La sala auditori de l’Espai Línia es va omplir per escoltar Pròsper Puig. Foto: Joanna Chichelnitzky
L’Espai Línia va viure, el segon dilluns de juliol, una tarda intensa. I no pas per la calor asfixiant que feia a fora, sinó per les altes temperatures en forma de reivindicació del comerç de proximitat que es van registrar a dins.
El cicle de conferències impulsat pels diaris Línia i Barcelona Comerç va arrencar amb un primer acte que portava per títol L’estat del comerç de proximitat a Barcelona. Una visió des de Barcelona Comerç, protagonitzat pel seu president, Pròsper Puig, i en el qual també van intervenir diversos representants del sector que eren entre el públic que va omplir la sala auditori.
“Comprar al petit comerç és tan important com anar a votar”, es va afanyar a remarcar Puig, que ha dedicat tota una vida al comerç de proximitat i que al setembre es jubilarà i traspassarà la seva emblemàtica cansaladeria de Sant Andreu. “Amb el teu acte de compra defineixes quin entorn vols. Determines quins carrers vols, quina societat vols, a qui vols enriquir…”, argumentava el president dels comerciants. “La nostra funció social és importantíssima i no hi ha cap administració que la pugui fer. Som els ulls de la ciutat”, afegia Puig, que admetia que de vegades s’enfada amb les seves filles quan li diuen que la seva primera opció de compra no és una botiga de barri. “En general, ens costa arribar a la gent jove, però crec que això és un impàs de temps. Després hi ha un moment que tornen a valorar el comerç de proximitat. Això es recupera”, matisava tot seguit amb aquella dosi d’optimisme que el caracteritza.
La capitalitat europea
I parlant d’optimisme, si hi ha algun projecte que il·lusiona especialment els comerciants de la ciutat és el de la Capital Europea del Comerç de Proximitat, una iniciativa que, tal com va recordar Puig, van impulsar ells mateixos fa anys i que ha anat prosperant a les instàncies europees fins a aprovar-se per unanimitat al parlament d’Estrasburg.
Pròsper Puig ha dedicat tota una vida al comerç de proximitat. Foto: Joanna Chichelnitzky
“Hem fet una cosa que ningú es pensava que es podia arribar a fer: crear una capitalitat per a una quarantena de països i en la qual participaran més de 100.000 municipis. És una cosa bestial. I s’ha impulsat des d’una petita organització de comerciants de Barcelona. Normalment no passen, aquestes coses. Habitualment s’encallen”, feia valdre Puig.
“Barcelona té un petit comerç admirat a tota Europa. Som el referent europeu del comerç”
Ara la pilota és a la teulada de l’Ajuntament, que és qui hi haurà de presentar candidatura abans de mitjans d’octubre. “Barcelona té un petit comerç admirat a tota Europa. Som el referent europeu del comerç, i això ens ha ajudat molt. Ho tenim molt ben encarrilat, però ara s’ha de fer una bona candidatura. No ho hem de perdre”, avisava el president de Barcelona Comerç, fent bona la dita de “no diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat”.
La projecció dels oficis
La capitalitat europea donaria reconeixement i prestigi al comerç de proximitat de la ciutat. Una projecció que els comerciants també reclamen per als oficis davant el problema de manca de personal que fa temps que pateixen. “O ens creiem de veritat la Formació Professional o no tirarem endavant. Aquí hem fet molts pedaços, però no hem aconseguit que la gent realment tingui un ofici de comerciant. De pastisser, de xarcuter, de peixater…”, valorava Puig. “Tenim un grup de WhatsApp amb els companys del sector i la gent està desesperada per trobar personal. Hi ha locals tancats perquè no hi ha gent. És una pena”, continuava mentre bona part del públic assentia amb el cap, denotant que és un problema generalitzat.
“Tenim un grup de WhatsApp amb els companys del sector i la gent està desesperada per trobar personal”
“Ens costa tenir equips i formar-los. I després, que facin el pas a ser empresaris encara ens costa molt més. Que hi hagi vocació de ser microempresari és molt difícil. I aquest és un dels grans problemes que tenim. No hi ha la vocació empresarial que hi havia temps enrere. Les ganes d’emprendre. La cultura de l’esforç…”, reflexionava Puig mentre la conversa entrava en l’anàlisi de les amenaces del sector.
Va ser l’acte inaugural del cicle de conferències impulsat pels diaris Línia i Barcelona Comerç. Foto: Joanna Chichelnitzky
Lloguers i burocràcia
A la palestra van anar sortint diverses problemàtiques, com la crisi del mercat immobiliari, de la qual els comerciants tampoc s’escapen. “No pot ser que un lloguer faci inviable un negoci. Hi surt perdent tothom. Una persiana abaixada no té cap valor. Fem que els preus dels lloguers facin que els negocis puguin tirar endavant”, reclamava Puig. “Jo no sé quina és la solució, però crec que un propietari d’un local el que vol és llogar-lo i cobrar cada mes. Això seria la lògica del mercat. Però hi ha coses que tampoc ens ajuden, com per exemple la lentitud de l’administració”, afirmava el president de Barcelona Comerç introduint un altre focus de queixes: la càrrega burocràtica.
“Les administracions de vegades fan inviables negocis que podrien funcionar”
“Les administracions de vegades fan inviables negocis que podrien funcionar. Demanes una llicència i tens molts problemes perquè en un termini més o menys just la tinguis. És molt complicat. I això ha anat a pitjor. Hauríem d’intentar fer-ho més fàcil i que els perjudicats no siguin sempre els mateixos”, deia Puig en un dels moments de la conversa en què se’l va veure més preocupat. “De vegades ens sentim sols. Costa molt que el nostre missatge arribi. Sovint tenim la sensació que no es legisla per a nosaltres. Ens trobem amb coses que són de difícil compliment i tot. Ens haurien de fer un vestit a mida”, opinava aquest històric del comerç barceloní que cada cop té menys pèls a la llengua.
La reducció de jornada
Així ho va demostrar quan va aparèixer a la conversa, després d’un comentari del públic, la qüestió de la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores que vol impulsar el govern espanyol. “Ens hem instal·lat en un moment que volem repartir misèria. I cada vegada que signem un conveni col·lectiu repartim més misèria. Després la gent no arriba a final de mes, no es pot viure… Amb 37,5 hores es pot pagar el salari que es pot pagar. La realitat és la que és. La gent s’ha de poder guanyar la vida”, criticava Puig, que també citava el problema de l’absentisme laboral, “que per a les microempreses és letal”.
“És possible que gent nouvinguda torni a fer del comerç un ascensor social”
Sigui com sigui, el president de Barcelona Comerç no va voler acabar la conversa centrat en la queixa, sinó amb un missatge d’optimisme. “No ho farem nosaltres, però és possible que algú torni a fer del comerç un ascensor social. Hi ha gent nouvinguda que fa el que van fer els nostres pares o els nostres avis, i pot ser que aconsegueixin que aquesta activitat econòmica els porti una vida millor per a ells i les seves famílies. Estic convençut que això ho veurem, i aviat”, va augurar.
