Durant la sessió es va projectar el documental ‘De Macedonia con Amor. Foto: Espai Línia
La comunitat veneçolana de Barcelona va trobar-se ahir a la tarda a l’Espai Línia per commemorar una data molt especial: el 29 de juliol, el dia de la revolta popular després de les eleccions presidencial a Veneçuela. Hacha y Machete, un grup d’activistes per la democràcia, va presentar el documental De Macedonia con Amor, que explica de forma detallada què va passar exactament durant aquells dies.
Durant el debat posterior es va fer manifest un canvi de paradigma al país sud-americà: Maduro ha perdut el suport popular i està naixent una oposició chavista al règim. També vam descobrir que Espanya i, en particular, Barcelona són el refugi preferit dels migrants veneçolans.
Il·lusió, revolta i repressió
El documental, que ja es pot veure a YouTube, mostra la il·lusió dels veneçolans durant els dies previs a les eleccions presidencials de 2024, quan molts ciutadans es van presentar a les seus electorals per formar part de l’equip d’àrbitres que havia de validar el procés electoral. Les sensacions de molts electors i àrbitres sobre el terreny apuntaven a una victòria de l’oposició a Maduro, liderada per Edmundo González, però el resultat oficial es va mantenir en secret fins moltes hores després, alimentant l’ansietat i la por dels electors. Finalment, el govern de Maduro va anunciar una àmplia victòria i va denunciar un intent de piratejar el comptatge virtual dels vots, un atac informàtic que situaven a Macedònia del Nord.
Rafael Uzcategui: ” La del 29 de juliol va ser una de les rebel·lions populars més important dels últims trenta anys a Veneçuela”
La indignació dels electors va causar una autèntica revolta popular durant els dies posteriors, sobretot el 29 de juliol, i les xarxes socials es van omplir d’imatges icòniques de protesta, com l’enderrocament d’estàtues d’Hugo Chávez. Va ser “una de les rebel·lions populars més important dels últims trenta anys”, explica al documental el sociòleg Rafael Uzcategui. No és casualitat, això dels trenta anys, perquè molts veneçolans, intel·lectuals i també activistes i gent del poble, han equiparat la protesta amb el famós Caracazo, la rebel·lió popular que va tenir lloc a Veneçuela l’any 1989 i que va ser l’origen del chavisme.
La tercera part del documental, després de la il·lusió prèvia i les protestes, està dedicada a la repressió governamental. Amb l’excusa d’aturar els aldarulls, el govern va activar l’Operación Tun Tun, i durant els dies posteriors es va dedicar a amenaçar, perseguir i detenir a les persones que havien aparegut a les xarxes tombant estàtues o protestant obertament contra el règim. Els activistes denuncien que durant aquesta operació es van produir 24 assassinats i nombroses desaparicions, no només de polítics sinó de ciutadans corrents que havien denunciat a les xarxes un frau electoral. Al documental apareixen imatges de detencions suposadament il·legals divulgades per la mateixa policia amb l’objectiu de generar una guerra psicològica i fer callar la població, segons els denunciants.
Canvi de paradigma a Veneçuela
Després del debat, Uzcategui i la també sociòloga Cristabel Cartaya, presents a l’Espai Línia mitjançant una videoconferència, van incidir en un canvi transcendental en les protestes i en la situació política al país. L’enderrocament de les estàtues marca un punt d’inflexió: els mateixos veneçolans que van donar suport a Chávez després del Caracazo són els que ara reclamen un canvi. Uzcategui va afirmar amb contundència que els fets del 29 de juliol han causat al govern de Maduro “una pèrdua de legitimitat per la manca de suport popular que tenia Chávez”. El sociòleg va denunciar també la repressió que encara continua a hores d’ara: “Són poques les persones que s’atreveixen a publicar a les xarxes fotos dels enderrocaments de les estàtues”. I també va denunciar la “pressió sobre els familiars dels empresonats”. Per tot plegat, considera que els fets del 29 de juliol són “una demostració espontània del malestar popular que evoca el Caracazo”.
Cristabel Cartaya: “Cal afrontar de manera efectiva aquesta crisi migratòria que portarà a aquest país a moltes persones vulnerables”
Per la seva banda, Cristabel Cartaya va posar en èmfasi la situació dels veneçolans que intenten fugir del país. Segons Cartaya, els EUA de Donald Trump “han deportat 8.500 veneçolans en els últims sis mesos”, una autèntica “condemna”, amb les seves paraules. Per això els ciutadans que es veuen obligats a migrar miren ara cap aquí: “Espanya és el territori favorit per als veneçolans i cal afrontar de manera efectiva aquesta crisi migratòria que portarà a aquest país a moltes persones vulnerables”.
Els sociòlegs Rafael Uzcategui i Cristabel Cartaya van intervenir per videoconferència. Foto: Espai Línia
Una oposició d’esquerres a Maduro
Per tancar l’acte, un grup d’activistes veneçolans que viuen a Catalunya, alguns d’ells pertanyents a Hacha y Machete, van compartir la seva experiència. Un d’ells, Daniel Cardozo, va destacar que “els valors de la ciutat de Barcelona” són els fonaments del vincle entre la comunitat veneçolana i els catalans. Tant entre els ponents com entre el públic assistent es va poder advertir el canvi que anunciava el mateix documental, tot i que l’oposició oficial a Maduro és d’ideologia liberal, s’està organitzant una oposició amb perfil socialdemòcrata que rebutja Maduro precisament per haver-se allunyat dels principis originals del chavisme.
Daniel Cardozo: “Els valors de la ciutat de Barcelona” són els fonaments del vincle entre la comunitat veneçolana i els catalans.
Luken Quintana, en nom d’Hacha y Machete, va agrair al públic la seva assistència i va prometre noves accions reivindicatives, com un pòdcast que abordarà el canvi de paradigma a Veneçuela. El grup compta amb un nodrit grup de col·laboradors a Barcelona i també a Veneçuela i a l’estranger, on viuen prop de 8 milions de veneçolans.
Luken Quintana, un dels impulsors d’Hacha y Machete. Foto: Espai Línia
