L’auditori de l’Espai Línia es va omplir de veïns preocupats per la situació de l’habitatge. Foto: Espai Línia
En el marc del cicle de debats Eixample, cap a on vas? l’Espai Línia va acollir el dilluns un debat sobre la situació de l’habitatge a l’Eixample i a la resta de la ciutat. L’eix de la xerrada va ser l’informe SOS Habitatge, elaborat per la FAVB, una radiografia de com afecta l’especulació als barris.
Va obrir l’acte Ana Menéndez, vicepresidenta de la FAVB, repassant els trets principals de l’informe, que es va presentar fa poques setmanes en una roda de premsa a l’Espai Línia. Menéndez va advertir que “allà on hi ha més especulacions és on hi ha menys habitatge públic” i va alertar sobre el problema que suposarà per a la ciutat la desclassificació de la majoria d’habitatge públic al llarg dels anys vinents.
L’habitatge públic no supera el 2%
Lisa Marrani, responsable de la comissió d’urbanisme, va explicar fil per randa com s’ha elaborat l’informe, amb dades públiques i un gran treball de camp al darrere. “Hi ha poc habitatge protegit i la meitat està condemnat a desaparèixer perquè està destinat a la venda”, va denunciar. Segons Marrani, el parc d’habitatge públic a Barcelona no supera el 2% mentre que la mitjana europea és del 15%. A més, l’any 2068 es perdrà el 48% de l’habitatge classificat com HPO, segons s’indica a SOS Habitatge. “Cal impulsar sòl públic destinat a habitatge públic, protegir els habitatges que ja tenen aquesta classificació, garantir un equilibri en tots els districtes, desbloquejar promocions públiques i regular el sector privat”, va advertir.
Al seu torn, Jaume Artigues, responsable de la comissió d’Habitatge de la FAVB, va reclamar una lluita eficaç contra l’especulació i contra una estratègia manifesta, des del seu punt de vista: “Volen buidar el centre de la ciutat i desplaçar la gent cap a la perifèria. I aquest destí es complirà si les administracions no intervenen”.
L’especulació, el gran enemic
Artigues va advertir que ara mateix els fons inversors s’han instal·lat a Barcelona per treure partit de les plusvàlues que ofereix la ciutat. La centralitat de la ubicació, el valor patrimonial o les inversions públiques generen unes plusvàlues que, ara com ara, beneficien l’inversor privat i no retornen a la ciutat. El responsable d’habitatge va insistir que s’ha perdut un 17% d’habitatge residencial a la ciutat, redirigit cap a l’oferta turística. N’hi hauria prou de recuperar-lo i així no caldria fer tants pisos nous. “És un argument fal·laç dir que falta habitatge a la ciutat”, va insistir Artigues.
Finalment, Xavier Riu, president de l’AVV Esquerra de l’Eixample, va tancar el debat parlant específicament del seu àmbit. Riu va identificar l’origen del problema durant la remodelació de la presó Model, quan es van començar a comprar edificis sencers a la vora del recinte, “però els cent vint-i-un habitatges dotacionals que hi havia previstos encara no els hem vist”. El cas de la Casa Orsola, va dir, també és molt significatiu perquè “va demostrar que fins i tot amb un bon sou et poden fer fora de casa teva”. “A hores d’ara tenim seixanta cases Orsola”, va denunciar Riu. La conclusió és evident per a ell: “De què serveix millorar el barri si no hi podrem viure? Si no intervenim ara les millores seran per als turistes”.
Un equip de Betevé va aprofitar l’acte per elaborar un reportatge sobre l’especulació a l’Eixample. Foto: Espai Línia.
