Judit Pellicer, Lionel Delgado, Helena Castellà i Raül Romeva durant el debat. Foto: Joanna Chichelnitzsky
Raül Romeva va ser el gran protagonista de l’acte central de la Setmana Temàtica de les Noves Masculinitats de la Fundació Irla, que va tenir lloc aquest dimecres a l’Espai Línia. Amb el plantejament de Manosfera i extrema dreta, el president de la Fundació i doctor en Relacions Internacionals per la UAB va debatre amb Helena Castellà, politòloga experta en extrema dreta, i Lionel Delgado, doctor en Sociologia per la UB, sobre la vinculació entre el masclisme i l’extremisme, especialment en el context d’Internet.
La periodista Judit Pellicer, que va exercir de moderadora, va iniciar el debat descrivint fins a quin punt Internet és el caldo de cultiu on han crescut grups masclistes que ja existien, però que fins llavors tenien molt poca visibilitat. Com els incels, que es mantenen cèlibes involuntàriament, o els homes amb problemes sexoafectius que rebutgen obertament les dones. O els desesperats per lligar que segueixen devotament suposats gurús del sexe. Tots ells tenen en comú una cosa: coincideixen a culpar les dones i el feminisme dels seus problemes. Durant molt temps vam pensar que eren gent estranya i que això no sortiria mai d’Internet, fins que alguns d’aquests grups van fer servir les xarxes socials per organitzar protestes davant de centres de menors no acompanyats, per exemple.
Missatges directes contra discursos massa racionals
El sociòleg Lionel Delgado va recollir el testimoni per explicar que l’èxit d’aquests grups no és només haver “portat un nou tipus de fòrums i espais de debat molt dinàmics”, com Forocoches o 4Chan, sinó que “s’han apropiat de conceptes associats a l’esquerra com la reivindicació o el fet de compartir continguts”. I encara s’han apoderat d’una cosa més: dels missatges. Raül Romeva va destacar el “simplisme” dels seus missatges en contrast amb els de l’esquerra, on “hi ha molta gent que no parla clar”. “Racionalitzem tant el discurs que som incomprensibles fins i tot per als nostres”, es lamentava. El repte és evident: “Com expliquem les coses de forma simple sense caure en el simplisme?”.
Raül Romeva, president de la Fundació Irla. Foto: Joanna Chichelnitzsky
Aquesta facilitat de l’extrema dreta per comunicar-se té molt a veure, segons la politòloga Helena Castellà, amb un altre caldo de cultiu: el de les males notícies. “Corren molt més els missatges catastrofistes que les experiències positives, i això ens ofereix un futur molt negre on l’extrema dreta es mou molt bé”, deia. A l’esquerra, en canvi, li costa adaptar-se a aquest entorn farcit de titulars negatius i de mems plens d’intencionalitat.
Per tancar aquest cercle tan poc virtuós, Raül Romeva va apel·lar al famós algorisme. “La necessitat d’empoderament social fa que molta gent accedeixi a les xarxes amb la voluntat de fer-se sentir”, va argumentar, “però sense ser conscients, sense entendre que són espais privats, que els algorismes tenen una lògica privada”. “Ens preocupen molt les xarxes”, va denunciar, “però parlem poc sobre de qui són aquestes xarxes”.
Crisi de masculinitat o bé una oportunitat per canviar?
Un cop posades les bases, la qüestió és si aquests grups han crescut en un context de crisi de la masculinitat. Castellà va defensar que sí, però amb un matís important: “Hi ha una crisi de la masculinitat hegemònica, i gràcies a això estan aflorant noves masculinitats. Aquesta crisi és una oportunitat”. El problema és que aquesta masculinitat hegemònica coincideix amb l’ideari d’extrema dreta, ni que sigui perquè “un dels eixos que es manté en totes les extremes dretes d’Europa és el gènere: els homes voten més l’extrema dreta”, advertia Castellà, i es lamentava que hàgim dedicat tan poc temps a explicar als mateixos homes com els ha perjudicat el patriarcat.
Helena Castellà, entre Lionel Delgado i Raül Romeva. Foto: Joanna Chichelnitzsky
Llavors, com podem accedir a aquests homes en crisi per persuadir-los? Delgado va proposar deixar-nos de contemplacions. “L’estratègia de convèncer mitjançant arguments”, va dir, “ha sigut poc reeixida”. “Cal que parlem de les condicions materials que afecten aquests homes”, va afegir. I hem de parlar-ne d’una forma molt concreta. Segons la seva impressió, Vox i Podem, per aquest ordre, són els partits que tenen un biaix de gènere més evident, i això ho atribueix “a una espècie de política de l’emoció que té molt a veure amb la masculinitat”. Per arribar als homes, necessitem, doncs, missatges més emotius.
Menys culpa i més positivitat
Tot i que les estadístiques mostren un increment de tendències masclistes en els joves, Castellà va demanar que no es culpabilitzin ni els homes ni els joves. Com a exemple, posava les notícies sobre les últimes dades del CIS. La majoria dels mitjans van destacar llavors la quantitat de joves que rebutjaven el feminisme. “Tenim tendència a destacar les opinions negatives, però no veiem que la societat i les noies són cada cada cop més feministes”, deia, tot reclamant que “hem de llegir les enquestes en positiu”. Sobretot perquè “l’esquerra guanya quan fa campanyes il·lusionants”.
Una audiència nombrosa va seguir el debat a l’Espai Línia. Foto: Joanna Chichelnitzsky
Per a Delgado, les esquerres estan tan ocupades en el dia a dia polític que han “perdut la capacitat” de crear els seus votants. “Som incapaços de filar una política de la il·lusió, com es va fer a Catalunya durant el Procés o en l’etapa més reeixida de Podem”, va sentenciar.
Una barrera per a la il·lusió és la culpa. Romeva va voler tancar el debat recordant que “l’hegemonia cultural no s’aconsegueix alliçonant, sinó generant experiències emocionals positives”. “Si ens dediquem a renyar-nos contínuament, es fa molt difícil”, va insistir. La conclusió per a Romeva és que estem en una guerra, intentant imposar-nos hegemonies els uns als altres i, en aquesta trinxera, “una part de la masculinitat té la sensació d’estar perdent i ha decidit sortir a per totes”. Ell proposa que no els ho posem tan fàcil culpant-nos per no ser prou feministes.
