Aquest dijous, 12 de setembre, ha tingut lloc a l’Espai Línia la roda de premsa de presentació d’Ets una exagerada. Biaix de gènere i sexe en salut, publicat per Raig Verd i que arriba a llibreries dilluns vinent.
La roda de premsa ha començat amb la presentació de l’editora Laura Huerga, que ha explicat que es tracta d’un projecte col·laboratiu entre quatre dels principals hospitals catalans: Hospital Clínic Barcelona, Hospital Universitari Vall d’Hebron, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. “Aquesta col·laboració històrica en la lluita contra el biaix de gènere marca un punt d’inflexió en la qualitat en l’assistència, diagnosi i tractament de les dones. Avui els volem fer protagonistes d’un canvi que millorarà la vida de les persones”.
L’origen d’aquest projecte, ha continuat Huerga, “sorgeix de la iniciativa de la periodista Isabel Muntané, autora de les entrevistes i coordinadora del volum juntament amb la doctora de l’Hospital Clínic Blanca Coll-Vinent, internista i metge d’urgències i presidenta de la Comissió de sexe i gènere en salut de l’Hospital Clínic Barcelona. Huerga ha explicat que “la doctora Coll-Vinent i la periodista Isabel Muntané pensaven que calia introduir la perspectiva de gènere en salut i fer arribar aquesta mirada a tota la ciutadania des d’un punt de vista més divulgatiu”. Per això, ha dit Huerga, “cada malaltia t
Així, segons ha explicat Isabel Muntané, “s’analitzen tretze malalties que es diagnostiquen i tracten a partir d’un model d’home universal i on les pacients expliquen com han viscut aquesta medicina que no té en compte el sexe ni el gènere”. “El llibre també ha volgut reflectir com tots els eixos de discriminació que treballem des dels feminismes —com són els generats per raons d’edat, d’origen o de situació socioeconòmica— també interactuen i afecten la salut física i emocional de les persones”, ha puntualitzat Muntané. I ha afegit que “és molt important que les persones afectades per aquest biaix de sexe i gènere no se sentin tan soles”.
Muntané ha destacat la participació de totes les pacients que “han accedit a explicar la seva experiència, tot i que això ha significat rememorar moments dolorosos, però ho han fet per ajudar a altres persones que es puguin trobar en la seva situació.” Les pacients entrevistades, ha assegurat, volien que el seu exemple “ajudés a altres persones a identificar les discriminacions que puguin rebre i a reclamar un tracte individualitzat sense violència.” Per a ella seria important que aquest llibre “servís per conscienciar la ciutadania, perquè tothom entengui i identifiqui la violència que genera en les persones la pràctica d’una medicina sense perspectiva de gènere. I que això serveixi per reclamar drets i polítiques públiques feministes perquè les metgesses i els metges soles no ho poden aconseguir tot. La societat està empenyent i les institucions han de respondre”.
Per la seva banda, la doctora Blanca Coll-Vinent, coautora juntament amb Isabel Muntané del llibre, ha afirmat que “la idea és que el sexe i el gènere són dues característiques molt importants en totes les persones i ens condicionen en tot, i per tant, també en la salut i en les malalties. Per què fem aquest llibre? Perquè la medicina està basada en un model androcèntric, únic, i en ser únic, és masculí. La dona es veu discriminada i és molt important tenir en compte què passa a les dones. Els homes també en surten perjudicats i la idea és entendre que hi ha característiques individuals i abogar per la importància que té fer-ho de forma personalitzada. He tingut la sort de comptar amb molts companys i companyes que han col·laborat amb nosaltres i les pacients que han donat el seu testimoni”, ha afirmat.
Els quatre grans hospitals de Catalunya
En un segon torn de participació, l’editora de Raig Verd ha cedit la paraula a les representants dels quatre hospitals catalans que participen al llibre. En primer lloc, Huerga ha presentat la doctora Mercè Roqué, metge del Servei de Cardiologia de l’Hospital Clínic Barcelona i coautora del capítol sobre la isquèmia coronària. La doctora Roqué ha començat referint-se al seu camp d’expertesa, les malalties cardiovasculars, així: “Hi ha factors, com algunes diferències de símptomes (el dolor de pit no es troba sempre, el cansament i la respiració afectada ja poden ser símptomes de l’infart) que presenten les dones en un infart, que poden induir en confusió i retards en la consciència de la importància de la malaltia cardiovascular en la dona, que és la primera causa de mortalitat en elles i la segona en els homes”. I ha afegit: “És molt important conscienciar el personal sanitari, la població, però especialment les dones, que és un problema molt important, que s’ha de prevenir, detectar i tractar. Calen estratègies en el futur a nivell de les institucions sanitàries, estratègies de prevenció, i recolzament psicosocial donades les repercussions de la malaltia coronària. És important que els estaments polítics entenguin la importància d’aquestes demandes i de la necessitat d’aquest canvi”.
A continuació ha estat el torn de la Dra. Carmina Comas, cap del Servei d’Obstetrícia de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol i coautora del capítol sobre violència obstètrica. Per a ella, “la violència obstètrica és la punta d’iceberg de la manca de perspectiva de gènere que ha tingut històricament el model d’acompanyament en salut sexual i reproductiva. La violència obstètrica és controvertida però és una realitat innegable, i és un reflexe d’aquest model. De fet, hi ha molts altres exemples com són el poc focus d’interès que s’ha posat en temes relacionats amb la dona: menopausia, endometriosi, la fisiologia del part… La ciència no és neutral, la ciència ve condicionada pel model androcèntric on vivim i que acaba impregnant totes les facetes de la nostra vida i en l’acompanyament de la dona en un model de salut que fins ara ha sigut patriarcal, autoritari i basat en la seguretat i l’evidència científica, però hem perdut de vista la perspectiva de la dona. Això farà possible un canvi de paradigma cap a un model d’acompanyament molt més salutògenic, basat en la salut i no en la patologia, considerant la dona com a subjecte de drets, que fins ara no ho ha sigut, només ha sigut objecte, fent el que diu el metge.”
Juntament amb la doctora Comas, ha co-escrit el capítol sobre violència obstètrica la Dra. Elisa Llurba, directora del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital de Sant Pau, també present a la roda de premsa. La Dra. Llurba ha explicat què vol dir el biaix de gènere en salut i el que implica. “Parlar de perspectiva de gènere en salut és essencial per millorar la qualitat de l’atenció, ja que el cos d’un home i d’una dona no funcionen igual. Cal tenir en compte aquestes diferències per oferir els millors diagnòstics i tractaments.” Des del seu punt de vista, “el biaix de gènere implica no reconèixer les diferències entre els sexes, cosa que afecta la qualitat dels diagnòstics i tractaments. Per oferir la millor atenció, és fonamental ser conscients d’aquestes diferències.” “Hauríem de reescriure la medicina des de zero, aquest llibre demostra tot el que no sabem i tot el que no fem”, ha dit Llurba, tot afirmant: “Em fa vergonya quan una pacient ens diu que ha patit violència obstètrica però no reconeixer-ho hagués estat una segona violència sobre aquesta dona i reconèixer-ho ha sigut un procés per canviar coses en els procediment i establir una nova confiança amb aquesta pacient.” Esmenta també el capítol sobre “intoxicació farmacològica, que exigeix un canvi radical en la pràctica mèdica”.
Finalment, ha estat el torn de la doctora Antònia Sambola, cardiòloga i presidenta de la Comissió de Perspectiva de Gènere en Salut de Vall d’Hebron, que ha escrit el capítol sobre l’aturada cardíaca. “Les accions individuals són importants però les col·lectives són les que comporten canvis de debò, les institucions que han participat d’aquest llibre són essencials en aquest canvi, i és des de les direccions on poden aprofitar aquesta oportunitat de canvi”, ha començat dient Sambola.
I ha afegit: “La introducció de la perspectiva de gènere en els estudis també és essencial i ja s’estan introduint matèries amb aquesta intenció”.
Per a ella, “existeix un biaix de gènere en l’atenció a la salut cardiovascular de les dones. L’aturada cardíaca és més freqüent en els homes que en les dones. No obstant, les dones arriben vives a l’hospital amb menys freqüència que els homes: 22% vs 36%. Els motius son un infradiagnòstic de les patalogies cardiovaculars en les dones i que, quan una dona pateix una aturada cardíaca i cau a terra, no sempre rep reanimació cardiopulmonar. Molts homes no s’acosten a una dona caiguda a terra, per por a que la gent pensi que estan assaltant-la. D’altra banda, quan arriben a l’hospital, està demostrat que reben menys tractaments invasius que els homes: com ara angiografia o hipotermia. Les maniobres per mantenir les dones amb vida s’aturen abans en les dones que en els homes.”
Laura Huerga ha tancat l’acte recordant que el biaix de gènere afecta tant homes com a dones i que “les tretze malalties que s’hi presenten són l’inici d’una etapa de conscienciació que esperem que rebi l’atenció que mereix per part de les institucions”.
