Cristina Fallarás i Laia Soldevila, a l’Espai Línia. Foto: Juan Cabré
Crític va celebrar ahir l’última jornada del seu cicle de xerrades en el marc de l’edició especial de la seva Escola de Pensament a l’Espai Línia. En aquesta ocasió, l’acte es va centrar en els reptes del feminisme actual, en un context en què la violència contra les dones comença a estar al centre del debat en espais mediàtics, socials, polítics i, fins i tot, judicials.
Per analitzar-ho, la periodista Laia Soldevila va moderar una conversa entre l’escriptora i periodista saragossana Cristina Fallarás i la també periodista, humorista i guionista catalana Ana Polo, que fa poc va denunciar una presumpta agressió sexual de Quim Morales, el qual va admetre un “mal comportament”.
La fi del monopoli informatiu
La conversa va arrencar precisament amb Polo opinant sobre per què fenòmens com el #MeToo –un moviment sorgit a internet en el qual milers de dones denuncien públicament situacions de violència que han patit– han agafat força mediàtica en els darrers anys.
Segons ella, l’allau de testimonis públics que expliquen episodis d’abús o d’agressió sexual envers les dones “han fet veure que moltes situacions que es consideraven incòmodes o desagradables en realitat eren violència”. D’aquesta manera, el fet de topar-se de cara amb els relats de milers d’aquestes víctimes ha posat sobre la taula una problemàtica de fons “que no són casos aïllats i que provenen del fet de ser dones”, remarcava Polo.
La sala es va omplir a vessar. Foto: Espai Línia
Per la seva banda, Fallarás feia referència al punt d’inflexió que han suposat les xarxes socials a l’hora de posar al centre del debat aquesta violència estructural. “Fins al 2015, més o menys, només unes poques empreses tenien el monopoli de la comunicació amb els diaris, les ràdios, les televisions i la indústria cinematogràfica”, argumentava l’escriptora, afegint que avui dia la democratització d’internet ha creat “una comunicació de masses horitzontal i col·lectiva que permet fer-se sentir a tots aquells i aquelles que no tenen la possibilitat d’invertir en capital”.
Ana Polo: “Moltes situacions que es consideraven incòmodes o desagradables en realitat eren violència”
Un cop les dones han tingut aquest espai, continuava Fallarás, moltes han començat a compartir la seva experiència sense intermediaris. “Per primer cop a la història, ara les dones expliquem la violència que hem patit amb les nostres pròpies paraules”, destacava l’escriptora.
Les xarxes socials, una arma de doble tall
Malgrat que ambdues ponents reconeixien que internet ha estat una eina fonamental per mostrar la violència contra les dones, també admetien que això no implica que sigui un espai segur per fer-ho. “Crec que en els seus inicis era un entorn més sa, però ara no es pot ni debatre-hi tranquil·lament perquè moltes plataformes premien la violència i els discursos d’odi”, apuntava Polo.
Cristina Fallarás: “Hi ha dones que, quan han parlat sobre el que pateixen a casa, han sigut apallissades pels seus marits quan se n’han assabentat”
En aquest sentit, Fallarás també va voler remarcar que moltes de les dones que denuncien públicament fets d’aquesta mena a les xarxes socials acaben sent castigades pel seu entorn. “Moltes d’elles, quan han parlat sobre el que pateixen a casa, han sigut apallissades pels seus marits quan se n’han assabentat, i altres han sigut acomiadades de la feina o les famílies les han deixat de parlar”, asseverava l’escriptora.
Ana Polo, en un moment de la conversa. Foto: Juan Cabré
La forma en què l’anonimat a les xarxes socials moltes vegades ocasiona episodis d’odi massiu i desbocat que, si no es regula a temps, pot traslladar-se als carrers també va protagonitzar la conversa. “Molts homes troben legitimació a la seva violència a través d’internet, i després alguns s’envalenteixen i duen a terme aquests actes al carrer”, afirmava Polo.
Una legislació que no hi ajuda
Finalment, una de les altres conseqüències que ha observat Fallarás a l’hora de denunciar públicament als agressors és l’empara administrativa que molts reben a través de legislacions com la coneguda llei mordassa. Segons ella, aquesta llei “resignifica el càstig amb importants sancions econòmiques que normalment carreguen contra una població empobrida”.
Ana Polo: “Molts homes troben legitimació a la seva violència a través d’internet”
Partint d’aquesta premissa, l’escriptora va relatar que es troba amb casos de dones que fan denúncies públiques de forma anònima i “que viuen atemorides per si es descobreix el seu nom i els posen una multa que els fotrà la vida enlaire”.
Amb tot, tant Fallarás com Polo van augurar un futur complicat per al moviment feminista en un context en què l’extrema dreta està en auge, tant entre els principals mandataris polítics com entre els joves. Malgrat tot, però, Polo va voler posar sobre la taula la resiliència i la sororitat entre les dones que també desencadenen aquests escenaris. “Segurament patirem molt, però amb totes nosaltres no podran”, va sentenciar.
Des de les arts escèniques fins a la universitat: un ‘Me Too’ a la catalana
