Quatre de les autores i mares amb fills amb diversitat funcional | Redacció
“Quan els fills amb discapacitat funcional entren per la porta, els drets surten per la finestra”. L’Espai Línia va acollir dimarts la presentació del llibre Dones i mares invisibles, un recull de set testimonis de dones amb fills amb diversitat funcional. Les autores i mares amb fills amb diversitat funcional Guillermina Sanisidro, Raquel Montllor, Rosario García, Katuy Cruz, Elena Alonso, Silvia Gimenez, Gemma Beltrán i Antònia Magan han unit les seves veus per crear un llibre de relats on, a través de les seves experiències, volen trencar amb els estereotips de gènere perquè “la tasca de la cura no només pertany a la dona”, una tasca assumida per elles i gairebé sempre invisible i poc valorada.
La idea de crear aquest llibre va néixer de la idea de plasmar en paper les històries que sortien d’un grup d’ajuda mútua de l’Escola d’Educació Especial Can Rigol del Prat de Llobregat. Segons les autores, “el procés de creació d’aquest llibre ha ajudat a expressar-se i normalitzar la situació”.
Més recursos i més consciencia
“Hem volgut posar un granet de sorra en la conscienciació i el canvi de mirada sobre les cures femenines” han destacat les autores. Durant la presentació, han subratllat que la base de tot es deu a una societat “capacitista” i al “sistema patriarcal”, on ja va bé que les dones no reclamin cap dret. “Tot, ho fem per l’amor incondicional als nostres fills, però també volen tenir un projecte propi”.
Per aquest “projecte propi”, les mares reclamen més pressupost. Més pressupost per investigar les malalties minoritàries i l’autisme. Encara avui dia, costa en segons quins casos trobar un diagnòstic, com és el cas d’un dels fills d’una autora o com el cas de la Raquel Montllor, que va rebre el diagnòstic d’autisme als 40 anys. Aquest manca de recursos, els hi ha provocat “un dol constant” durant el creixement dels seus fills i filles: “la falta de serveis públics han fet que no puguin tenir una vida independent. Ni ells ni nosaltres”.
Totes aquestes mancances es recullen en Mares i dones invisibles amb l’objectiu de trencar tabús de la criança i la tasca de cura i arribar a un futur on la paraula ‘inclusió’ no sigui necessària. Els beneficis d’aquest llibre aniran destinats a la investigació per trobar una cura de la síndrome FOXG1.
