La presentació de l’agenda es va fer a l’auditori d’Espai Línia. Foto: EP
Si us diem que s’ha estrenat un model alternatiu d’agenda que desafia les convencions i reordena el temps a mida de les nostres necessitats, ben segur que us despertarà una mica de curiositat. Tanmateix, si revelem que es tracta d’una agenda feminista és possible que alguns no continueu llegint aquest paràgraf. Destruir aquest biaix és precisament l’objectiu de l’agenda De vuit a vuit, presentada ahir a la tarda a l’Espai Línia.
El fet concret és que l’editorial Raig Verd i la Fundació Surt van presentar una agenda diferent de les habituals. En primer lloc, no hi ha horaris. Perquè cadascú pugui fer-se’n un a mida i incloure totes aquelles tasques que s’han de fer, però no són fixes. En segon lloc, incorpora espais oberts on anotar allò que en diem cures, les responsabilitats familiars, per exemple, que no acostumen a tenir espai a les agendes convencionals. També hi ha assenyalades dates reivindicatives i festes cíviques, no només sants i dies festius. I el més revolucionari de tot, va del 8 de març de 2026 fins al 8 de març de 2027.
“De vuit a vuit no és un accessori ni un acte simbòlic sinó una eina d’acció feminista”, va reivindicar Laura Huerga durant la presentació, “perquè el calendari no és neutre”. Si les agendes convencionals no inclouen aquests espais per a integrar les cures és perquè les deixen de banda. En canvi, el feminisme les inclou, encara que això no vengui. En realitat, “el feminisme és anticomercial”, va denunciar l’editora amb un deix de tristesa.
“El feminisme és un despertar”
“El feminisme et remou la vida, va confessar Carme Porta, cap de comunicació de la Fundació Surt i una lluitadora històrica pels drets de les dones. “Primer, entens moltes coses, però després ja no pots deixar de veure-les. Sempre portes les ulleres lila”. En termes pràctics, això implica “organitzar-te la vida d’una manera que t’incomoda i que potser incomoda els altres”. Però “el feminisme és un despertar”, va advertir, i no hi podem pas renunciar.
Podria semblar que tot fa pujada, però no és ben bé així. “També et dona eines”, va assenyalar Huerga: “T’ajuda a dir no, a posar límits, a no haver de somriure tota l’estona”. “És molta més feina”, reconeixia, “però també més empoderament”.
La periodista Magda Bandera, directora de La Marea, va exercir com a moderadora i va fer èmfasi en l’exigència d’allò que anomenem perspectiva feminista, el “treball extra que suposa” aplicar-la en tot allò que fem, per ser més justos. Sovint es confon amb la paritat, però hi ha molta més teca. Una organització que es consideri feminista ha d’integrar forçosament les cures i ha de ser molt més horitzontal, allunyant-se del model jeràrquic tradicional.
L’agenda feminista. Foto: Raig Verd
Un homenatge històric
Aquesta primera edició de l’agenda neix sota el signe del 50è aniversari de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, celebrades el maig de 1976 al Paranimf de la Universitat de Barcelona, quan milers de dones van ocupar l’espai públic per fer del feminisme una pràctica col·lectiva i transformadora. De vuit a vuit vol ser també un homenatge a l’Agenda de les Dones, publicada per LaSal edicions entre 1978 i 1990, que durant anys va convertir el calendari en un espai de memòria i consciència.
No és casualitat, doncs, que a la presentació de l’acte hi assistís Mireia Bofill, fundadora de LaSal. Li van oferir el micròfon per si volia dir res i va aprofitar l’avinentesa per criticar que la Generalitat no doni suport a la celebració del cinquantè aniversari de les Jornades… “El feminisme no és una mirada parcial sinó una mirada encara més universal”, va sentenciar amb la saviesa que donen els anys i les lluites compartides.
