Intervenció de Joan Tamayo, de l’Institut de Drets Humans de Catalunya: Foto: Línia
Un grup d’entitats conscienciades amb els drets humans i dels interns dels centres penitenciaris han avisat avui en una roda de premsa a l’Espai Línia sobre la situació dels reclusos i la “retallada” de drets fonamentals que pateixen. “És el preludi d’una restricció de drets generalitzada”, ha alertat Laia Serra, advocada de l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans, una de les 35 associacions firmants d’un manifest en el qual s’ha posat sobre la taula la problemàtica diària a les presons catalanes.
Sense anar més lluny, Solange Hilbert, de Iacta Advocades, ha recordat que l’any passat van tenir lloc 14 suïcidis a les presons catalanes, segons dades públiques del Govern. “Copsem dia a dia una regressió dels drets humans a les presons”, ha coincidit en opinar Hilbert, que ha lamentat que el departament de Justícia de la Generalitat els menysté i que s’allunya de les convencions internacionals en matèria de drets dels reclusos.
La salut mental, en risc
En aquest sentit, una altra de les intervinents, Núria Sastre, de Justícia i Pau, ha destacat que els interns tenen molt més risc d’acabar desenvolupant alguna patologia mental que, al seu torn, pot derivar en més delictes, en el que ha descrit com un “bucle inacabable” que en dificulta la reinserció. Tot plegat porta a situacions extremes com els suïcidis, que, segons ha alertat, “són una tendència a l’alta” a les presons de Catalunya.
Els ponents han relacionat aquest fenomen amb l’ús “indiscriminat” de mesures com els aïllaments o les contencions mecàniques. Serra ha recordat que aquests recursos no poden fer-se servir com a càstig, sinó més aviat en situacions extremes i durant un període limitat de temps, tal com recomanen diferents estaments internacionals. Tanmateix, segons denuncien, la realitat és una altra i, en aquesta línia, Serra ha avisat que aquestes mesures restrictives “s’estan assajant amb els col·lectius més vulnerables”, com són els presos, així com amb els migrants a les fronteres. Sobre això, Sastre ha alertat que Catalunya “és al capdavant” d’aquest fenomen a Espanya.
Les polítiques no ajuden
Qui n’ha donat testimoni és Lamine Bathily, del Sindicat Manter de Barcelona. Ell fa 15 anys que és a la capital catalana i ha patit situacions com les descrites. “Quan no tens papers, sempre t’amagues i estàs perseguit”, ha explicat. Per la seva banda, Joan Tamayo, l’encarregat d’obrir l’acte i membre de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, ha fet una impugnació d’un sistema que “empeny”, a través de les “polítiques neoliberals”, a persones de col·lectius concrets a la marginació. A més, Tamayo ha reiterat la preocupació general per la retallada de drets que es pateix actualment a la societat. “Es ven la idea que reduir els drets d’un col·lectiu concret és beneficiós per al conjunt de la societat”, ha afirmat el ponent, que ha lamentat que hi ha una “política de la por” per part de les administracions que té “paralitzada” la societat.
Foto de família amb membres de les entitats signants del manifest. Foto: Línia
La roda de premsa també ha posat la lupa sobre els recursos tecnològics que s’estan introduint en el món carceller des de fa un temps, relacionats amb la intel·ligència artificial. En aquest sentit, Serra ha posat en focus en un pla pilot que s’està implementant a la presó tarragonina de Mas d’Enric, un sistema predictiu que estaria fent d’obstacle en el camí de la reinserció de molts presos. Per tot plegat, ha demanat una regulació d’aquests sistemes i que hi hagi menys “opacitat” per part del Govern a l’hora de donar dades d’aquest programari per fiscalitzar-lo. Encara més, Serra ha reclamat que cal obrir un debat en la societat civil perquè sàpiga què està passant a les presons. “No podem estar aliens”, ha conclòs.
