Nombrosos veïns i lectors van assistir a la xerrada. Foto: Espai Línia
Ahir l’Espai Línia va viure una vetllada agredolça. Els escriptors Berta Jardí i Ferran Escoda estaven convidats a un debat obert sobre literatura i gentrificació a l’Eixample, a partir de les seves obres respectives. Hi va haver bon ambient, molt d’humor i prou de melangia sobre l’Eixample perdut.
El conductor de l’acte va ser un altre eixamplí orgullós, Estanislau Vidal-Folch, membre del grup de qualitat arquitectònica del Consell UE, filòleg i membre de l’Associació de Veïns de la Dreta de l’Eixample, promotora del cicle de debats Eixample, cap a on vas? Amb molta murrieria, Vidal-Folch va anar extraient, sovint amb pinces, el sentiment de pèrdua d’un barri que està desapareixent, com a mínim per als protagonistes de Saber estar, de Berta Jardí i Últims dies a l’Eixample, de Ferran Escoda.
“L’Eixample ha deixat de ser el lloc acollidor que era”, va sentenciar Escoda. I sembla que l’única solució és “saber estar”, com suggeria Jardí, tot jugant amb el títol de la seva novel·la. Això és el que fa la protagonista de la seva novel·la, adaptar-se d’una manera discreta i constructiva, com faria qualsevol eixamplí orgullós. En canvi, el protagonista d’Últims dies de l’Eixample, un transsumpte exagerat del mateix autor, no s’ho pren tan bé i inicia un procés de resistència molt particular.
Guiats per Vidal-Folch, els assistents van participar en un concurs entre amarg i divertit per identificar els comerços perduts que apareixen a Saber estar i que a hores d’ara ja no existeixen. I, després, van continuar jugant a les set diferències entre Escoda i el seu protagonista, en Deulofeu.
Com a colofó, i amb la seva sornegueria habitual, Escoda va plantejar una rendició a l’evidència. “Si el 40% dels residents a l’Eixample són nascuts a fora, llavors hem de pactar amb els expats”. Un pacte honrós que salvi el que encara ens queda. No cal dir que el públic va riure amb la proposta, amb una barreja de resignació i alhora d’optimisme, perquè encara hi ha esperança, doncs.
