L’Escola de Pensament de Crític va tornar a omplir l’Espai Línia. Foto: Joanna Chichelnitzky
Crític continua amb el seu cicle de xerrades en el marc de l’edició especial de la seva Escola de Pensament a l’Espai Línia. La jornada d’ahir es va centrar en la crisi de l’habitatge, en un moment en què llogar un pis a la metròpoli i a tota Catalunya és més car que mai, els desnonaments van a l’alça i la bretxa entre llogaters i rendistes és cada cop més acusada.
En aquesta ocasió, l’arquitecta, urbanista i exregidora del Districte barceloní de Ciutat Vella, Itziar González, va conversar amb l’economista política, investigadora i portaveu del Sindicat de Llogateres de Catalunya, Carme Arcarazo, moderades pel periodista Roger Palà.
La transformació sindicalista
Arcarazo va destacar que actualment ens trobem en un moment de canvi pel que fa al moviment per l’habitatge, fruit de la creixent “conflictivitat entre llogaters i rendistes”.
Segons ella, la creació i la popularització del Sindicat de Llogateres respon a les noves necessitats de combatre la crisi de l’habitatge a partir d’un model col·lectiu com el sindicalisme. “Si la població de llogaters no para de créixer i anirà a més, les relacions entre llogaters i rendistes, dins d’un món capitalista, sempre seran conflictives. Per això cal respondre-hi amb una organització que pugui ser de masses, que perduri al llarg del temps i que possibiliti que tot plegat s’afronti com una lluita col·lectiva i no individual”, argumentava l’economista.
La portaveu del Sindicat de Llogateres de Catalunya, Carme Arcarazo, en un moment de la conversa. Foto: Joanna Chichelnitzy
El Sindicat de Llogateres, continuava Arcarazo, ha originat un espai amb una base sòlida que els permet “no dependre econòmicament de ningú i tenir més força per anar a l’administració i canviar unes regles que han estat fetes a mida per als fons d’inversió, i no pas per a la ciutadania”, assegurava.
Una administració “ineficaç”
González també valorava positivament aquests nous mètodes de lluita col·lectiva creats des de baix. Si bé és cert que els discursos al voltant del dret a l’habitatge ja fa uns anys que han entrat a l’esfera política i institucional, segons ella “només han pogut modificar el debat, però no les pràctiques polítiques per canviar les coses. En aquest sentit, González insistia que l’administració catalana “està dissenyada per ser ineficaç”, ja que “està molt ben estructurada perquè sembli que es fa molt bé la feina pública, però al mateix temps no pot canviar res”, opinava.
Davant d’aquesta manca de capacitat transformadora de l’administració, doncs, l’exregidora apuntava a la importància d’estructures com el Sindicat de Llogateres, el qual no només està creant “un lobby ciutadà preparat”, sinó que també “posa en valor una altra forma de fer política a través de la ciutadania”.
L’arquitecta, urbanista i exregidora del Districte barceloní de Ciutat Vella, Itziar González, va participar en la jornada. Foto: Joanna Chichelnitzy
La propietat, qüestió de classe
Finalment, la xerrada va posar el focus en les diferències en la nova relació de classe entre rendistes i llogaters. Arcarazo va afirmar que, avui dia, “el sou és cada cop menys important i el fet de tenir propietats o no és clau”. Per tant, es va fent més evident que les noves lluites socials estan basades en “una escletxa que no para de créixer entre els llogaters, que viuen més escanyats, i els propietaris, que tenen més pisos”. “Qui té les rendes immobiliàries és la població més rica, i qui paga el lloguer és la població humil”, remarcava.
González compartia aquesta anàlisi i, a més, considerava que la dificultat –cada cop més generalitzada– de fer front al lloguer és una eina per evitar l’organització i la defensa dels drets dels ciutadans. “Mentre estàs pensant en com pagaràs el lloguer no pots plantejar-te canviar la societat o exigir que es respectin els teus drets”, apuntava l’exregidora, afegint que és per això que gran part de la població viu en un estat de “supervivència”.
