L’auditori de l’Espai Línia es va omplir per a l’homenatge a Cerdà. Foto: Joanna Chichelnitzky
“Cerdà pensava 100 anys en endavant”. Amb aquesta sentència feta per Josep Ferrando, arquitecte i degà de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura La Salle es podria resumir l’acte que va acollir l’Espai Línia ahir, un homenatge organitzat per l’Ateneu Popular Cerdà a la figura d’Ildefons Cerdà. A banda de Ferrando, també hi van participar Montserrat Villaverde, historiadora de l’art, professora i investigadora de l’ETS La Salle i Pol Casellas, arquitecte i divulgador digital d’urbanisme i geografia.
En un auditori de l’Espai Línia ple de gent, amb una presència nombrosa de veïns del districte, Ferrando va ser el primer encarregat de fer un repàs històric sobre la importància del Pla Cerdà, que tenia per objectiu urbanitzar la zona situada entre la ciutat antiga i la Vila de Gràcia. “Cerdà tenia unes idees molt progressistes i el seu pla estava creat sense zones elitistes”, va afirmar l’arquitecte, que va explicar com el pla representa un gran moment històric per a la ciutat pel fet que va ser el primer projecte important que es feia fora de les zones emmurallades del centre. “Per no fer el que hagués estat una quarta muralla, la idea era eixamplar, que d’aquí ve el nom de l’Eixample. El projecte radial de Rovira i Trias va ser el guanyador, però no se li va acabar encarregant”, va explicar Ferrando. Per això, va insistir l’arquitecte, cal veure Cerdà com algú que trenca els límits amb una mirada universal que va aconseguir crear una xarxa i començar a recollir el que llavors eren pobles de l’entorn, com ara Sarrià o Gràcia.
Una idea democràtica
El Pla Cerdà s’articulava a partir d’una idea democràtica per aconseguir l’equitat. “Un exemple era que contemplava que tots els edificis tinguessin hores de sol directe”, afirmava ahir Ferrando. De fet, el nivell de detall i càlcul de l’enginyer nascut a Centelles era enorme. La retícula urbana quedava dividida en quatre sectors homogenis, el que serien les ‘illes’, de 20×20. Llavors, cada sector tenia quatre districtes de 10×10 i cada districte quatre barris de 5×5. A banda, el càlcul era que cada barri havia d’incloure un centre social, cada districte un mercat i cada illa un escorxador i un cementiri.
Josep Ferrando, Montserrat Villaverder i Pol Casellas. Foto: Joanna Chichelnitzky
El paper, però, era una cosa, i en algunes qüestions la realitat va acabar sent una altra. “La implementació va ser molt diferent del projecte original”, va explicar Montserrat Villaverder. Un entrebanc van ser els propietaris privats, que van posar diveres trabes. “Per això, per exemple, la Diagonal no va acabar arribant al mar”, va dir Villaverder.
Les regles del joc
Per la seva banda, Pol Casellas va destacar de Cerdà el fet que el seu pla va estipular les “regles del joc” urbanístic. “Va rebre crítiques perquè era un projecte homogeni, però ell volia una ciutat per a tothom”, va considerar. De fet, Casellas va remarcar que “l’Eixample representa un canvi de paradigma” i, tirant d’ironia, va afegir que “ho va preveure tot menys la fibra òptica”.
Una altra qüestió que Casellas va posar al damunt la taula va ser el debat, sempre molt viu a Barcelona, sobre la conservació del patrimoni. “El seu pla també va suposar arrasar amb moltes coses, però posteriorment deixa un llegat sobre la memòria i com fer-la servir”, va explicar.
L’acte el va organitzar l’Ateneu Popular Cerdà. Foto: Joanna Chichelnitzky
I el monument?
La immensitat de la figura de Cerdà ha fet que fa pocs dies l’Ajuntament anunciés que té previst fer-li un monument d’homenatge. Sobre això, Casellas va dir que si es vol ser fidel a l’esperit de l’enginyer, caldria que fos quelcom modest i més aviat simbòlic. “Una opció seria allà on es creuen la Diagonal i la Meridiana. I més aviat una cosa senzilla que es pogués fer servir o algun arbre”, va apuntar el jove divulgador.
De fet, el que demostra la transcendència del Pla Cerdà és que encara continua viu. “En ple segle XXI encara es continua executant”, va afirmar Villaverder, que també va recordar que “els anys de la dictadura li van fer molt de mal a la trama”. Ben segur, doncs, que el projecte per fer el monument també provocarà un debat ben viu a la ciutat.
