Un moment de la representació de ‘Pròxima estació’ a l’escenari d’Espai Línia. Foto: Línia
El Grup de Recerca Antropologia i Art (GRANART) de l’Institut Català d’Antropologia presentava ahir a l’Espai Línia el seu treball Teatre i societat en diàleg, desenvolupat per Aleix Sanclimens i Carla Rodríguez, i van tenir la bona pensada de complementar la teoria amb una bona demostració. Així, l’auditori es va convertir en un teatre de petit format on la companyia Sense Trànsit va evidenciar el potencial social de l’art escènic.
Pròxima estació mostra a dues persones que es queden atrapades en un vagó de metro a conseqüència d’un accident, o potser un suïcidi. Tot i ser dos desconeguts comencen a xerrar i juguen a imaginar-se les vides dels altres passatgers. Es posen en la pell d’un senyor que porta un ram de flors, d’una velleta capficada o un noi amb rastes i exploren i dramatitzen les raons per les quals són allà, compartint aquell moment detingut en el temps.
Júlia Masnou, autora de l’obra, i els intèrprets Mar Guarch i Daniel Crespo aconsegueixen representar la realitat de totes aquelles persones reals i traslladar-les al públic a través de l’art, però també de l’empatia, i amb molt pocs recursos escènics, senzillament recreant una parada de metro. Sentim a parlar molt del potencial transformador del teatre, però el millor és poder-lo veure en directe.
El teatre, un ritual de creació social
“El teatre és una eina per repensar la realitat que ens envolta i ens convida a imaginar”, aquesta és la premissa del treball del Grup de Recerca Antropologia i Art, com bé explicava l’Aleix Sanclimens, i com va demostrar la peça teatral. Un dels referents i pioners d’aquest pensament és Eugenio Barba, director del Odin Teatret, a Dinamarca i creador de la disciplina de l’Antropologia Teatral, que aborda el trencament de les barreres entre l’estètica i l’antropologia. Per a ell, la relació que s’estableix entre director, actors i públic no és ni una unió ni una comunió sinó un autèntic ritual de creació social.
Cal, doncs, ampliar la mirada i anar més enllà del fet teatral tal com l’entenem normalment. “El teatre mostra la realitat tal com és i alhora ens ajuda a canviar-la”, va explicar la investigadora Carla Rodríguez. “Perquè la veritat i l’art escènic han d’anar lligats”, va sentenciar.
El treball de recerca recorre els principals referents de teatre i l’antropologia, com Verónica Pallini, Antonin Artaud, David Le Breton, Marcel Mauss, Richard Schechner, Antonio Prieto, Martha Toriz o Iván Alvarado i aspira a condensar l’enorme potencial del teatre com a eina de transformació i canvi.
No és fàcil explicar la teoria ni fer entendre amb arguments d’autoritat el valor antropològic de les arts escèniques. Per aquesta raó va ser tan important ahir incorporar una representació en viu. I, a més, va servir per recordar-nos que el teatre és probablement l’art més versàtil, el més assequible i el més adaptable a qualsevol entorn, ja sigui un gran escenari, un parc, un carrer o l’auditori de l’Espai Línia.
