L”Heroi d’Ucraïna’, Petro Melnyk, va intervenir per videoconferència. Foto: Espai Línia
Ahir al vespre l’Espai Línia va viure un esdeveniment molt emocionant. L’associació d’ucraïnesos de Catalunya, Txervona Kalyna, va reunir a familiars de presoners de guerra ucraïnesos empresonats a Rússia. Dues dones i una mare van expressar la seva inquietud i dolor per la situació dels seus estimats en un acte on també va participar el cònsol d’Ucraïna a Barcelona, Vitalii Tsembaluyk, i on es va parlar per mitjà de videoconferència amb un militar que ha participat en la defensa de Mariupol i que va ser condecorat com a Heroi d’Ucraïna pels seus mèrits.
Petro Melnyk, capità de primer rang de la guàrdia fronterera d’Ucraïna i que va ser alliberat el gener de 2024, va explicar com la defensa de Mariupol ha salvat desenes de milers de vides i ha donat temps al país per organitzar la defensa; i va denunciar la presència de “dos mil soldats en captiveri des de fa dos anys” en aquest front. “Dos anys de terror i de tortura constant amb l’única esperança de ser intercanviats”, va dir el comandant. “Sovint perden l’esperança”, va confessar, “però sempre tornen a creure-hi. És tot el que poden fer”. Melnyk va demanar ajuda a tothom, tant als organismes internacionals com als països occidentals: “Hem de fer l’impossible perquè aquests nois tornin a casa”. Mentre responia preguntes dels periodistes un tall elèctric a la zona des d’on emetia va escapçar la connexió. Una situació habitual al front.
El cònsol d’Ucraïna va prendre la paraula per denunciar el ball de xifres sobre els presoners i els dubtes sobre el recompte: “Segons la Creu Roja Internacional a Rússia hi ha més de 6.000 persones presoneres, i entre elles, 1.600 civils. Però la xifra és molt més gran perquè molts dels que figuren com a desapareguts estan també empresonats”. I la xifra oficial de desapareguts, segons fonts ucraïneses, és de 52.673 persones. Tsembaluyk va explicar que Ucraïna proposa un “tots per tots”, intercanviar el cent per cent dels presoners d’un bàndol i de l’altre, “però Rússia no proporciona tota la informació sobre els presoners”. Per aquesta raó va demanar “augmentar la pressió perquè els russos facilitin tota la informació, sobretot pel que fa als presoners civils”.
El cònsol d’Ucraïna a Barcelona va escoltar atentament els testimonis de la Maryna i l’Olena. Foto: Espai Línia
Famílies desesperades
Maryna Chernovolenko és filla d’un d’aquests militars presos en territori rus. Ella viu actualment a Barcelona, refugiada amb el seu marit, els fills i la seva mare. Però del seu pare, pràcticament no tenen notícies. Els russos només li han permès escriure una carta en dos anys de reclusió i només tenen informació a través d’altres presoners que han pogut veure’l. “Abans de la guerra el meu pare, que és un home fort, pesava noranta quilos i gràcies a un presoner alliberat el mes de gener vam saber que ara pesava amb prou feines seixanta”. Aquesta és només una nostra del maltractament que pateixen aquests presoners, per no parlar de les tortures i vexacions, que no es van detallar per respecte a les famílies, però de les quals s’ha publicat proves fefaents. “Senzillament”, va dir la Maryna, “no podem pensar que els nostres familiars estan patint aquestes tortures”.
Maryna ensenya una de les brides amb les que els russos lliguen els presoners. Foto: Espai Línia
Mentre parlava els seus fills van repartir entre els assistents unes brides. Ella va explicar que a l’hora d’alliberar els presoners, els russos els lliguen les mans a l’esquena amb brides rígides com aquelles i els fan recórrer quilòmetres així des del lloc de captiveri fins al punt d’entrega. Una mostra més de la inhumanitat de la guerra i del tractament que es dona als presoners. Davant de tothom va tallar una de les brides amb unes tisores: “Cada brida tallada és una persona alliberada”, va dir. Seguidament, va voler intervenir la seva mare i esposa del presoner, Olena Nitova, però estava tan emocionada, que el traductor ni tan sols es va veure amb cor d’interrompre-la per poder explicar el que estava dient. Tanmateix, tothom va poder interpretar perfectament el seu dolor.
Nataliia Lonshakova també va voler explicar la seva experiència. El seu cas és encara pitjor, perquè el seu marit, que va participar en la defensa de Kiev, és un dels que consten com a desapareguts. “No tinc cap informació sobre el seu destí, però encara em queda una mica d’esperança”, va confessar. Una esperança que es basa precisament en la manca d’informació “És un altre dels crims de guerra contra els mateixos presoners. Els russos amaguen la seva existència perquè la Creu Roja no hi pugui accedir”. Responent a les preguntes dels periodistes sobre què es pot fer des de Barcelona, Nataliia, secundada pel cònsol i tots els presents, va insistir en el fet que “cal obligar Rússia reconèixer el dret internacional” i que “el món ha d’aturar això, perquè Ucraïna tota sola no pot”. i va instar a tothom a compartir informació a tots els que vulguin conèixer la realitat del que està passant.
El traductor va ajudar la Nataliia a fer arribar el seu missatge. Foto: Espai Línia
