El passat 3 d’octubre l’investigador Arsenio Rodríguez Quintana va seguir il·lustrant els catalans sobre els vincles entre el nostre país i Cuba. En aquest cas la xerrada, De les havaneres a la rumba catalana, de Rosalía a Lucrecia estava centrada en la música, un àmbit on hi ha molts elements compartits. Aquesta ha sigut la segona de les xerrades en el marc Amèrica i Catalunya, un cicle de xerrades a l’Espai Línia que reivindica el vincles dels catalans amb Llatinoamèrica.
Per a Rodríguez Quintana tot o pràcticament tot comença amb les havaneres. Nascudes al segle XIX a Cuba com una barreja de la contradansa i els ritmes ancestrals de la música africana, els cants yoruba, van arribar a Catalunya i a Espanya a través de la sarsuela i van ser l’origen també del bolero o el tango. “Els musicòlegs desconeixen com va ser el pas de les músiques negres a les europees, però la relació és evident”, sentencia l’investigador. Inicialment l’havanera era un gènere ballable, però va evolucionar cap a un estil més culte gràcies, en part a la influència de catalans com Joan Casamitjana, Manuel Saumell i Josep Anselm Clavé, que va contribuir a la difusió del nou estil a través de les seves corals.
Pocs anys més tard, Xavier Cugat es va convertir en el gran divulgador de la música d’origen cubà. A partir dels anys 30 Cugat va treballar en més de 75 pel·lícules a Hollywood, però ell venia de Cuba, que és el lloc on s’havia desenvolupat com a músic. Tangos, sones, rumbas, congas, boleros, mambos, chachachás… “El 90% de la seva música de pel·lícules és cubana”, afirma Rodríguez Quintana. “Llavors, Hollywood era una mena d’Internet i gràcies a la influència de Cugat la música cubana va donar la volta al món i es va convertir en la referència de tot un país, i d’una ànima”.
Però aquí no s’acaba tot. La guaracha cubana és l’origen de la rumba catalana, segons Rodríguez Quintana. I aporta una prova que per a ell és decisiva: una versió dels anys 50 de la mítica Sarandonga de Los compadres, duo format per Lorenzo Hierrezuelo i Compay Segundo. “El Pescaílla explicava que l’havia sentida a Cuba i l’havia portada a Espanya”, diu Rodríguez Quintana.
La influència de Cuba arriba molt més lluny encara. Jarabe de Palo, Txarango, Rosalía, Lucrecia, Judit Nedderman, Rita Payés o la gran Sílvia Pérez Cruz continuen cantant i reivindicant ritmes i estils que van néixer a Cuba. I aquesta és la mostra que els vincles entre Catalunya i Cuba es mantenen ben vius.
Durant les setmanes vinents seguirem parlant a l’Espai Línia sobre les influencies creuades de Cuba i altres països llatinoamericans amb Catalunya, en el marc d’Amèrica i Catalunya, un cicle de xerrades que reivindica els vincles dels catalans amb Llatinoamèrica. Properament anunciarem la data de la propera xerrada, Amèrica en Catalunya, prevista per al 10 d’octubre, però que s’ha hagut de posposar per raons d’agenda.
Arsenio Rodríguez Quintana és autor de diversos llibres sobre la influència catalana a Amèrica i viceversa. Entre ells, Cuba i Catalunya Influencias mutuas, Orígens de l’Havanera o La Música entre Cuba i Catalunya. Durant el cicle es presentarà el seu últim llibre, Latinoamérica en Catalunya. Les obres de Rodríguez Quintana han aparegut ressenyades en mitjans de comunicació, com El País o El Diario de las Américas i s’han presentat a Betevé, Radio África, Radio Gran Capital Girona, l’Ateneu Barcelonès o l’Ateneu de Sant Cugat, entre altres espais.
