Anna Grau va mostrar-se molt contundent contra Ada Colau. Foto: Línia
Hi havia un temps en què Ciutadans somiava en gran. A més de ser la primera força a Catalunya, aliant-se amb Manuel Valls va fregar els 100.000 vots en les eleccions municipals del 2019 a Barcelona. Però la història del partit taronja ha canviat molt en els darrers anys, i els comicis que se celebren aquest mes de maig poden certificar-ho. Les darreres enquestes, quan encara hi ha una bossa d’indecisos que ronda el 30% dels electors, pronostiquen per a Ciutadans un resultat molt pitjor que aquell de fa quatre anys. Sembla que la formació no ho tindrà fàcil per arribar al 5% dels vots que marca l’accés al consistori.
La candidata per Barcelona de Ciutadans, Anna Grau, ho sap, i per això durant la conversa que va mantenir amb el subdirector d’edicions Línia, Albert Ribas, ahir a l’Espai Línia, va assegurar que “ara és l’hora de la veritat”. “Ens juguem moltes coses en aquestes eleccions i crec que Ciutadans tirarà cap amunt”, va afegir. Amb tot, i com a bona candidata, en la trobada, emmarcada en el cicle de conferències La ciutat metropolitana: progrés i futur, Grau no va escapar de l’optimisme polític que caracteritza tots els partits i va assegurar que Ciutadans té possibilitats de convertir-se en la segona força més votada.
Malgrat això, la periodista i escriptora sap quin és el principal escull al qual s’enfronta la seva formació. Ciutadans competeix en un espai electoral hiperfragmentat on es disputa els vots amb el Partit Popular, Valents i Vox. Així, encara que va assegurar que “Ciutadans no és la marca blanca de ningú” i va dir que hi ha un interès per posar la seva formació “al grup dels tontos”, Grau va proposar-se com l’única alternativa a Colau.
Aquest relat, que sembla que està reforçant la candidata dels comuns, és el mantra que diverses formacions estan utilitzant com a lema de campanya. “Som la millor garantia perquè Colau no torni a governar, ja que, de fet, mai li hem votat els pressupostos”, va dir Grau, que tot seguit va desvincular-se de Manuel Valls. “No es mereix la confiança de Ciutadans”, va asseverar. Cal recordar que el polític francès va fer possible el segon mandat de l’alcaldessa dels comuns el 2019.
Contra Colau
Com es plasma aquesta proposta contra el govern dels comuns sobre el paper? Grau va disparar primer a les polítiques que s’han aplicat per reduir la contaminació. Segons la candidata de Ciutadans, els comuns estan improvisant un “urbanisme bolivarià que té com a finalitat intervenir l’economia i que, a més, no està complint els seus objectius”. “Si per pacificar t’has de carregar l’economia, anem malament”, va denunciar.
Alhora, Grau va assenyalar alguns dels projectes que considera més “desastrosos” i que atempten contra la ideologia que diu representar: el liberalisme progressista. D’aquesta manera, va afirmar que “la zona de baixes emissions és un timo” i va afegir que “hi ha carrils bici que no pots pujar si no ets Induráin”. Pel que fa a les superilles, la política de Ciutadans va denunciar que, com ha passat als búnquers del Carmel, “només fa falta que hi posin reixes per convertir-les en superpresons”.
Per altra banda, Grau també es va mostrar bel·ligerant en altres terrenys, com el de les ocupacions. A més d’assegurar que la majoria “no són per necessitat”, va dir que a Barcelona “una dona que pateix violència ho té més fàcil per arribar a un pis de Càritas que per tenir un pis social de l’Ajuntament”. Es nota que Grau vol fer d’aquest tema el seu cavall de batalla, ja que les seves afirmacions aquí van ser molt contundents. “Barcelona és el Camino de Santiago dels okupes, i no és estrany, ja que l’alcaldessa va ser part d’aquest col·lectiu”, va disparar per sentenciar que “la propietat privada és tan important com el dret a l’habitatge”.
Orgull barceloní
Durant l’entrevista, Ribas va comparar Grau amb l’alcaldessa de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Responent al símil, la de Ciutadans va afirmar que “tot i que el PP se n’omple la boca, Ayuso és l’única política del seu partit que ha abaixat els impostos, però això no ha anat acompanyat d’una millora dels serveis”. “A diferència d’ella, jo parlo clar, però no dic mentides”, va afegir.
Tanmateix, Grau va voler desmarcar-se de qualsevol similitud amb la política del PP, tant en les formes com en les polítiques. De fet, la candidata de la formació taronja va defugir, contra tot pronòstic, de la idealització que part de la dreta barcelonina té envers la capital espanyola. “No n’hi ha per tant amb Madrid”, va dir per afegir que “hi ha un punt de postureig amb la seva prosperitat”. En aquest sentit, Grau va assenyalar que, si hi ha cert sentiment d’inferioritat respecte a Madrid, és perquè Colau ha teixit una ciutat de segona. “Avui, passar-li la mà per la cara a Barcelona és molt fàcil, fins i tot li podria passar el Congo belga”, va considerar. Malgrat tot això, la candidata de Ciutadans va argumentar que la vitalitat de la capital catalana i de la seva societat civil, fins i tot amb governs “en contra”, són massa fortes per desaparèixer.
Anna Grau creu que Ciutadans “tirarà cap amunt”. Foto: Línia
Bilingüisme per bandera
Un altre dels elements que caracteritza la campanya de Ciutadans és la seva defensa del bilingüisme. La candidata va assegurar que el model actual que té Catalunya és monolingüe i anticonstitucional. “És cert que amb el franquisme el català es va arraconar, però si avui el català no es parla és per culpa de les polítiques desastroses de la Generalitat”, va afirmar. “En un món global, determinades polítiques lingüístiques impositives no funcionen, i només podem anar cap a la cooperació entre llengües”, va considerar per afegir que “és de cateto voler parlar només català”.
“Cementiri d’elefants”
La contundència d’Anna Grau no va remetre quan va parlar de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. “No sabem per a què serveix, perquè és un cementiri d’elefants d’alts càrrecs, un gatillazo administratiu i un botellot polític”, va criticar. Segons la seva visió, l’organisme territorial, tot i que “podria fer molta feina”, ha quedat encotillat entre dues visions. Per una banda, va referir-se a Convergència, que, des del seu punt de vista, sempre ha tingut por de l’àrea metropolitana, i per l’altra al PSC, que diu que l’ha convertit en l’indret on envia els seus polítics a retirar-se.
Grau va afirmar que tot això fa que actualment no hi hagi un projecte vertebrador a la metròpoli i va denunciar que se sustenti l’ens amb “impostos metropolitans que la ciutadania no entén”. En resum, va definir l’organisme com una administració fallida.
