Un moment de l’acte emmarcat en el cicle de conferències ‘Districte LGTBI’ que impulsa el Línia a l’Espai Línia. Foto: Joanna Chichelnitzky
Fa un temps, la xerrada en la qual aquest dimarts van participar el comissionat de Polítiques LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona, Javi Rodríguez, la coordinadora del Servei Cruïlles, Elena Longares, i l’economista Olympia Arango hauria estat una absoluta raresa en el panorama mediàtic català. Així va quedar reflectit en l’acte Actualitat LGTBI. Com es pot representar la diversitat sexual als mitjans catalans?, emmarcat en el cicle de conferències Districte LGTBI que impulsa el Línia a l’Espai Línia.
Els ponents van posar sobre la taula la manca de representativitat i el biaix en la descripció que fan els mitjans de comunicació del col·lectiu LGTBI i com aquesta situació, tot i que en els darrers temps ha canviat, encara és problemàtica. D’aquesta manera, tal com van reconèixer Rodríguez, Longares i Arango, esdeveniments com la conferència en qüestió o la recentment estrenada revista Orgull del mateix grup editorial suposen un pas endavant per al col·lectiu.
Javi Rodríguez: “Els mitjans no parlen de la comunitat LGTBI o ho fan per pervertir-ne la imatge”
Malgrat tot, el camí és llarg, i segons va explicar el comissionat de l’Ajuntament de Barcelona, “els temes LGTBI no apareixen als mitjans en la seva plenitud, i quan ho fan s’envia una imatge que no es correspon amb la realitat”. “No en parlen o ho fan per pervertir la imatge de la comunitat LGTBI”, va lamentar Rodríguez.
El comissionat de Polítiques LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona, Javi Rodríguez. Foto: Joanna Chichelnitzky
Per la seva banda, Arango va considerar que hi ha una “homogeneïtzació del col·lectiu com si tothom que en forma part tingués les mateixes demandes i la mateixa mena de vida”. Així mateix, l’economista va recordar que, segons dades de l’any 2018, el 52,8% de les notícies que parlaven sobre el col·lectiu es referien a la discriminació que reben les persones LGTBI, mentre que el 24,3% eren titulars sobre els seus drets i les polítiques que es duen a terme per protegir-los. “La narrativa és que ser una persona LGTBI és una cosa terrible, i encara que és cert que hi ha violència i patiment, no només és això”, va assenyalar.
Elena Longares: “Tenir mitjans especialitzats com Orgull obre un univers que fa que tothom rebi més informació i millor”
De la mateixa manera, Longares va afirmar que no es reflecteix pràcticament la vida quotidiana de les persones LGTBI ni com temes com l’habitatge, que “poden estar a l’agenda mediàtica”, afecten les persones del col·lectiu. “Estem molt poc retratades i visibilitzades dins dels mitjans generalistes”, va afegir. Des del seu punt de vista, el col·lectiu encara queda més invisibilitzat quan les persones que en formen part pateixen altres opressions. “Els altres eixos de desigualtat estan totalment invisibilitzats, i si ets una persona LGTBIQ+ en una situació administrativa irregular estàs encara més invisibilitzada”, va dir per afegir que això també succeeix amb les persones més grans. “El tema de la classe social no es veu ni se l’espera, com el tema de la diversitat funcional”, va criticar. Així mateix, va considerar que en períodes electorals, per exemple, “es parla poc dels efectes que poden tenir polítiques d’ultradreta en la vida de les persones del col·lectiu”.
El que sí que hi apareix
Tal com van apuntar les tres persones convidades, sí que existeixen situacions que es visibilitzen més que d’altres. “Tots els subcol·lectiu estan infrarepresentats, però si hi ha un col·lectiu que està més visibilitzat és el dels homes gais”, va dir Longares. Tanmateix, va lamentar que a ells sovint se’ls vincula a una mena de notícies concretes relacionades amb la salut pública com si només fossin “vectors de transmissió de malalties”.
La sala de conferències de l’Espai Línia va acollir l’acte. Foto: Joanna Chichelnitzky
En línies similars, Rodríguez va afirmar que sovint els mitjans de comunicació recorren a persones que són “teòricament especialistes, però que a la pràctica no ho són tant”, per parlar de temàtiques que tenen a veure amb el col·lectiu. Es va referir a metges de capçalera, per exemple, que aprofundeixen en l’estigma que hi ha cap a les persones LGTBI.
Segons Longares, el problema de la forma amb què es tracta la sexualitat dels integrants del col·lectiu, però, va més enllà i rau en el tabú general per parlar de sexualitat, de relacions afectives sexuals, d’amor romàntic o de violència. “Quan ajuntem temàtiques que són tabú amb un imaginari social concret ens trobem notícies amb titulars desastrosos, com ha passat amb el món del VIH o el chemsex”, va dir. “No hi ha una cultura de la sexualitat. No hi ha formació ni pedagogia, i quan s’aborden temàtiques LGTBI amb temes tabú es fa una bola gegant”, va afegir.
L’economista Olympia Arango. Foto: Joanna Chichelnitzky
En una línia una mica diferent, Rodríguez va considerar que els homes gais o les dones lesbianes estan “ben representats” als mitjans, perquè actualment hi ha presentadors del col·lectiu. No obstant això, va reconèixer que es tracta només d’una victòria parcial, ja que encara no hi ha presentadors transsexuals. “Les persones trans són les més estigmatitzades als mitjans, perquè quan hi apareixen només ho fan per parlar de la seva transició”, va dir Rodríguez. Així mateix, el comissionat va assenyalar que al món de la ficció la situació és diferent. “Hi ha trames LGTBI, però no hi ha històries on ser un personatge LGTBI és una cosa més”, va explicar per afegir que, “a la ficció, les persones bisexuals no estan pràcticament representades”.
Responsabilitats
La conferència també va servir per mirar d’entendre com solucionar aquesta problemàtica que es viu en els mitjans. Rodríguez, amb tot, va reconèixer que “la professió periodística està molt precaritzada i no hi ha temps per contrastar la informació o preguntar a totes les parts implicades ni als referents del col·lectiu”.
Olympia Arango: “S’homogeneïtza el col·lectiu com si tothom que en forma part tingués les mateixes demandes i la mateixa mena de vida”
Per la seva banda, Longares va considerar que “hi ha hagut una evolució” en la mirada dels mitjans cap al col·lectiu. “Tenir mitjans especialitzats com Orgull o Pikara Magazine obre un univers que fa que tothom rebi més informació i millor”, va afirmar. A més, va assenyalar que una de les claus és que aquests mitjans comptin amb “la participació de les entitats en la generació de notícies” i que tinguin en les seves files persones del col·lectiu.
La coordinadora del Servei Cruïlles, Elena Longares. Foto: Joanna Chichelnitzky
Arango, més crítica, va asseverar que, “tot i que la pedagogia està bé, cal més voluntat als mitjans”. “Potser no necessitem tanta pedagogia, sinó mitjans públics i sancions que facin que les lleis es compleixin”, va dir tot referint-se a la llei 11/2014 que protegeix els drets de les persones del col·lectiu. En la mateixa línia, Longares va assegurar que “falta voluntat política” i mesures més “imaginatives, perquè de vegades és massa fàcil pagar una multa”.
En aquest sentit, Rodríguez, Longares i Arango van dir que el naixement de la revista Orgull és un fet molt important en aquest camí cap a la normalitat. “A poc a poc la representativitat del col·lectiu, potser no tan ràpid com ens agradaria, ha anat evolucionant”, va sentenciar Rodríguez.
