
La conversa va ser amb el director editorial de Línia, Arnau Nadeu. Foto: Joanna Chichelnitzky
Antonio Balmón, alcalde de Cornellà i vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), és d’aquells polítics que no tenen cap recança a dir el que pensen. Una veu que acostuma a introduir reflexions que solen fugir de les declaracions típiques, sovint asèptiques, de les entrevistes o de les rodes de premsa.
En aquest sentit, la trobada d’aquest dimarts a l’Espai Línia, durant la segona sessió del cicle de conferències amb els alcaldes i alcaldesses metropolitans que, sota el títol de Pensar, parlar i explicar la ciutat metropolitana, impulsa el diari Línia no va ser una excepció. De fet, la relació de les ciutats metropolitanes amb la capital catalana va tornar a deixar titulars sucosos. “Barcelona sempre ha tingut una aristocràcia política que, independentment del color polític, s’ho creu”, va etzibar l’alcalde cornellanenc.
Fa dos anys, en el mateix escenari i en el marc d’un cicle similar de trobades amb alcaldes, Balmón ja havia reivindicat la manera de fer que posen en pràctica a Cornellà. “A diferència de la ciutat central –referint-se a Barcelona–, els municipis no donem lliçons ni ens empoderem en la supèrbia, anem fent xino-xano”, va dir aleshores l’alcalde. “Encara veu supèrbia a Barcelona?”, li va preguntar aquest dimarts el director editorial de Línia, Arnau Nadeu, que va conduir de nou la conversa. “I tant!”, va respondre Balmón, que, tot i això, va deixar clar en diverses ocasions que ell defensa “el paper” de Barcelona com a “punt de referència”. “Necessitem que sigui el gran motor”, va afegir el socialista.
“Tenim vida pròpia; estem emancipats”
Davant d’aquesta “supèrbia” que, segons ell, encara estaria amarant la capital catalana respecte de les seves ciutats veïnes, Balmón va fer valdre les potencialitats de municipis com Cornellà. “Han d’entendre que tenim vida pròpia, que estem emancipats”, va reblar l’alcalde, que considera que encara hi ha qui mira la seva ciutat amb un cert paternalisme. “Encara passa, però no em preocupa. Som feliços sense ells, i quan ens descobreixen, ells també són més feliços”, va bromejar Balmón, en referència a les persones que, des de la capital, descobreixen que a Cornellà i en ciutats similars “hi passen coses”. “Si agafes l’oferta cultural del cap de setmana al Baix Llobregat, et quedes al·lucinat. No has de venir a Barcelona”, va posar com a exemple el batlle.
“El que s’està fent a Barcelona està ben orientat, però no n’he d’envejar res”
Balmón, tal com va reconèixer, parla sovint “de tu a tu” sobre aquestes qüestions amb el seu homòleg barceloní, Jaume Collboni, de qui va valorar de manera positiva la seva tasca al capdavant de l’Ajuntament de la capital catalana. “El que s’està fent a Barcelona està ben orientat”, va afirmar Balmón. “Però no n’he d’envejar res”, es va afanyar a remarcar.

La sala auditori de l’Espai Línia es va omplir per escoltar Balmón. Foto: Joanna Chichelnitzky
“Poc soroll i molt consens”
Les relacions de la capital amb les ciutats de l’entorn van ocupar bona part de la conversa. En aquest marc, Balmón va mostrar-se a favor de les paraules de l’alcalde de la veïna l’Hospitalet, David Quirós, que durant la primera trobada d’aquest cicle de conferències va argumentar que calia abordar algunes qüestions que afecten tota la metròpoli, com ara l’accés a l’habitatge, amb una visió de “ciutat de ciutats”, per tal de donar-hi una resposta conjunta. “Aquesta és la funció de l’AMB”, va recordar Balmón, tot col·locant-se el barret de vicepresident executiu de l’ens metropolità. “A l’AMB tenim una mirada ampla per donar resposta als desafiaments, ja que vivim en ciutats interconnectades”, va reflexionar.
En aquesta línia, l’alcalde socialista va voler reivindicar una manera de fer política que porta el seu segell personal. “A l’AMB treballem amb poc soroll i molt consens”, va afirmar. “He arribat a acords amb tothom”, va afegir Balmón, que va proclamar que ell mai “sobreactua”. I per demostrar-ho, va sortir a la conversa l’exemple de la feina de la Guàrdia Urbana de Cornellà, que segons un estudi recent és la millor valorada de tota la metròpoli. En el seu moment, Balmón va declinar fer declaracions sobre aquest fet, positiu per al seu Ajuntament i que li hauria servit per treure pit de la seva gestió de la seguretat local, a petició de Línia Cornellà. “Defenso el resultat de la feina que fem, no una nota”, va argumentar l’alcalde aquest dimarts a l’Espai Línia.
“L’administració és molt enrevessada, sí. Però això no depèn ni de mi, ni de la Generalitat ni de l’Estat. Depèn d’Europa”
I parlant del cos de la Guàrdia Urbana, Balmón va aprofitar-ho per avançar que el sistema de seguretat metropolità que va anunciar fa tres anys que volia impulsar des de l’AMB –basat en l’aplicació M7, que fa més d’una dècada que fan servir alguns municipis i que té la seva seu a Cornellà– ja està en fase de creació del servei. Si tot va bé, va afegir, el sistema entraria en funcionament l’estiu de l’any vinent. “Ja no és només una aplicació”, va puntualitzar Balmón. Ara, l’AMB busca un soci que ofereixi el servei. Amb tot, l’alcalde va lamentar la lentitud dels tràmits burocràtics. “L’administració és molt enrevessada, sí”, va respondre a preguntes de Nadeu sobre tot plegat. “Però això no depèn ni de mi, ni de la Generalitat ni del govern de l’Estat”, va continuar. “I de qui depèn?”, va insistir el director editorial de Línia. “D’Europa”, es va limitar a contestar Balmón.

Balmón es va mostrar distès i sense pèls a la llengua en més d’una ocasió. Foto: Joanna Chichelnitzky
L’habitatge i la “constància”
L’alcalde, de fet, va posar molt més èmfasi en la qüestió de l’accés a l’habitatge, el gran tema dels últims mesos a la metròpoli, a redós de la pujada dels lloguers i de casos mediàtics com el de la Casa Orsola de Barcelona. Ara bé, Balmón va recordar que aquesta no és una problemàtica nova. “Sempre hem tingut crisi de l’habitatge”, va dir el batlle, fent valdre les polítiques que han posat en marxa tant a Cornellà com des de l’AMB en aquest àmbit.
“Les polítiques d’habitatge necessiten consens i determinació, no declaracions”
Tanmateix, Balmón va reconèixer que en aquesta qüestió ha faltat “constància” en el temps. “Les polítiques d’habitatge necessiten consens i determinació, no declaracions”, va afirmar l’alcalde, que, fidel al seu estil, va ser molt franc amb els presents. “El fruit d’aquestes polítiques triga a arribar, calen anys”, va destacar en un acte de sinceritat poc comú entre els líders polítics, més avesats a proporcionar terminis i a prometre solucions immediates a problemes, com aquest de l’habitatge, que necessiten temps.
En tot plegat, Balmón va reivindicar la figura del seu antecessor a l’alcaldia de Cornellà i expresident de la Generalitat, José Montilla. “És l’únic president que va fer política d’habitatge, però la crisi econòmica ho va tombar tot”, va apuntar.
En contra d’ampliar l’AMB
Un altre dels temes que van sortir a la conversa va ser el de l’ampliació –o no– de l’AMB perquè abraci la totalitat de l’anomenada regió metropolitana, un territori que, des de Mataró fins a Sitges, passant pels Vallesos, concentra les ciutats més grans del país i amb més població. Una demanda que cada cop defensen més agents polítics i econòmics, però que no acaba de convèncer Balmón. “Dubto de l’oportunitat d’aquest debat”, va valorar el batlle, que va assegurar que s’està produint perquè “durant 10 anys hi ha hagut una absència de la Generalitat”.
Estirant aquest fil, l’alcalde cornellanenc també va tenir paraules per a la situació política que ha viscut el país els últims anys, en clara referència a un procés independentista que va tornar a criticar sense esmentar-lo directament. “El Govern de Catalunya necessita un període de calma. Aquesta societat no pot quedar paralitzada de nou”, va expressar Balmón.

La conversa es va allargar una hora, incloent-hi el torn obert de preguntes del públic. Foto: Joanna Chichelnitzky
La situació internacional
Aixecant encara més la mirada, l’alcalde de Cornellà, sociòleg de formació, es va mostrar molt concernit per la situació internacional, marcada pels anuncis diaris –i esbojarrats– de Donald Trump des del Despatx Oval de la Casa Blanca, als Estats Units. “El que fa Trump ho té molt clar, no és una improvisació”, va reflexionar Balmón, que va destacar la incongruència que representa el fet que nord-americans “que estan en contra de la digitalització acabin votant-ne d’altres que s’estan fent rics amb tot això”.
“A la gent no li podem fer cap cordó sanitari, perquè s’expressa a les urnes. El que cal fer és política”
Per tal de plantar cara a l’ascens de l’extrema dreta, tant als EUA com aquí, Balmón admet que cal fer “autocrítica” des dels partits tradicionals per analitzar per què hi ha gent que vota formacions autoritàries i xenòfobes. “A la gent no li podem fer cap cordó sanitari, perquè s’expressa a les urnes. El que cal fer és política”, va defensar l’alcalde en relació amb les consignes que demanen aïllar l’extrema dreta del tauler polític, com si no existís.
“Tinc un projecte a 10 anys”
I, després de tot i ja per acabar, Balmón va assegurar que encara li queda corda per a estona. “Tinc un projecte a 10 anys”, va afirmar l’alcalde, que a preguntes de Nadeu sobre el seu futur va reivindicar la seva passió per la política municipal i metropolitana.
“Cornellà és l’hòstia. He de retornar a la meva comunitat tot el que m’ha donat”, va concloure el batlle, deixant clar que, si depèn d’ell, un hipotètic pas al costat de qui ja fa 21 anys que està al capdavant de l’alcaldia d’aquesta ciutat metropolitana va per llarg.