Xavier Domènech durant el debat sobre la crisi de les esquerres a Espai Línia. Foto: Joanna Chichelnitzsky
La situació política no és bona, però encara hi ha esperança per a les esquerres. El model a seguir és evident, el nou moviment d’esquerres a França. Aquesta és la principal conclusió del debat sobre la crisi de les esquerres que hi va haver ahir a la tarda a l’Espai Línia, en el marc de l’Escola de Pensament de Crític. Va reunir a l’historiador Xavier Domènech i a l’economista Eloi Gummà, amb la moderació de la periodista Laura Aznar.
El que per a alguns podria haver estat un funeral de les esquerres es va convertir en una trobada constructiva i engrescadora a la qual va assistir un públic molt nombrós, entre ells Gerardo Pisarello, diputat i membre de la Mesa del Congrés dels Diputats.
“Hi havia certa candidesa en el somni del 15M d’assaltar els cels i fins i tot supèrbia, però també un potencial que encara hi és”. Amb aquest punt d’autocrítica i aquesta esperança va arrencar l’anàlisi Domènech, figura important dels Comuns durant molts anys i ara retirat de la política.
I aquest potencial rau en la mateixa situació econòmica, que no és exactament pròspera, per a Gummà: “El model de globalització neoliberal està en declivi, i per això tornem a veure mesures proteccionistes per protegir el capital”. Aquesta debilitat del sistema és, doncs, l’oportunitat per al creixement de l’esquerra.
Domènech va conversar amb Eloi Gummà amb la moderació de la periodista Laura Aznar. Foto: Joanna Chichelnitzsky
El model a seguir
El problema de les esquerres, el que els impedeix aprofitar aquesta oportunitat, és el dilema on viuen, segons Domènech. Han de triar entre fer-se fortes als pocs espais lliures que encara queden i mantenir els drets socials, o bé arriscar-ho tot amb l’objectiu d’aconseguir majories més àmplies. I en un context molt negatiu: “el que està de moda és la dreta, l’esquerra és conservadora o woke”, denunciava l’historiador.
Més enllà del debat teòric i de les circumstàncies específiques: “Les esquerres han de seguir l’exemple de la França Insubmisa de Mélenchon i el Front Popular que va derrotar Le Pen en les últimes eleccions parlamentàries”, va sentenciar Domènech. I si sembla difícil, cal recordar la mateixa història: “Quant el 1936 hi va haver el cop d’estat les esquerres no estaven bé, però hi va haver una reacció col·lectiva que va aturar el cop. L’esperança de les esquerres és la capacitat de reacció”.
Per a Gummà el model seguit per l’esquerra francesa implica “reconnectar l’esquerra amb els sector socials que li corresponen”. És el que allà en diuen el quart bloc i que l’economista va explicar de manera molt pedagògica. Si en les circumstàncies actuals els conservadors i els liberals s’estan acostant a posicions de l’extrema dreta per mantenir el poder, llavors les esquerres han d’acostar-se al quart bloc, que serien els abstencionistes. “El sector social que té un biaix de classe més marcat és l’abstenció, per tant, té tot el sentit del món implantar-se en els barris, i això és el que ha fet la França Insubmisa”, va dir Gummà. “La prioritat per a les esquerres és incloure els ciutadans més explotats”, va insistir.
Xavier Domènech i la moderadora, Laura Aznar. Foto: Joanna Chichelnitzsky
Amb aquesta estratègia s’aconseguiria una altra cosa, per a Domènech, sortir del carreró sense sortida on es troba la política catalana. “Fa massa anys que Catalunya només pot triar entre dues opcions, o bé un govern d’unitat patriòtica o bé un tripartit. I aquestes ja no són opcions reals”. Un moviment a l’estil francès oferiria, doncs, una nova perspectiva i una motivació: “Si no som capaços d’il·lusionar amb nous horitzons les bases seran cada cop més minvants”.
Sobre qui hauria de liderar aquest nou moviment d’esquerres, no es van mencionar noms, però sí que es va parlar de nous plantejaments i aliances. “El socialisme no és una cosa tan sòlida, ni a Catalunya, ni a les autonomies ni a Espanya”, va llançar Domènech. “Ja veurem què en queda del PSOE després de Sánchez, tenint en compte el que ha passat arreu d’Europa amb el socialisme”, va afegir.
La independència, en suspens
La proposta de màxims implica, això sí, algunes renúncies. O, com a mínim, ajornaments. “És difícil construir un projecte de l’esquerra que comenci per la independència com a condició, perquè aquesta demanda ja no funciona com un agregador social”, advertia Gummà. Per a ell, cal iniciar un nou procés per avançar i veure cap a on condueix.
Un públic nombrós va acudir a l’Espai Línia interessats pel futur de les esquerres. Foto: Joanna Chichelnitzsky
Hi ha més factors que conviden a defugir l’eix nacionalista durant els pròxims anys. “El catalanisme és incapaç de governar el país”, va sentenciar Domènech”, perquè és incapaç de pensar en el conjunt de tots els catalans”. Això es fa evident en aquests dies, per a l’historiador, amb “l’obsessió de la dreta amb Aliança Catalana” que contribueix a “sobredimensionar tot el que fa”.
Sí que se’n parlarà molt de sobirania els pròxims anys, però no exactament la nacional. “Hi ha una gran crisi del context de la pròpia vida i això té molt a veure amb el dèficit de sobirania en molts altres àmbits personals”, va explicar Domènech. I per posar la cirereta va recordar que el lema del Brexit era “Recuperem el control”. Això és el que demanaven molts votants, per a l’exdirigent dels comuns: recuperar el control de les seves vides.
