El membre de la Societat, Enric Bondia, va ser qui va donar la xerrada | Espai Línia
La Societat Catalana d’Egiptologia va organitzar dilluns la xerrada Ushebtis. Servents per a l’eternitat de mà d’Enric Bondia a l’Espai Línia. Aquest cicle s’emmarca en ‘Els Dilluns de la Societat’ que s’organitzen dos cops a l’any dividit en trimestres i els realitzen membre de l’entitat. La següent serà el dilluns 29 de maig amb la xerrada L’ús de l’Arpa (III).
Aquestes xerrades van adreçades als membres de la Egiptologia, però està obert a totes aquelles persones que vulguin descobrir una mica més de la cultura i la història dels antics egipcis. La Societat Catalana d’Egiptologia (SCE) és una associació cultural, dedicada a l’estudi i divulgació de l’Antic Egipte en tots els seus àmbits.
Ushebtis, servents per a l’eternitat
Els egipcis tenien la creença que, un cop morts, la seva ànima era jutjada per Ossiris i si el seu cor pesava menys que una ploma passaven a viure als camps de Iaru, una rèplica del món dels vius on tothom tindria l’obligació de treballar.
En el cas dels Reis, això no els hi agradava, i per això, durant la Primera Dinastia, s’enterraven amb el seu servent més pròxims per a poder continuar gaudint dels seus serveis durant tota l’eternitat. El Rei Djer va ser conegut per enterrar-se amb els seus 300 servents, però aquesta pràctica es va abandonar unes dinasties després.
Els primers Ushebtis, les figures mortuòries que s’acompanyen a la tomba dels faraons, van aparèixer al Regne Mitjà (2040-1782 a.C). Al principi, eren de fusta i sense cap inscripció. A partir del Regne Nou (1570-1070 a.C), es van anar fent més populars i canvien el seu paper per representar el difunt. S’implementen elements agrícoles com les eines rurals que poden estar pintant o dissenyats sobre pedra o gres.
Després de passar per diferents dinasties, s’unifiquen les formes dels Ushebtis i es dissenyen amb roba de carrer o momiforme. La gran majoria eren momiformes, mostrant el cos enrotllat en vendes deixant només visible el cap i les cames. Més tard, s’afegirien perruques i pentinats, així com a barbes per representar els faraons. Les figures estaven pintades de diferents colors i apareixien diferents eines de treballar la terra i diferents posicions de les mans.
