Ana Basanta, directora del Diari de l’Educació; Jaume Funes, pedagog; Xavier Massó, president de la Fundació Episteme; i Coral Regí, exdirectora de l’Escola Virolai, durant un moment dels col·loquis. Foto: Álex Mateu
L’Espai Línia va acollir aquest dimecres un debat com se’n veuen pocs en l’àmbit de l’educació. Els Col·loquis Catalunya Educació 2024, impulsats per la Societat Catalana d’Història Cultural i l’Institut Obert de Catalunya, van aconseguir reunir partidaris del nou currículum educatiu i els seus detractors, que han augmentat progressivament en els últims mesos arran dels resultats desfavorables de l’informe PISA.
Entre els nombrosos assistents i participants, molts docents, famílies i representants institucionals, com el regidor d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, Lluís Rabell, o el subdirector general d’Innovació i Formació del departament d’Educació, Jesús del Moral. Tots plegats van participar en un debat obert i serè sobre el currículum educatiu, però amb posicions enfrontades i molt fermes. Estan condemnats a entendre’s, però ara com ara sembla difícil que ho aconsegueixin.
Apocalíptics i integrats comparteixen, com a mínim, un punt de partida. Com va assenyalar Rabell a l’inici de l’acte, l’objectiu del currículum educatiu és “adquirir competències” i “formar una ciutadania apta, també des d’un punt de vista crític”. I per aconseguir-ho “cal adaptar-se a una realitat que canvia molt ràpidament” i identificar “les necessitats especials”, que han augmentat progressivament, com advertia el regidor barceloní.
Al seu torn, el subdirector general d’Innovació i Formació va alertar sobre el “col·lapse” del sistema, però va voler mirar més enllà del fet migratori: “Tot això prové d’una crisi institucional que no es pot resoldre només des de l’escola”. “La inestabilitat del currículum no hi ajuda”, va dir, “però ens cal més finançament i una mirada adequada a la diversitat de les escoles, els docents i els alumnes”. Del Moral també va demanar “un exercici honest d’autonomia dels centres i abordar la corresponsabilitat entre la Generalitat i les administracions locals”. “Acostar l’administració a les escoles és imprescindible i urgent”, va sentenciar.
Lluís Rabell, regidor d’Educació; Pere Poy, president de Societat Catalana d’Història Cultural; Jesús del Moral, subdirector general d’Innovació i Formació del departament d’Educació; i Joan Marc Ramos, cap d’estudis de Graduat d’Educació Secundària del IOC. Foto: Álex Mateu
Pere Poy, professor de la UB i president de la Societat Catalana d’Història Cultural, encara va afegir més elements al debat: l’augment de l’escolarització en els últims tres anys i de les necessitats de suport educatiu; els canvis jurídics arran dels decrets de direccions i autonomia de centres; la fricció entre inclusió i equitat o la presència de les pantalles i els dispositius mòbils a les aules, als quals s’ha d’afegir ara la intel·ligència artificial. Tots aquests elements han canviat la fesomia de l’educació, però Poy encara en va destacar un altre de més radical: “Potser, per primera vegada, les famílies manifesten una certa desconfiança cap al sistema educatiu”.
En defensa del nou currículum
A Iolanda Guevara, assessora tècnica docent del departament d’Educació, li va tocar el paper de defensar el nou currículum. Ho va fer reivindicant la dificultat de definir-lo en un context social tan complex i canviant i, a la vegada, denunciant les dificultats burocràtiques per posar-lo en marxa. Segons va explicar, seguint els criteris de l’OCDE i de la UNESCO, se’ls va demanar “un batxillerat més ampli, més competencial, en un intent de fer-lo arribar més lluny de l’educació obligatòria, que és fins als setze anys”.
També es va plantejar, segons Guevara, que tingués competències, “perquè l’alumne sàpiga quan ha de fer servir els sabers”, i que incorporés una avaluació adequada. Aquest és un dels quids de la qüestió per als partidaris del nou currículum i del model competencial: que les proves o els exàmens, com ara les PAU, no són les adequades per avaluar els alumnes. I això explicaria el descens dels resultats que reflecteix l’informe PISA.
Entre el nombrós públic hi havia docents, famílies i representants institucionals. Foto: Álex Mateu
Les dues ànimes
L’últim col·loqui va ser el definitiu. Una autèntica batalla dialèctica entre dos models antagònics. A un costat, els apocalíptics, liderats per Xavier Massó, president de la Fundació Episteme i secretari general del sindicat de Professors de Secundària. I a l’altre, els integrats, amb Coral Regí, exdirectora de l’Escola Virolai i un referent en l’aplicació del model de competències. Aquí es van evidenciar les fronteres entre una posició i l’altra i la dificultat de conciliar ambdues postures.
En primer lloc, hi ha una forta discrepància quant al contingut de l’ensenyament. Per a Regí, molts joves “han perdut la capacitat d’implicar-s’hi i creuen que no va amb ells”. I això només es pot resoldre si l’objectiu de l’escola és “aprendre a aprendre”, just el que ensenya el nou currículum. En canvi, per a Massó, que s’ha convertit en una mena de líder espiritual dels docents contraris al model competencial, “si un currículum està descontextualitzat i desestructurat, no és un currículum”, i “si no ensenyem coneixements als alumnes, no aprendran a ser autònoms”.
Coral Regí, exdirectora de l’Escola Virolai. Foto: Álex Mateu
Un altre focus de conflicte és com abordar els canvis socials constants. Segons Regí, “hem d’educar perquè els alumnes estiguin preparats per als canvis”. Però Massó pensa més aviat el contrari: “Cal ensenyar allò que roman”. “El que ens diferencia als humans”, va explicar el professor, “és la transmissió d’allò que hem après. I si no ho aprenem, no podrem afrontar els canvis”.
Inclusió i equitat
El tercer punt de discòrdia, i potser el de més profunditat, és la dialèctica entre inclusió i equitat. Bàsicament, es tracta de la discussió entre si “l’escola ha de donar solució a tots els alumnes”, com defensa Regí, o si ha de prioritzar la transmissió de coneixements en benefici de la igualtat d’oportunitats, encara que això signifiqui que alguns alumnes en quedin fora. Per entendre-ho bé, Regí va argumentar que, abans, als cursos finals dels estudis secundaris “hi arribava el 30% de la població, mentre que ara hi ha el 100%”. Seguint aquest fil, Massó va rebatre-ho dient que, “si no ensenyem coneixements, no serveix per a res tenir el 100% d’alumnes a classe”.
Xavier Massó, president de la Fundació Episteme. Foto: Álex Mateu
Xavier Massó, president de la Fundació Episteme. Foto: Álex MateuMentrestant, els altres participants en el debat –el pedagog Jaume Funes i la directora del Diari de l’Educació, Ana Basanta– van fer una defensa romàntica de l’educació, molt propera a les tesis dels integrats. Basanta va fer molt d’èmfasi en el fet que els resultats del nou currículum “els veurem a llarg termini”, i com a exemple va posar la sensibilitat mediambiental més gran que ara tenen les primeres generacions d’alumnes “que van començar a treballar la recollida selectiva a classe”. Funes va reivindicar els professors que ensenyen “allò que no es pot deixar de saber” i va denunciar que sovint oblidem que estem en una “societat terroríficament complexa i diversa”.
I encara un parell de reivindicacions més, abans d’acabar. Una d’integrada: la necessitat d’impulsar “mestres de família”, que Regí associa a un professional “que les famílies tinguin com a referent”. I una d’apocalíptica, per part de Massó: “La memòria és la gran desprestigiada en el nou currículum. L’hem de recuperar, perquè si no tenim memòria, no sabrem ni qui som”.
