L’auditori es va omplir per al debat sobre les zones verdes a l’Eixample. Foto: Línia
L’Eixample pateix un dèficit de zones verdes i d’àrees de passeig. Les dades recollides per l’Associació de Veïns de la Dreta de l’Eixample reflecteixen la manca d’espais i d’inversions per part de l’Ajuntament. Quin futur podem esperar, doncs? Aquesta va ser la gran pregunta ahir a l’Espai Línia, en un altre dels debats dins el cicle Eixample, cap a on vas? impulsat per l’entitat.
Els veïns plantegen aquestes trobades com un debat constructiu amb representants de l’Ajuntament. El comissionat José Antonio Donaire va participar en el debat sobre turisme i Marta Clarí, gerent de l’Àrea de Drets Socials, en el d’equipaments. Ahir, en canvi, no hi havia ningú a l’altre cantó del ring i Jaume Artigues, membre de la comissió d’urbanisme de l’associació, va lamentar que cap contrincant acceptés el repte. Sí que van comparèixer dos pesos pesants de l’àmbit tècnic: Francesc Magrinyà, enginyer de camins i exconseller de l’Eixample per Barcelona En Comú i Rafael de Cáceres, arquitecte en Cap de Projectes Urbans de Barcelona de 1988 a 1993 i un dels autors de l’eix verd del carrer Girona. Va moderar el debat Albert Ribas, subdirector de Línia.
Defensa aferrissada dels eixos verds
Sense menystenir a cap dels ponents, va ser una sorpresa la performance de Rafael de Cáceres. Amb la lucidesa que donen la jubilació i el fet de viure al Priorat, l’arquitecte va denunciar que “el model del Pla General Metropolità de 1976 plantejava que els interiors d’illa havien de ser zones verdes, i hem renunciat a aquest objectiu”. També va posar en evidència la confusió entre zones verdes i espai disponible. “S’han destruït els espais lliures a l’Eixample i ara l’única esperança són els eixos cívics verds, perquè tenen una finalitat que va més enllà, són un espai per als ciutadans”.
Magrinyà també va reivindicar els eixos verds, com ja ha fet en alguna ocasió a l’Espai Línia, i va lamentar l’ús polític que se’n va fer per part dels comuns. Aquesta identificació amb el partit és la responsable, per a ell, del bloqueig actual. L’exconseller de districte va recordar com els grans projectes a Barcelona han quallat gràcies al consens i va demanar visió de futur a tots plegats: “Els polítics han de tenir la generositat de fer polítiques de ciutat”.
Els ponents també van coincidir en la manca d’una normativa específica i actualitzada. Artigues es va mostrar taxatiu: “El Pla General Metropolità és el que és i no hi ha cap interès polític en canviar-lo, perquè ningú vol assumir el cost d’haver de fer requalificacions que afectin interessos econòmics”. Magrinyà va suscriure les seves paraules i es va queixar que, tot sovint, les modificacions del pla vigent, són “perverses” i afavoreixen interessos privats.
Francesc Magrinyà, Rafael de Cáceres, Jaume Artigues i el moderador del debat, Albert Ribas. Foto: Línia
El repte dels interiors d’illa
L’altra gran opció per ampliar els espais verds són els interiors d’illa. “El nou Govern va canviar els eixos verds pels interiors d’illa”, va denunciar Artigues, “però dels trenta que van prometre, no s’ha fet res”.
Un dels motius de la inacció és el cost del projecte, però Cáceres no hi està d’acord: “A les illes de l’Eixample s’ha construït el triple del que estava previst en el pla inicial”, va sentenciar. “Han estat construint sense control i ara diuen que és molt car fer eixos verds o recuperar interiors d’illa… És igual si ara no surten els comptes, perquè el negoci ja l’han fet”.
En la mateixa línia, Magrinyà va advertir que créixer en alçada “ja no dona més de sí” i va llançar una proposta: “Cal reordenar els interiors d’illa de manera que als baixos hi hagi una activitat econòmica que permeti traslladar el verd a les primeres plantes”. Aquesta seria una manera de desencallar l’assumpte, segons el seu punt de vista.
Menys cotxes i més jardiners
En definitiva, “recuperar l’espai cedit al cotxe és l’única oportunitat per a la ciutat”, va sentenciar Cáceres, i va demanar als veïns que impulsin un canvi en la dinàmica de la ciutat si realment volen més zones verdes. Això sí, aquesta transformació implica entendre que els arbres mereixen un respecte, i també les persones que els cuiden: “A l’Eixample potser no es poden fer grans zones verdes, però es poden posar molts arbres. Això ho podria fer Parcs i Jardins si no tingués un pressupost tan exigu”. Cáceres va defensar la seva tasca amb vehemència: “Hi ha hagut un gran menysteniment als empleats de Parcs i Jardins, que és un aliat tàctic dels veïns que defensen l’arbrat”. “Si realment ens preocupa el verd hem d’anar de la seva mà”, va concloure.
Veïns de l’Eixample i d’arreu de Barcelona van acudir a la convocatòria. Foto: Línia
