L’AV Dreta de l’Eixample organitza a l’Espai Línia el cicle de xerrades ‘Eixample cap a on vas’ pel seu cinquantè aniversari. Foto: Joanna Chichelnitzky
L’Espai Línia va acollir dijous 4 de desembre el primer debat del cicle Eixample cap a on vas, promogut per l’AV Dreta de l’Eixample, que va presentar la recerca L’habitatge DE luxe o l’habitatge ÉS un luxe?, una anàlisi social de la presència de grans inversors immobiliaris a la Dreta de l’Eixample elaborat per la Càtedra Habitatge UB. L’estudi apunta que els veïns de la Dreta nascuts a l’estranger suposen el 40,32% del barri: “La xifra va pujant any rere any i cada cop s’acosta més a la meitat, mentre el veïnat nascut a Catalunya disminueix”, assenyala Cristina López, una de les autores.
Les dades que recull la recerca mostren que la majoria d’estrangers són nascuts a l’Argentina, seguits pels naturals d’Itàlia, França, Colòmbia, Estats Units i Brasil i que l’augment del veïnat estranger “es manté constant des del 2014”.
L’estrella indiscutible
L’estudi també aborda els efectes dels habitatges de luxe al districte, ja que l’Eixample s’ha posicionat els darrers anys com un dels punts de la ciutat més atractius per al mercat del luxe perquè els clients busquen, segons Augusta Barreiro, assessora legal de Torre Jussana, “l’experiència i no l’ostentació”. Segons ella, l’Eixample “és l’estrella indiscutible i encapçala la demanada com el districte més sol·licitat de Barcelona”. Aquest fet, apunta la recerca, ha fet créixer el nombre d’habitatges de luxe, de lloguers de temporada i d’allotjaments turístics al districte i ha fet aflorar fenòmens com la gentrificació o la turistificació.
Dijous 4 de desembre es va presentar a l’Espai Línia la recerca ‘L’habitatge DE luxe o l’habitatge ÉS un luxe?’. Foto: Joanna Chichelnitzky
El periodista de l’ARA Albert Rigol va participar en un debat posterior a la presentació de l’estudi, on es van abordar qüestions relatives a la crisi de l’habitatge, i va coincidir en el fet que l’Eixample, Pedralbes i Sarrià són “els barris més afectats de la ciutat”. Sobre el mercat de l’habitatge de luxe, el periodista va afegir que del 2019 al 2024 l’oferta va créixer un 150%. “Hi ha molta demanda, promotors i immobiliàries fan que la roda no pari de girar i de fet ara hi ha més de 600 promocions especulatives de luxe en marxa al centre de Barcelona”, va apuntar.
Però, per què la Dreta de l’Eixample és un territori tan cobejat a Barcelona? López apunta a tres factors: la centralitat –per la proximitat amb el centre, la bona connectivitat i l’oferta cultural–; el patrimoni arquitectònic i les intervencions urbanístiques com els eixos verds a carrers com Consell de Cent, “que han fet que el valor del barri hagi pujat”. Tal com recull la recerca, aquests aspectes “han fet pujar el preu mitjà del lloguer dels habitatges i han convertit la Dreta en el desè barri més car de la ciutat”. Tot i això, analitzant el preu mitjà per superfície dels habitatges tramesos per compravenda, el barri és “el tercer més car de la ciutat, pel darrere de Sarrià i Pedralbes”.
El periodista de l’ARA Albert Rigol i una de les autores de la recerca, Cristina López, comparteixen punts de vista sobre la situació de l’habitatge a l’Eixample. Foto: Joanna Chichelnitzky
Pèrdua de l’arrelament
Aquesta situació es veu reflectida en la quotidianitat del veïnat de la Dreta. Entre altres, l’estudi detecta una pèrdua progressiva de la identitat del barri i del comerç de proximitat, “molts dels quals han estat substituïts per comerços orientats cap als turistes i els expats”, assenyala López. L’anàlisi compta amb el testimoni de veïns i veïnes del barri, un dels quals expressa: “No hi ha botigues per comprar ni comerços de proximitat que sí que generen un arrelament i sí que poden generar una cohesió social”.
“No tinc cap contacte amb la gent del barri perquè a més a més no sento cap llengua que sigui intel·ligible per mi, jo no parlo anglès i, per tant, no em puc relacionar”, exposa un altre dels informants. La temporalitat “del veïnat expat i turista”, la desaparició del comerç de proximitat, el retrocés del català i la pèrdua de relacions socials han anat debilitant l’arrelament al barri. “Totes aquestes pèrdues a poc a poc van posant el dit a la nafra”, subratlla López. La debilitat dels vincles del veïnat i la transformació del comerç del barri han afectat, tal com recull la recerca, la salut d’alguns veïns. “Cada dia això ens està destruint, està destruint la ciutat, però m’està destruint a mi personalment”, explica una veïna.
L’Espai Línia ha acollit la primera de les deu xerrades que organitza l’AV Dreta de l’Eixample dins el cicle ‘Eixample cap a on vas’. Foto: Joanna Chichelnitzky
Debats a l’Espai Línia
El cicle de debats Eixample cap a on vas és una iniciativa de l’AV Dreta de l’Eixample pel seu cinquantè aniversari. Tal com el president de l’associació, Jaume Artigues, comentava fa pocs dies a Línia Eixample, l’aniversari és un motiu “per repensar tots aquests anys, fer-ne un balanç i veure on som”. Ara mateix, per a ell, els reptes són l’habitatge, juntament amb la gestió de l’espai públic i els equipaments. Tots tres temes tindran molt de pes en els debats del cicle Eixample cap a on vas.
Així, entre el desembre del 2025 i el febrer del 2026 l’Espai Línia acollirà els deu debats del cicle, on es tractaran temes d’actualitat del districte com la gentrificació, l’impacte del turisme, la situació actual de l’habitatge, els equipaments municipals, les zones verdes o la vida comunitària. El calendari dels debats és el següent:
- Dilluns 15 de desembre, SOS Habitatge. Anàlisi de la situació de l’habitatge des del moviment veïnal. L’acte el presentarà la FAVB
- Dijous 18 de desembre, Literatura de la gentrificació, amb Berta Jardí, autora del llibre Saber estari Ferran Escoda, autor del llibre Últims dies a l’Eixample
- Dijous 8 de gener, Ecologia i mobilitat: Debat sobre l’ecologia, la mobilitat i el futur dels Eixos verds. Contaminació i mediambient.
- Dijous 15 de gener, L’impacte del turisme: El turisme pot ser sostenible? Quines mesures respecte els HUT’s caldria adoptar abans del 2028?
- Dilluns 19 de gener, Parlem d’equipaments: La Dreta de l’Eixample el 90% dels equipaments són privats i d’abast de ciutat
- Dilluns 29 de gener, El futur de les zones verdes: Aconseguir zones verdes en el Eixample és un exercici imposible?
- Dijous 5 de febrer, El patrimoni: Els edificis catalogats el Taller Masriera i el Comèdia, una gran contradicció amb el Pla General Metropolità
- Dilluns 9 de febrer, Acció comunitària i la TESDE: Com crear vida comunitària? La Taula d’Entitats és una oportunitat?
- Dijous 19 de febrer, L’estat del comerç: Tanquen els comerços de proximitat? Cal regular també els lloguers comercials?
