L’auditori de l’Espai Línia es va omplir durant el debat sobre ecologia i mobilitat. Foto: Espai Línia
El conflicte entre mobilitat i ecologia és molt present arreu de la ciutat, però és molt més punyent a l’Eixample. Es va poder observar ahir a l’Espai Línia, que es va omplir de gom a gom per abordar una qüestió fonamental per al districte. Discursos abrandats, queixes amargues i denúncies contundents, però sobretot, moltes dades reals que justifiquen la necessitat d’intervenir.
Al debat Ecologia i mobilitat, promogut per l’AVV Dreta de l’Eixample, hi estaven convocats Francesc Magrinyà, exconseller del Districte; Sergi López-Grado, arquitecte i membre de GlxSU Xarxa B+S; Genís Domínguez, membre d’Eixample Respira; i Bea Beza, ambientòloga i membre de la Comissió de l’Amiant. I s’hi van sumar un bon grapat de veïns.
Cal un projecte de ciutat
Magrinyà va ser el més vehement de tots, i també qui va aportar dades més contundents, fruit de la seva experiència. “Tenim una crisi de contaminació ambiental”, va sentenciar. I això afecta especialment l’Eixample, on es multiplica per dos la densitat de cotxes per metre quadrat de la ciutat. La situació és especialment greu perquè “el 70% de la mobilitat de l’Eixample no va més enllà d’espais on hi ha oferta de transport públic”. És a dir, que els usuaris senzillament han decidit circular per la ciutat amb vehicle privat.
Calen solucions atrevides, doncs, però han de ser consensuades perquè puguin prosperar. “Va ser un error que els Comuns s’apropiessin de la idea de les superilles perquè aquest és un projecte de ciutat”, va insistir Magrinyà. “A Barcelona només hi ha canvis si ho recolzen tres partits i, de fet, el model actual és fruit del consens de tres partits al llarg de diversos mandats”. En qualsevol cas, els eixos verds, anomenats també superilles, marquen el camí, perquè les dades demostren que “allà on hi ha eixos verds es compleix la normativa europea sobre qualitat de l’aire”.
L’exconseller va ser molt dur amb els lobbies que defensen l’ús de vehicles privats i, especialment, amb les motos, que amb les seves dades a la mà, són “el problema de soroll més gran que tenim a la ciutat”.
Cerdà i la necessitat de “felicitat pública”
Sergi López-Grado, expresident de l’AVV Dreta de l’Eixample i membre del Grup d’Interès per la Sostenibilitat Urbana, va evocar la idea original d’Ildefons Cerdà i va mostrar quina era la seva intenció. Cerdà parlava de “felicitat pública” perquè pensava que si els ciutadans se sentien feliços a casa seva serien millors ciutadans. Compleix avui dia l’Eixample aquesta premissa?
“Cerdà va plantar la llavor perquè Barcelona estigui més ben preparada per al canvi climàtic, i per això hem demanat que el Pla Cerdà es consideri patrimoni de la humanitat”, va anunciar. També va recordar una faceta molt poc coneguda de Cerdà: “No tenia mà esquerra i li va costar molt convèncer la burgesia”. Aquesta és una de les raons, per a López-Grado, que van impedir completar el projecte original.
Ara també hi ha oposició als canvis i per gestionar-ho cal mà esquerra, organització i planificació, segons l’arquitecte. Un bon exemple és el treball previ de disseny i consens que van fer les associacions de veïns per promoure els eixos verds. El primer, el del carrer Girona, es va fer gràcies a aquesta tasca promoguda pels mateixos veïns.
El públic va participar activament en el debat. Foto: Espai Línia
La reivindicació és el primer pas
Genís Domínguez va recollir el testimoni per explicar la importància de la reivindicació veïnal en cadascuna de les millores que s’han pogut fer en els últims anys. Ell ho sap prou com a membre de tres iniciatives molt potents: Eixample Respira, Revolta Escolar i el moviment Bicibús, que promou una mobilitat en bici organitzada com a alternativa al transport convencional. Domínguez va incidir en com la salut, especialment la dels infants, ha facilitat algunes de les mesures preses, com ara l’impuls dels eixos verds. Tot i això, hi ha molta feina per fer, “perquè els eixos verds són ideals per passejar, però encara no ens serveixen per arribar a les escoles” i, d’altra banda, “l’Ajuntament només accepta alterar la mobilitat del vehicle privat si no es tracta d’una via principal”.
Per descomptat, Domínguez també reivindica mesures més agosarades per part de les administracions. Per començar, un peatge urbà per circular per la ciutat. A continuació, la retirada de les motos de les voreres. I, finalment, una reforma de les autopistes urbanes que hi ha al districte: la Gran Via de les Corts Catalanes i el carrer Aragó.
Bea Beza va tancar les intervencions amb un altre tema que té molt a veure amb la crisi ecològica: la contaminació per amiant. L’ambientòloga va explicar que malgrat les denúncies dels veïns, les obres de reforma de l’antiga seu d’El Periódico, cobertes d’amiant, es van aturar pel soroll i per les inspeccions laborals i no pas pel risc de contaminació que afectava els veïns de la zona. “L’amiant és present a molts espais de l’Eixample”, va denunciar, “i cal intervenir amb totes les garanties”.
Quatre claus per canviar la ciutat
Acabades les intervencions, es va encetar un interessant debat amb la participació del públic. Es van aportar més denúncies i propostes, però sobretot es va aclarir quin és el camí necessari per canviar les coses. Un camí que podríem resumir en quatre punts:
- Qualsevol reivindicació ha de disposar d’un teixit social organitzat, un grup de persones implicades capaces de consensuar propostes que facin més acceptables els canvis als polítics.
- L’experiència ens demostra que la salut de les persones és l’argument més poderós per promoure canvis a les ciutats. Si demostrem científicament que una activitat genera problemes de salut, tenim molt de guanyat.
- Les conseqüències sobre la salut encara són més decisives si afecten o poden afectar els infants. El programa Protegim les escoles o el moviment Revolta escolar han aconseguit canvis impensables gràcies a aquest principi.
- Actuament, vivim una situació de bloqueig municipal que només es podrà superar impulsant una nova onada de reivindicacions veïnals com la del 2011.
Cicle de debats sobre l’Eixample
El 2026 continua a l’Espai Línia el cicle de debats Eixample cap a on vas, promogut per l’AVV Dreta de l’Eixample amb la intenció de posar sobre la taula els temes d’actualitat crucials per a la realitat del districte. La següent cita serà el 15 de gener a les 18:00 per parlar sobre L’impacte del turisme.
L’Associació de Veïnes i Veïns de la Dreta de l’Eixample (AVVDE) compleix enguany cinquanta anys i ho celebra, entre altres activitats, amb un cicle de debats on es parlarà de l’actualitat i la lluita veïnal a l’Eixample: Eixample cap a on vas. Tots els debats tindran lloc a l’Espai Línia, entre el desembre del 2025 i el febrer del 2026.
