La conversa va ser amb Francisco Javier Rodríguez, subdirector d’edicions Línia a l’àrea metropolitana. Foto: Joanna Chichelnitzky
David Quirós té clares les línies mestres del seu mandat com a alcalde de l’Hospitalet de Llobregat, i d’entrada no es conforma només amb ser la figura que “substitueixi” el llegat de més de 15 anys que va deixar la seva predecessora, Núria Marín. Això sí, donarà “continuïtat a les polítiques que el PSC ha anat impulsant per transformar la ciutat durant tots aquests anys”. Així ho remarcava ell mateix en la primera sessió del nou cicle de conferències amb els alcaldes i alcaldesses metropolitans que, sota el títol de Pensar, parlar i explicar la ciutat metropolitana, impulsa el diari Línia.
En aquesta nova etapa, doncs, Quirós vol fer –valgui la redundància– coses noves, i insisteix que s’han de fer pensant en una ciutat que “ja no té res a veure amb la que era 20 anys enrere”. De tot plegat en va parlar en un acte obert al públic a l’Espai Línia amb Francisco Javier Rodríguez, subdirector d’edicions Línia a l’àrea metropolitana, durant el qual es va posar especial èmfasi en qüestions com el soterrament de les vies del tren i l’intercanviador de la Torrassa, la regeneració urbana de la zona del Samontà i la crisi de l’habitatge, entre d’altres.
L’habitatge, un repte compartit
En el cas de l’Hospitalet, les darreres dades del Pla Local de l’Habitatge apunten que a la ciutat fan falta uns 3.000 pisos. Davant d’això, Quirós planteja l’obra nova com una de les solucions, però també els habitatges buits que “necessiten rehabilitació i sortir al mercat”. Per a l’alcalde, “s’han d’incentivar o motivar d’alguna manera els propietaris d’aquests pisos perquè es puguin posar a disposició de la ciutadania”.
David Quirós no es conforma només amb ser la figura que “substitueixi” el llegat de Núria Marín. Foto: Joanna Chichelnitzky
Sigui com sigui, Quirós també s’aproximava a la problemàtica de l’habitatge des d’una òptica intermunicipal. “En l’àmbit metropolità, on un carrer és Barcelona i el del costat ja és l’Hospitalet, crec que hem de ser valents i capaços de donar solucions entre els diferents municipis”, defensava. “Si l’Hospitalet no pot donar resposta a determinades situacions, potser és el Prat, per posar un exemple, qui pot fer-ho”, reflexionava.
Tal com recordava Quirós, aquesta idea de coordinació entre municipis per afrontar el repte de l’habitatge ja s’aplica en àmbits com el transport públic o la seguretat, una altra de les principals preocupacions a la metròpoli. “Nosaltres ja tenim aquesta coordinació amb els municipis fronterers per organitzar accions de seguretat conjuntes, perquè el que no pot passar és que les policies d’Esplugues, de l’Hospitalet o de Barcelona no puguin continuar una persecució perquè resulta que el delinqüent ha travessat la frontera d’un altre municipi”, exemplificava.
Així doncs, “per afrontar el problema de l’habitatge i altres necessitats cal una visió de ciutat de ciutats”, apuntava l’alcalde.
Rehabilitar o enderrocar?
La conversa també va posar el focus en el pla de regeneració urbana de la zona nord de la ciutat, el Samontà, un territori que concentra 140.000 habitants i 50.000 habitatges en poc més de dos quilòmetres quadrats, molts dels quals són antics i estan en mal estat.
L’acte, obert al públic, va tenir lloc a l’Espai Línia. Foto: Joanna Chichelnitzky
En aquest context, l’Ajuntament es planteja la possibilitat d’enderrocar alguns blocs de pisos. Ara bé, Quirós insistia que això només es produirà en situacions d’alt risc –on la integritat de les persones estigui en perill– i que en cap cas es tirarà endavant “fins que no es plantegi una alternativa residencial per als afectats”. L’alcalde deixava clar, a més, que aquest és l’últim recurs i que, per davant de tot, “es posa molt d’èmfasi en la rehabilitació i la reforma dels edificis”.
Els hospitals, també per als veïns
El Samontà toca la Diagonal i Barcelona, una zona on es farà el nou edifici de l’Hospital Clínic. Aquest projecte està participat per diversos ajuntaments, com els de l’Hospitalet, Barcelona i Esplugues, així com per la Generalitat, la Diputació, la UB i el mateix Clínic. Un pol mèdic que pretén ser dels més importants del país.
I precisament sobre el fet que l’Hospitalet tingui hospitals punters, com el de Bellvitge, Quirós va voler llançar un missatge en clau de ciutat: “No diem primer els de casa, però la nostra gent no pot tenir centres hospitalaris de referència al municipi i no ser atesa aquí”, va reblar l’alcalde. “No pot ser que quan tenen una afectació greu se’ls derivi al Broggi, per exemple”, va afegir, en referència a la situació que es viu a molts barris de la ciutat, els veïns dels quals han d’anar fins al citat hospital, a Sant Joan Despí, per ser atesos.
David Quirós insisteix que s’han de fer les coses pensant en una ciutat que “ja no té res a veure amb la que era 20 anys enrere”. Foto: Joanna Chichelnitzky
Per tot plegat, Quirós resumia que “aquesta és una de les oportunitats que ofereix el nou Clínic: poder redissenyar l’assistència sanitària de manera integral perquè els veïns de l’Hospitalet siguin atesos a l’Hospitalet”.
La prioritat de l’intercanviador de la Torrassa
El soterrament de les vies del tren va ser un altre dels grans temes que van centrar la conversa. L’any 2023, l’exalcaldessa Marín va anunciar per tercera vegada que es reprendria el projecte. Avui dia, però, encara no hi ha cap data concreta al respecte, i Quirós va evidenciar que, en clau de mobilitat, la seva prioritat és l’intercanviador de la Torrassa.
“L’intercanviador és un element de centralitat per millorar les comunicacions ferroviàries a la regió metropolitana”, destacava l’alcalde, afegint que “afavoriria una descongestió de l’estació de Sants i permetria connectar els trens de mar i muntanya”, un fet que “milloraria la mobilitat dels 5 milions d’habitants de la regió”.
Si bé el soterrament de les vies el considera necessari, Quirós va preferir reivindicar l’intercanviador i deixar el soterrament en un segon pla, sobretot per la complexitat d’una actuació d’aquesta envergadura, i anar pas a pas, prioritzant les actuacions més urgents. “Si demà el ministre anunciés el soterrament complet de les vies i l’intercanviador, la ciutat col·lapsaria”, remarcava, insistint que “són obres que poden durar 10 anys i que si es fessin de cop posarien la ciutat cap per avall”.
