Poy, Espadaler, Sagrera i Ambrós, amb el llibre a les mans. Foto: Joanna Chichelnitzky
Jorge Corrales solia dir que escriure és trencar el silenci. No només teclejant a l’ordinador o rascant un paper amb la ploma, sinó també rescatant la memòria d’aquells que no abanderen les grans fites de la història. La memòria i vivències dels que no surten als manuals històrics, tot i haver estat protagonistes de l’etapa que els va tocar viure.
El passat pot ser un país estrany, com defensava Lowenthal, i en aquest sentit obres com El cor del balneari, de la vallesana Teresa Sagrera, ajuden a treure de l’oblit desenes de memòries a través d’uns personatges ficticis basats en les persones que van transitar realment per la història. Mentir per dir la veritat, com fa tot bon artista.
Espadaler: “Fem llegar el passat a generacions futures”
La novel·la de Sagrera, ambientada a Caldes de Montbui durant el primer terç del segle XX, va ser presentada aquest dijous a Espai Línia, amb la presència del conseller de Justícia i Memòria Democràtica, Ramon Espadaler, que va destacar el llenguatge de l’obra i la importància de la narrativa històrica a l’hora d’ajudar a endinsar els ciutadans en el passat. El llibre, ambientat entre el 1919 i els anys 30 del segle XX, relata un temps i una societat convulsa a través del dia a dia d’un balneari de Caldes, epicentre de les aigües termals a Catalunya i Espanya. Aquest exercici de memòria democràtica, tal com el va definir Espadaler, contribueix a “fer llegar el nostre passat a generacions futures”.
La presentació del llibre va comptar també amb la presència del professor de la Universitat de Barcelona (UB) Pere Ignasi Poy, que és també el director de la Societat Catalana d’Història Cultural (SCHC), organitzadora de l’esdeveniment en col·laboració amb la llibreria Ona. No debades, el llibre de Sagrega ha estat recentment guardonat amb el premi Néstor Luján de novel·la. “La bona escriptura es nota a l’instant”, va destacar Poy, que va definir l’obra de Sagrera com un “homenatge a les paraules que embolcalla el lector”.
Poy, Espadaler, Sagrera i Ambrós, amb el llibre a les mans. Foto: Joanna Chichelnitzky
Al seu torn, l’escriptora va agrair les paraules dels presents i va fer un parèntesi per lloar l’Espai Línia i l’exposició que acull sobre dones periodistes. “És un lloc entranyable amb una mostra sobre dones empoderades”, va destacar Sagrera. “Sembla fet a mida”, va afegir sobre la tria d’aquest espai cultural per fer la presentació del seu llibre. Sense anar més lluny, l’obra de l’escriptora vallesana és farcida de dones amb molta força, totalment empoderades, que també apareixen a la novel·la que va presentar ahir a Barcelona.
Una llarga trajectòria
Sagrera és una escriptora consagrada que fa 15 anys que s’hi dedica de manera professional. Ha publicat llibres i articles a diversos mitjans de comunicació locals, en català i castellà, és mestra i una autèntica experta en la història de Caldes, on dirigeix rutes literàries per explicar la història del poble.
Sense anar més lluny, la professora de la UB Alba Ambrós, també present a l’acte, va reivindicar la força literària de Sagrera. Ambrós, com a calderina, va reconèixer que El cor del balneari la va transportar a llocs i moments de la seva infància al seu municipi. “És una experiència multisensorial i plena de sinestèsia”, va assenyalar Ambrós sobre el llibre de Sagrera.
Una lliçó d’història
A més, El cor del balneari, com va defensar Espadaler, és un esforç de memòria i una lliçó d’història, una matèria de la qual Sagrera n’és tota una experta, fruit de les seves investigacions, les quals han ajudat a construir uns personatges ficticis amb un alt nivell de versemblança amb les persones reals que van viure en aquells convulsos anys. Sobre el fet d’ambientar-la en un balneari, Sagrega va argumentar que són llocs on es produeix una barreja social rellevant. “Són microcosmos on conviu gent molt diversa, des del burgès fins al treballador i els veïns del poble”, va argumentar la novel·lista, que va defensar que el seu llibre, tot i estar ambientat a Caldes, fa una repassada històrica a un període que va marcar l’esdevenir del país i que, encara avui dia, és objecte de polèmiques i molt debat polític.
Sigui com sigui, El cor del balneari és una obra “intimista”, tal com la va definir l’autora, que viatja pels sentiments de la seva protagonista, la Lola, i de tot un país que vivia una muntanya russa social i política que va desembocar en una baixada als inferns de la guerra i la dictadura.
