La roda de premsa d’Ecologistes en Acció s’ha celebrat a l’Espai Línia. Foto: Línia
En aquest sentit, la decisió del tribunal reconeix la mala qualitat atmosfèrica a l’àrea de Barcelona, al Vallès i al Baix Llobregat, al Penedès-Garraf, al Camp de Tarragona, a la Plana de Vic, a les comarques de Girona, a l’Empordà, a l’Alt Llobregat, al Pirineu Oriental, al Prepirineu, a les Terres de Ponent i a les Terres de l’Ebre.
Segons ha explicat Sergi Cot, químic i membre d’Ecologistes en Acció, el contaminant al qual fa referència la sentència és l’ozó troposfèric, que és perjudicial per a la salut i el medi ambient. Així mateix, es tracta d’un component que s’origina principalment pel transport i algunes indústries en els grans nuclis urbans, sobretot en temporades de calor.
Cot ha afegit que l’ozó troposfèric provoca “irritació dels ulls i les vies respiratòries, reducció de la funció pulmonar, un increment del risc de malalties com l’asma, l’agreujament de patologies cardiovasculars, i fins i tot impactes en el desenvolupament cognitiu dels infants”. A més, el químic ha explicat que el component és tòxic “per a la vegetació i el creixement dels boscos i provoca la reducció de la productivitat de molts cultius agraris i, per tant, fa perillar la sobirania alimentària”.
La responsabilitat de la Generalitat i de la metròpoli
La sentència del TSJC, determina que ja el 2012 i el 2014, la Generalitat de Catalunya va establir que se superaven sistemàticament els valors nocius d’aquest contaminant.
“Hi ha la certesa que les actuacions administratives desenvolupades fins ara, no han estat suficients, i això, perquè els Plans de Millora que s’han elaborat no han mostrat més que una tendència cap a un lleu descens del contaminant assenyalat, que no és ni destacable en termes d’eficàcia”, han lamentat des d’Ecologistes en Acció citant la sentència.
És per aquest motiu que l’organització ha reclamat a la Generalitat que “abordi sense més demora l’elaboració de plans eficaços per lluitar contra aquest gas” i ha demanat a la Comissió Europea que “extremi l’exigència dels plans”.
Alhora, des de l’entitat mediambiental han assenyalat que hi hauria una altra responsabilitat que recauria sobre els territoris més industrialitzats del país. “A Catalunya, aquests contaminants s’emeten principalment a dues zones que actuen com a grans focus emissors: l’Àrea de Barcelona i Vallès – Baix Llobregat”, han assegurat.
La causa d’aquest fenomen és l’elevada intensitat del trànsit, l’aeroport del Prat, el transport marítim del port de Barcelona i la important activitat industrial del territori. A més el Camp de Tarragona, amb la petroquímica i el seu port seria un segon emissor d’ozó.
Es produeix la paradoxa que les zones més afectades són aquelles que estan allunyades dels grans nuclis urbans. Es genera el que en paraules de l’entitat ecologista podria considerar-se una “deslocalització de la contaminació, que afecta de forma injusta territoris que no la produeixen”. “Per exemple, Osona té una rellevància històrica en la superació dels valors límit”, sentencia l’organització ecologista.
