L’auditori es va omplir per escoltar Elisenda Ardèvol. Foto: Espai Línia
Com us comporteu a l’hora d’interactuar amb la Intel·ligència Artificial? Li demaneu les coses si us plau o la tracteu com un simple esclau que està al vostre servei? La manera com ens relacionem amb la tecnologia diu molt sobre nosaltres i determina com serà el nostre futur. Aquest va ser l’objecte de l’última sessió del cicle Debats actuals sota el focus de l’antropologia impulsat per l’Institut Català d’Antropologia, que va tenir lloc ahir a la tarda a l’Espai Línia.
Amb el plantejament de Què hi té a dir l’antropologia davant de les noves tecnologies?, l’Elisenda Ardèvol, professora catedràtica a la UOC i investigadora del grup d’R+D+I Mediaccions de recerca en comunicació cultura digital, va començar la xerrada amb un fragment de la pel·lícula 2001, una odissea a l’espai, d’Stanley Kubrick. Va triar aquell moment en què els simis descobreixen la tecnologia, un os d’animal mort que poden convertir en una arma que subjuga els seus enemics. En una transició que dura milers d’anys i que Kubrick resumeix en pocs segons, ens traslladem a la conquesta de l’espai, el clímax de l’evolució tecnològica. Però les relacions socials, com explica Ardèvol, no han canviat gaire d’un moment a un altre. La tecnologia està sempre al servei d’homes, no de dones, que volen imposar la seva voluntat als altres.
Hi ha més d’un futur possible
A continuació Ardèvol va mostrar un experiment molt interessant que podem repetir qualsevol de nosaltres. Va demanar-li a Copilot que imaginés el futur d’una ciutat i el d’una selva amazònica. La IA va mostrar-li una ciutat amb gratacels, robots i cotxes voladors, i una selva amb robots i vehicles futuristes entremig de boscos i animals exòtics. Després, Ardèvol, va precisar la petició i va demanar que imaginés un futur sense cotxes ni robots. La resposta va ser una ciutat amb grans espais lliures i transport públic i una selva arcaica, poc evolucionada. La conclusió és que la IA associa el futur als cotxes i als robots, a la tecnologia, i no contempla cap alternativa. Té, doncs, un biaix, el mateix que té tota la informació que processa a l’hora de pensar les solucions que li demanem.
Per a Ardèvol cal tenir molt present a Lucy Suchman, pionera de l’antropologia tecnològica, quan insta a superar el mite que el futur sempre arriba abans a Silllicon Valley: “Els centres i marges són múltiples i relatius, i els futurs no són iguals per a tothom”. “És el nostre present, el de cadascú, el que determina què entenem per passat i futur”, va afegir la investigadora.
La tecnologia com a amenaça
Una altra qüestió és la relació d’amor i odi que mantenim amb la tecnologia. La volem fer servir, hi tenim una confiança malaltissa i, tanmateix, ens fa por. “La idea que les màquines poden destruir la humanitat expressa l’altre cantó del mite modern de progrés i perfeccionament humà i revela les nostres pors, valors i tensions culturals”, explicava Ardèvol. No és pas un temor infundat perquè la tecnologia no és neutral. Tot i que se’ns diu que la IA no reemplaçarà els humans el seu disseny està pensat per incorporar-se a la vida quotidiana i resoldre qualsevol problema humà.
Sobre aquest tema Ardèvol va posar en evidència un canvi substancial en l’evolució tecnològica. La IA ens permet per primer cop interactuar amb la tecnologia. Socialitzem amb ella i rebem un feedback. Així és com aprèn a comportar-se. Llavors, hem de tractar-la com una simple eina al nostre servei, com una esclava, o bé hem de tractar-la com un company de feina? No hi ha una resposta definitiva, però Ardèvol, amb molta ironia, va recordar la resposta d’una enginyera informàtica anònima, sobre aquesta qüestió: “Jo li dono les gràcies a la IA, per si de cas”.
Elisenda Ardèvol va protagonitzar el debat impulsat per l’Institut Català d’Antropologia. Foto: Espai Línia
En mans de les corporacions
Tot i aquesta por ancestral, projectada en pel·lícules com Terminator o Matrix, per a Ardèvol el gran perill no és la màquina en si mateixa sinó les corporacions que la controlen. “Entre 2011 i 2015 hi va haver un gran canvi”, explica. “Fins llavors els usuaris podien aprofitar-se d’Internet, per exemple, per intercanviar arxius. Però a partir de llavors les corporacions van apropiar-se d’Internet i són les úniques que se’n poden aprofitar”, va insistir. Ho veiem cada dia amb la IA, que s’alimenta de tota mena de dades sense necessitat de pagar drets de propietat, mentre nosaltres no podem ni tan sols reproduir música o imatges sense passar per caixa. Per tot plegat, per a la professora es tracta d’una “submissió social i no tecnològica”.
Al final, l’algorisme o la IA són eines complexes que actuen al servei d’uns interessos concrets. Arran del seu treball amb creadors de contingut, Ardèvol ha obtingut una evidència esfereïdora: “Els influencers ja no pensen en el seu públic sinó en l’algorisme”. Quant a la IA, una altra revelació: “És una màquina de generar sentit comú i mai no posarà en dubte aquest sentit comú”.
