patrulles, i aixecant la mirada de Barcelona, va afirmar que cal més coordinació amb les policies de l’àrea metropolitana. “Tots els alcaldes haurien d’entendre que cal una governança metropolitana, però hi ha uns ajuntaments que no volen cedir competències i una Generalitat que no vol tenir un contrapoder metropolità”, va sentenciar.
