Vador Lladó, Carles Pérez, Ernest Codina i Maria Cerezuela (foto: Joanna Chichelnitzky).
Comunicació 21 va reunir dimarts a l’Espai Línia tres dels comunicadors més reconeguts dels mòrnings radiofònics de Catalunya: Vador Lladó (Fricandó matiner, de RAC105), Carles Pérez (El matí i la mare que el va parir, de Flaixbac) i Ernest Codina (Matina Codina, de RAC105). El debat va ser moderat per la periodista de Comunicació 21 Maria Cerezuela.
El debat va obrir-se amb una pregunta directa a Lladó, Pérez i Codina. On són les dones en els mòrnings? “No és una qüestió d’homes i dones, sinó d’audiència. És absurd parlar de gènere”, va dir Lladó. Pérez va admetre que “en les ràdios convencionals és més habitual la presència de la dona presentadora que no pas en les ràdios musicals”, mentre que Codina va subratllar que “són els caps de programa qui decideixen un nom per dirigir una franja horària. Darrerament en l’humor sí que hi ha més presència de dones”.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Flaixbac i RAC105 lideren des de fa gairebé dues dècades la franja matinal de les ràdios musicals. Amb 18 anys al capdavant d’El matí i la mare que el va parir, Carles Pérez va assegurar que “el lideratge passa per confiar en el projecte. Com pots competir amb un programa d’èxit de molts anys de durada canviant de presentador i de programa cada dos anys?”. Vador Lladó va ser més clar: “La ràdio necessita molta paciència. És molt important que la direcció t’acompanyi i que, de tant en tant, et faci un copet a l’esquena”.
Vador Lladó: “La ràdio necessita molta paciència. És molt important que la direcció t’acompanyi”
Tot i que els programes actuals dediquen molts més recursos a difondre els seus continguts a les xarxes socials, els tres comunicadors coincideixen en què la fórmula dels mòrnings no ha variat. L’entreteniment i la informació són el fil conductor. “El format és el mateix, no parlaria d’una gran transformació. Després hi ha el talent i l’enginy dels guionistes, els humoristes i el mateix presentador”, va dir Ernest Codina. “La força d’un mòrning també és la personalitat del seu presentador”, va afegir Lladó.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Entre els elements que fan viu els mòrnings, Pérez va destacar “el directe, les trucades i el so telefònic són els nostres recursos”. Quan l’actualitat ha estat més intensa per a l’audiència –com ara la crisi econòmica, el procés i la covid-19–, l’oient aposta per les ràdios convencionals. “L’audiència vol diversió”, va dir Lladó. “La gent estava saturada d’informació, i busca oxigenar-se. Ara bé, el més esgotador és la creativitat”, va reblar Codina. I l’humor, quins són els límits? Pérez va assegurar que “no pots posar límits a la creativitat. Si ho fas, estàs coartant el teu equip”.
Ernest Codina: “Costa molt anar a pescar l’oient castellanoparlant, perquè culturalment no connecta”
El que ha canviat en els darrers anys és la franja horària dels mòrnings i la durada dels programes. Tradicionalment sempre havia estat de 6 a 10 del matí, i les emissores han allargassat la franja. Mentre que Matina Codina (RAC105) acaba a les 11 del matí, El matí i la mare que el va parir s’allarga una hora més, fins a les 12 del migdia. “Jo soc feliç a l’estudi. Si el programa durés una hora més, millor!”, va assenyalar Pérez. En canvi, Lladó considera que “els mòrnings han d’acabar a les 10 del matí!”, i va afegir que “només per llevar-vos tan d’hora mereixeu tenir bones audiències”.
Crítics amb l’EGM i agraïts a repartir-se el pastís
Foto: Joanna Chichelnitzky
Lladó, Pérez i Codina van coincidir en què el model de l’EGM en l’actual era digital és obsolet. “L’EGM és el què hi ha, em sembla un despropòsit”, va sentenciar Lladó. Codina va dir que “no poden trobar un sistema més fiable, potser no interessa. Jo em guio per les sensacions, marquen una tendència”, mentre que Pérez va ser més taxatiu: “fa temps que em generen molta indiferència. M’hi anava la salut!”. I va subratllar que “a Flaix no m’han felicitat en excés pels EGM ni cap mal comentari si les dades no han estat bones”. De les dades, Lladó va reconèixer que “deixes de patir quan ets líder!”, i va deixar clar que “la lluita per l’audiència és sana”.
Carles Pérez: “No pots posar límits a la creativitat. Si ho fas, estàs coartant el teu equip”
Pérez va competir primer amb Lladó, i actualment amb Codina. I la competència, la miren de reüll? “No vull que això em condicioni”, va reblar Codina. Pérez va dir que “tenim estils diferents, és important no obsessionar-se. Em fixo en Los40, en l’intent d’esgarrapar-los oients”, mentre que Lladó va advertir que “si Flaixbac o RAC105 adapten el model de Los40 és un risc terrible”.
Codina, que va felicitar-se pel “joc net radiofònic”, va reconèixer que “costa molt anar a pescar l’oient castellanoparlant, perquè culturalment no connecta”. Així, el mateix Lladó va reconèixer que “a Catalunya es fan uns mòrnings molt millors que a l’Estat espanyol”. Després d’una hora de debat, Lladó, Pérez i Codina van demostrar que més enllà de repartir-se (o d’haver-se de repartir) el pastís radiofònic, el bon rotllo és excepcional.
