L’Espai Línia va acollir ahir una trobada sobre els drets humans de proximitat. Foto: Joanna Chichelnitzky
“Les sindicatures locals són molt importants, però tenen dinàmiques antigues i són institucions que cal sacsejar”. Aquesta és una de les reflexions que va fer ahir el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, durant l’acte Aliances per defensar drets humans de proximitat que es va celebrar a l’Espai Línia. Hi van participar el mateix Bondia i Ismael Rins, el president de l’Alianza Global del Ombudsperson Local (AGOL). La trobada va estar moderada per Erika Torregrossa, presidenta de l’Observatori de Drets de les Persones de l’ICAB i presidenta de la secció de Drets Humans de l’ICAM.
La sacsejada de la qual va parlar Bondia té a veure amb el “canvi en la manera d’actuar” que el síndic va reclamar per a aquestes institucions. Un gir que ha de passar, tal com el mateix Bondia ha aplicat a Barcelona d’ençà del seu nomenament, per fer una feina basada “en l’afectació dels drets”. “El soroll afecta la salut, el preu de l’habitatge perjudica molt l’economia de la gent, la qüestió de l’empadronament…”, va afirmar posant diversos exemples de temes que ell considera claus per a una sindicatura com la de la capital catalana. Per tot això, va assegurar que és molt important “fer pedagogia dels drets humans de proximitat”. Sobre aquests progressos necessaris, el síndic també va destacar la importància de “començar a treballar en clau metropolitana”.
Els problemes de la digitalització
Part del protagonisme del debat va ser per al fenomen de la digitalització, que en els darrers anys també s’ha convertit en una nova font de desigualtats socials. Ismael Rins, parlant de la seva experiència com a síndic a la ciutat argentina de Córdoba, va mostrar la seva preocupació per una digitalització que va definir com a “paradigma d’autoritat i vulneradora de drets”. Va posar el cas de la utilització de la terminologia bretxa digital, un concepte, va dir, darrere el qual “s’amaga la vulneració de drets i que, per tant, suposa un gran desafiament”.
Durant l’acte es va defensar la importància de reforçar les figures dels síndics. Foto: Joanna Chichelnitzky
Tot amb el mòbil, menys votar
Rins va exemplificar d’una forma molt clara la seva crítica cap a l’omnipresència de la digitalització i els telèfons intel·ligents en la vida de la gent. “Resulta que ara tot ho fem a través del mòbil, però, en canvi, quan toca triar els polítics ho fem amb paper i llapis. Els gurús de la digitalització ens diuen que és així perquè tothom ho entengui…”, va dir l’argentí. No va fer falta que acabés la frase perquè es va entendre tot. Si quan toca exercir el dret més important en una democràcia ho fem com s’ha fet sempre, la gent també “té dret a no ser un ciutadà digital”.
En realitat, va concloure Rins, la forma com seguim votant demostra que “el poder desconfia de la digitalització”.
Contrapès a la classe política
Durant tot l’acte es va fer evident que Bondia i Rins són grans partidaris que les sindicatures siguin figures que exerceixin un contrapès important a la classe política. Per això es van posicionar clarament en contra del concepte de neutralitat que a vegades s’associa a aquestes figures. “La neutralitat no forma part del concepte de la sindicatura. Hem de ser tot el contrari, garants de drets. Cal prendre partit des d’una protecció ideològica dels drets humans”, va defensar amb claredat Rins.
En la mateixa línia es va moure Bondia, que una estona abans havia admès que a l’Ajuntament “ha acabat molestant que fem propostes de polítiques públiques”. “A la sindicatura no se li pot demanar neutralitat. No hem de ser només una bústia de queixes, sinó un element catalitzador que provoca reaccions més enllà dels resultats”, va concloure.
Bondia fa tres anys que és el síndic de greuges barceloní. Foto: Joanna Chichelnitzky
