Un moment de la trobada de famílies amb la Plataforma per l’Educació de Qualitat. Foto: Espai Línia
El dimarts 29 d’octubre un nodrit grup de famílies es van reunir a l’Espai Línia preocupat per la qualitat de l’educació a Catalunya i per com està afectant la transformació educativa als seus fills. Es tractava d’una reunió informativa promoguda per la Plataforma per l’Educació de Qualitat, que actualment reuneix a més de tres mil famílies catalanes i que es va presentar públicament amb un manifest per una educació de qualitat.
Dori Huertas, portaveu de la Plataforma, va exposar les raons d’aquesta iniciativa, nascuda arran de la publicació de les últimes proves PISA, que van mostrar un descens alarmant de l’aprenentatge de coneixements al nostre país. Per a les famílies agrupades a la plataforma la causa principal d’aquesta davallada és la “substitució de les competències pels coneixements”. L’aplicació a les escoles catalanes a partir de 2015 de l’anomenada “innovació pedagògica” ha suposat, per a la Plataforma, la substitució progressiva d’assignatures troncals com Llengua o Matemàtiques per “Moments d’aula” o “Espai d’aprenentatge” on es treballen matèries, però en un context lúdic. La innovació pedagògica ha suposat, per a Huertas, “una reducció del nivell d’exigència mínim i l’eliminació dels llibres i de les llibretes, dels exàmens i del treball sistemàtic a les aules”. Les conseqüències serien les que mostren els resultats de PISA, baixos nivells de coneixement matemàtic, lectoescriptura i comprensió lectora.
Una altra de les coses que denuncien aquestes tres mil famílies és la manca d’evidències científiques d’aquesta transformació educativa. En això també coincideixen amb algunes entitats de docents, com la Fundació Episteme o el Col·lectiu Pere Quart, que s’han posicionat durament contra la imposició de la pedagogia a l’educació en contra de la divulgació de coneixements, sense haver-hi cap raó científica per fer-ho. Precisament abans de l’estiu l’Espai Línia ja va acollir un interessant debat entre apocalíptics i integrats del sistema educatiu, els Col·loquis Catalunya Educació 2024, impulsats per la Societat Catalana d’Història Cultural i l’Institut Obert de Catalunya.
La Plataforma està en procés de creixement i vol concentrar les famílies preocupades per aquesta situació per vehicular les queixes de forma ordenada i conciliadora. Huertas va informar que un grup de famílies ja s’ha pogut entrevistar amb responsables d’educació de diversos partits polítics i amb el Departament d’Ensenyament.
La reunió es va plantejar també com una sessió de treball amb les famílies que van acudir, algunes d’elles procedents del Maresme, Sabadell o Sant Boi de Llobregat. Totes es van mostrar preocupades pel nivell baix d’ensenyament de coneixements i, sobretot, per la incomprensió que pateixen per part dels centres educatius, i fins i tot de les associacions de famílies. Això sí, la gran protagonista de la part final del debat va ser la implantació d’Innovamat a les escoles, un “sistema alternatiu” d’ensenyar matemàtiques que ha generat molta polèmica als centres perquè altera el model tradicional d’aprenentatge de les matemàtiques.
