L’antropologia té moltes respostes als reptes actuals. Foto: Freepik
L’Institut Català d’Antropologia impulsa un nou cicle sobre el valor de l’antropologia com a eina per interpretar l’actualitat. Seran quatre sessions de debat amb temes clau com el creixement de l’extrema dreta, el feminisme, la crisi de l’habitatge o les noves tecnologies. Els debats tindran lloc els dies 1, 8, 15 i el 22 de juliol, a les 18:00, a l’Espai Línia. Es podrà accedir gratuïtament als debats amb inscripció prèvia.
1 de juliol: El creixement de l’extrema dreta
El pensament de l’antropologia no pot quedar al marge del fenomen del creixement de populismes i l’extrema dreta en els darrers temps. En el mateix context europeu, la irrupció de partits polítics de caire neofeixista ha agafat una volada que era completament impensable poques dècades enrere. Precisament, qüestions com autoritarisme, feixisme, xenofòbia i racisme són temes que tradicionalment han estat objecte d’estudi de l’antropologia. A això s’hi afegeix el context del transnacionalisme que caracteritza l’activisme de l’extrema dreta en el nostre món globalitzat.
A càrrec de Montserrat Clua i Fainé, doctora en Antropologia Social i Cultural, Departament d’Antropologia Social i Cultural, Universitat Autònoma de Barcelona. Membre del Grup de Recerca Antropologia i Història de la Construcció d’Identitats Socials i Polítiques i coordinadora del Grup Ciutadanies: Antropologia Històrica de les Identitats Polítiques en l’Estat Modern de l’ICA.
8 de juliol: Decolonitzar els feminismes
El moviment feminista actual ha de prestar la deguda atenció a les crítiques que rep per part dels feminismes no occidentals. Una contribució important que es pot esperar per part de l’antropologia és la d’atorgar la merescuda rellevància a aquelles veus feministes que critiquen els feminismes hegemònics occidentals pel fet que universalitzin el gènere i els models de lluita i poder, tot exportant-los a d’altres contextos culturals segons perspectives pregonament etnocèntriques.
A càrrec de María Ignacia Ibarra Eliessetch. Investigadora i activista feminista descolonial. Doctora en Antropologia per la Universitat de Barcelona. Membre del Grup de Recerca en Gènere, Identitat i Diversitat on coordina l’eix Territori, decolonialitat i resistències.
15 de juliol: L’antropologia i la crisi de l’habitatge
Una problemàtica com la crisi de l’habitatge que actualment pateix el país no pot quedar fora del debat antropològic, al capdavall, la crisi no s’explicaria sense tenir en compte aspectes com la necessitat de l’habitatge, l’ús crematístic que se’n fa, el dret a la propietat, les desigualtats socials o la discriminació en el seu accés. Si a més hi afegim la realitat del sorgiment dels moviments socials per contribuir a fer front al problema, és clar que l’antropologia pot aportar raonaments i anàlisis de pes sobre totes aquestes qüestions.
A càrrec d’Anna Recasens Garriga. Graduada en Antropologia Social i Cultural per la UB, i màster en Antropologia urbana, migracions i intervenció social per la URV. Actualment investigadora en el camp de l’antropologia urbana i l’accés a l’habitatge.
22 de juliol: Què hi té a dir l’antropologia davant de les noves tecnologies?
L’ésser humà és una entitat estructuralment oberta que de forma constant es resignifica relacionalment mitjançant tecnologies en els entorns en els quals es desenvolupa. Les immenses possibilitats que ofereixen noves tecnologies com la intel·ligència artificial o la biologia sintètica fan que avui ens arribem a replantejar les formes tradicionals d’entendre l’ésser humà, especialment pel que es refereix a la fins ara pretesa discontinuïtat ontològica entre éssers humans i màquines. Si, per una banda, la racionalitat o l’agència moral ja no es veuen com a propietats exclusives dels éssers humans, per l’altra, el món digital es presenta com un entorn deshumanitzat que repta l’abast i complexitat de la sociabilitat humana.
A càrrec d’Elisenda Ardèvol Piera. Professora catedràtica a la Universitat Oberta de Catalunya. Investigadora del grup d’R+D+I Mediaccions, de recerca en comunicació cultura digital de la UOC.
