L’Espai Línia va acollir ahir el debat ‘Eixample i comerç. Un col·loqui sobre els reptes i el futur’. Foto: Joanna Chichelnitzky
Un dels millor indicadors de salut democràtica d’un país és el de tenir un debat públic obert, sa i plural. Una realitat que, actualment, no passa pel seu millor moment. Si canviem de latitud i ens fixem en el comerç de Barcelona, i més concretament en el de l’Eixample, el sector va demostrar ahir a l’Espai Línia una gran capacitat per fer, precisament, això. Va ser durant la celebració de la segona trobada del cicle que organitzen el Línia i Barcelona Comerç, que duia per títol Eixample i comerç. Un col·loqui sobre els reptes i el futur. L’encarregat de moderar el debat va ser Arnau Nadeu, director editorial del Línia.
De reptes, durant la trobada, es va evidenciar que n’hi ha molts. I el futur? El futur ja és ara. “El comerç està patint: els costos, la digitalització, les franquícies, el monocultiu de supermercats i els de 24 hores, les cadenes de fleques…”, va enumerar només arrencar Sergio Moral, de Nou Eixample. Una llista de problemes que va completar Jordi Arias, de Sant Antoni Comerç, posant damunt la taula, juntament amb la manca de relleu generacional, una de les grans qüestions actuals: el preu dels lloguers comercials. “El lloguer està pels aires”, va afegir Sara Moratones, d’Encants Nous.
Històricament, el comerciant català també s’ha caracteritzat per la seva capacitat d’adaptació i transformació. Això es va veure ahir quan Xavier Llobet, de Coreixample, va reflexionar sobre els canvis que ha patit Barcelona els últims anys. “El comerç ha canviat perquè la ciutat ha canviat, i el que s’ha de fer és adaptar-se al barri que cada negoci té, perquè de Barcelones n’hi ha moltes”, va afirmar. Aquesta mirada estratègica d’aquest comerciant de la Dreta de l’Eixample es va veure quan va assenyalar que la gran clau perquè el sector afronti els reptes amb garanties és la seva unitat: “El comerç de proximitat té poder sempre que vagi unit”. Una unitat que va considerar fonamental per defensar els interessos del sector, abans de llançar un avís: “Una ciutat sense comerç es mor”.
El debat va servir per repassar els grans reptes que afronta el comerç a l’Eixample. Foto: Joanna Chichelnitzky
“L’expat és una oportunitat de negoci”
La unitat no té per què ser incompatible amb la diversitat d’opinions o les mirades amb matisos, cosa que també es va veure durant la trobada d’ahir. Un Llobet més aviat pessimista amb la manera de fer dels joves a l’hora de fer les compres va tenir l’opinió d’Arias de contrapès: “No hem de ser negatius amb els joves, sinó fer-los entendre que comprar al comerç local és un acte de militància”. “De fet, també se’ls ha d’explicar que pot ser atractiu tenir un negoci”, va afegir, tot i recordar, tirant d’ironia, que els seus pares no veien gaire bé que ell regentés una botiga tenint una carrera universitària.
Al cap i a la fi, i tornant a la capacitat d’adaptació del comerciant, es tracta de saber aprofitar les particularitats –o algunes d’elles– de cada moment i etapa. I això es veu, de forma molt clara, amb els turistes i els expats, amb la doble cara que poden representar tots dos. Perquè sí, el turisme té molts efectes negatius, és evident, però el petit comerciant al final ha de vendre i no se li poden exigir les mateixes responsabilitats que als polítics. “El turisme és una oportunitat”, va dir Llobet.
Els representants del comerç de l’Eixample van reivindicar el paper veïnal i social del botiguer. Foto: Joanna Chichelnitzky
Tot seguit, Arias va demostrar la importància de ser pragmàtics parlant d’un dels col·lectius que ara és l’ase dels cops, els expats: “A Sant Antoni hi ha turisme i gentrificació, però també hi ha vida de barri. I l’expat és una oportunitat de negoci per al comerç. Més que el turista”. De fet, parlant d’aquestes dobles cares, Arias va arrodonir el seu punt de vista dient que “enfocar-se tant al turista a la llarga és un error”. En aquesta línia, Moral, tot i explicar que a Nou Eixample es fan propostes per atraure els turistes, també va voler deixar clar que la despesa en el petit comerç que fa algú que s’està en un pis turístic gairebé sempre serà menor que la que pot fer el veí de sempre.
Els maldecaps per les obres
Les obres que s’estan fent actualment, i les que s’han fet els darrers anys, van ser un dels temes que van animar més el debat d’ahir. De fet, quan als comerciants els toca parlar d’obres i d’urbanisme, normalment la intensitat de les opinions augmenta. A l’Esquerra de l’Eixample, a la zona del carrer Urgell, actualment n’hi ha unes de grans, les de l’L8 dels Ferrocarrils. “Al final l’Ajuntament el que fa és deixar-te un metre i mig entre la tanca de les obres i el negoci. Però la realitat és que en aquest punt del barri la facturació ha baixat un 60%”, es queixava Moral, que va reclamar “compensacions econòmiques si els negocis poden demostrar que en els darrers tres anys han perdut la meitat dels ingressos”. De fet, també va redirigir les seves queixes a una altra qüestió, la mobilitat: “El trànsit ara és una bogeria. Per travessar la ciutat es triga entre 40 i 50 minuts”.
El debat va ser organitzat per Barcelona Comerç i Línia. Foto: Joanna Chichelnitzky
Si parlem d’obres, de mobilitat i d’urbanisme, el debat estrella dels darrers anys ha estat el de les superilles i els eixos verds. I, novament, els representants del comerç van demostrar ser capaços de parlar-ne amb una mirada àmplia i amb matisos. Ni la defensa fanàtica, ni la crítica destructiva. “Jo soc molt partidari dels eixos verds i de les superilles, però les coses s’han de fer bé. A Sant Antoni hem patit molt, i ara a partir del maig es faran les obres definitives, i quedarà molt bé. De totes maneres, han quedat fora del projecte algunes zones que hi haurien de ser”, va argumentar Arias. I, de fet, també va incidir en una qüestió fonamental que de vegades els polítics obliden: un cop s’estrenen grans transformacions de l’espai públic, llavors cal fer-ne un bon manteniment. “El que no pot ser és que no es faci bé la neteja”, va afegir aquest botiguer de Sant Antoni.
“Els eixos verds han estat un èxit, no ho negarem”, va intervenir Moral que, tot i això, va posar damunt la taula els problemes que creu que hi ha en aquests carrers amb la càrrega i descàrrega. “No pots deixar només dues cantonades i prou per fer-la. En aquest tema cal agrair com ho gestiona la Guàrdia Urbana, que fa una mica els ulls grossos”, va dir. Finalment, Llobet va afegir que les superilles funcionen si tothom respecta les normes, cosa que considera que no fan els riders i molts ciclistes.
Xavier Llobet (Coreixample), Sara Moratones (Encants Nous), Arnau Nadeu (Línia), Jordi Arias (Sant Antoni Comerç) i Sergio Moral (Nou Eixample). Foto: Joanna Chichelnitzky
Barcelona Restauració i la capitalitat europea
El tram final de la trobada va servir per parlar de la restauració, un dels grans pilars del comerç barceloní. Sobre això, el naixement, ara fa pocs mesos, de Barcelona Restauració, que té Salva Vendrell al capdavant, ha estat molt ben rebut pels eixos comercials. “Al nostre eix, Nou Eixample, el 52% és restauració. Ara podrem fer molta feina, perquè la gent del Gremi de Restauració no donava el que es demanava. Nosaltres tenim un restaurador de proximitat que compra al barri”, va afirmar Moral.
I, per últim, la cita no es podia tancar sense parlar de la gran notícia que va suposar fa poques setmanes el nomenament de Barcelona com a Capital Europea del Comerç de Proximitat. “És una gran notícia i s’ha d’aconseguir que tothom n’estigui orgullós”, va dir Arias. “I que ho sàpiga tothom”, va afegir Moratones, que va reclamar que també serveixi per fer valdre aquella “marca Barcelona” que va lligada a la particularitat del comerç barceloní. “Si la marca Barcelona hi guanya, el comerç també hi guanyarà”, va afegir Llobet. “Ha costat, però ho hem aconseguit”, rematava Pròsper Puig, el president de Barcelona Comerç, des de la primera fila del públic.
Ara, doncs, només queda exercir aquesta capitalitat i projectar, més enllà dels reptes i del futur que plantejava la trobada d’ahir, que la Barcelona del petit comerç té un teixit fort que continua al peu del canó.
