Els representants del comerç europeu, a davant de l’Espai Línia. Foto: Joanna Chichelnitzky
Al barri de la Dreta de l’Eixample conviuen comerços centenaris i d’altres oberts recentment. Aquesta riquesa comercial és la que ahir van voler mostrar des de la Fundació Barcelona Comerç i l’eixcomercial Coreixample, juntament amb l’Espai Línia, als membres d’Independent Retail of Europe, una associació que actua com a paraigua per a botigues petites i mitjanes d’arreu d’Europa. Per fer-ho, les dues entitats van organitzar una ruta que repassava la història de diferents comerços del barri.
Amb l’Espai Línia com a punt de partida, el grup va sortir del carrer Girona per aturar-se a l’altura del número 69, a les portes del Cafè del Centre. El guia, Albert Sagrera, de Coreixample, va explicar que aquest emblemàtic restaurant, conegut pels seus platets i guisats, va obrir fa 153 anys i aleshores funcionava com un casino clandestí. De fet, en entrar, el responsable del Cafè del Centre, Quim Mora, va assenyalar orgullós una taula en forma octogonal on històricament s’asseien els homes a jugar a cartes. Just damunt la taula hi penja un rellotge i un cartell amb una data assenyalada (dimarts 7 de gener de 1873). Mora va resoldre les preguntes dels assistents quan va explicar que representa el moment exacte de la inauguració del local.
La ruta comercial per la Dreta de l’Eixample va començar des de l’Espai Línia. Foto: Joanna Chichelnitzky
Des d’aquell 7 de gener, el Cafè del Centre ha estat testimoni de desenes d’històries. Una d’elles, segons va relatar el seu responsable, és la de l’últim home que va ser assassinat durant la dictadura franquista. L’home estava assegut al restaurant prenent una cervesa i, en veure la policia secreta, va començar a córrer per amagar-se en un altre edifici. Però va ser un intent fallit, ja que va morir a l’instant per un tret de bala.
Altres històries amagades al Cafè del Centre tenen a famosos com a protagonistes. Mora va ensenyar un parell de les múltiples fotografies que pengen de les parets. En ambdues apareix ell mateix, somrient, una al costat de la jugadora de futbol Aleixa Putelles i l’altra al costat de l’expresident de la Generalitat de Catalunya Pere Aragonès. Una de les visitants va preguntar si, més enllà de les celebritats, venen molts turistes al bar. Mora va recalcar que són més aviat els clients locals els que omplen l’establiment de gom a gom. “Portar aquest bar és bo pels diners, però una mica boig per la ment”, va afirmar en anglès entre riures.
El Cafè del Centre és un negoci emblemàtic de la Dreta de l’Eixample. Foto: Joanna Chichelnitzky
Un mercat que serà transformat
En sortir del Cafè del Centre, el grup va avançar uns metres per situar-se a la intersecció del carrer Girona amb Consell de Cent, que des del 2023 és una superilla, on també es fan esdeveniments musicals i comercials. “És un dels punts més nous del districte. Quan es va acabar la reforma, els comerços del voltant van notar un augment de les vendes”, explicava Sagrera. Just quan el guia exposava la normativa de circulació en aquest tram pacificat, una bicicleta va irrompre l’explicació creuant pel mig a una velocitat excessivament elevada. “Però no tothom segueix les normes”, recalcava Sagrera mentre el grup esclatava a riure.
Avançant pel carrer Girona i en arribar a Aragó, tombant a la dreta, la ruta passa per la seu del Districte de l’Eixample i enfila carrer Bruc amunt. Són les cinc de la tarda i, coincidint amb l’horari de sortida de les escoles, hi ha nens que ploren o juguen a pilota. La visita continua al Mercat de la Concepció, que en horari de tarda té parades tancades. Sagrera explica que la millor hora per passejar-s’hi és al matí, quan hi ha més parades obertes. “El de la Concepció forma part de la xarxa de mercats municipals de Barcelona, que integra 39 equipaments repartits en els 10 districtes de la ciutat”, va explicar el guia als comerciants europeus.
La ruta també va servir per explicar la importància dels eixos verds per al comerç. Foto: Joanna Chichelnitzky
De seguida els membres d’Independent Retail of Europe van treure el mòbil per fotografiar les parades. “El mercat més famós és el de la Boqueria”, deia una de les oients al seu company. Sagrera els explicava que l’edifici de la Concepció “està en transformació”, ja que l’Ajuntament té previst dur a terme, tot i que de moment no té data, una reforma integral de l’espai per a optimitzar-lo i fer-hi també un nou supermercat de la cadena Lidl. A més, la reforma permetrà reorganitzar els 65 establiments actuals. “Heu de tornar a venir d’aquí a un temps”, recomanava el guia.
“És un barri que està canviant”
Sortint del mercat, la caminada va continuar per davant del Conservatori Municipal de Música de Barcelona i pel carrer València en sentit Llobregat. La següent parada, Floristeries Navarro, la històrica floristeria que des de fa més de 60 anys ven plantes i flors en el seu local del número 320 del carrer València. Durant aquestes sis dècades el negoci ha estat regentat per diferents generacions d’una mateixa família. “Les generacions joves aporten idees noves i creativitat mentre respecten el passat”, va explicar Sagrera. Ara, a les portes de Setmana Santa, bona part de la botiga està plena de palmes i palmons.
L’aparador de Queviures Múrria va cridar l’atenció dels comerciants europeus. Foto: Joanna Chichelnitzky
En sortir de la floristeria, aturada a Roger de Llúria. Allà Sagrera va demanar als participants de la ruta aixecar el cap per poder apreciar les façanes modernistes. “El barri de la Dreta de l’Eixample es va urbanitzar com a resultat de la primera expansió de la ciutat després de l’enderroc de les muralles”, va explicar fent referència al Pla Cerdà. En aquests edificis decorats amb motius florals característics de l’estil modernista, originalment hi residia la burgesia, els detallava als comerciants europeus.
Precisament, a la cruïlla del carrer València amb Roger de Llúria va tocar visitar l’establiment modernista fundat l’any 1898, Queviures Múrria. L’exterior d’aquesta botiga de queviures (especialitzada en gastronomia catalana i internacional) està decorat amb cartells típics de la Barcelona del començament del segle XX, com els anuncis fets de vidre tintat d’Anís del Mono i Codorniu. Però, des de fa uns mesos, a la façana també hi penja una altra mena de cartell que diu “Visit just looking (inside) 5 € x pers. Thank you”. Aquest és el missatge en anglès per avisar els turistes que, si hi entren només per mirar, hauran de pagar cinc euros. El va posar el propietari de Queviures Múrria per frenar la proliferació de turistes a l’establiment que no es plantejaven comprar res. Seguint la petició del botiguer, el grup fa fotos del local des del carrer.
Barrabes és un exemple d’una botiga gran i relativament nova del barri. Foto: Joanna Chichelnitzky
Finalment, el recorregut acaba al mateix carrer de Roger de Llúria, uns metres més avall, a la botiga de roba i material de muntanya i d’esquí Barrabes. La rebuda la fa en Juan Carlos, el director de la botiga, que explica que la marca va obrir per primer cop a Barcelona l’any 2012 i es van instal·lar al número 77 d’aquest carrer de la Dreta de l’Eixample, en un edifici “típic dels inicis del segle XX”. El grup passeja entre vambes i botes d’esquí mentre conversa sobre els comerços que han visitat. “És un barri que està canviant i el canvi és bo. Hi ha botigues que es conserven iguals i d’altres es modernitzen”, comenta Elsa Groen, la directora d’Independent Retail of Europe.
S’acaba, amb una copa de cava cortesia de l’Espai Línia, una ruta d’una hora que ha permès que els representants del comerç europeu s’emportin cap a casa una imatge fidedigna del comerç local que dona identitat a la Dreta de l’Eixample.
