El 2068, Barcelona haurà perdut el 46% del seu part d’habitatge públic actual. Foto: Línia
D’aquí a 13 anys, Barcelona perdrà el 46% dels seus habitatges de protecció oficial (HPO) actuals. I, el 2068, aquesta xifra s’enfilarà fins a un 48%. Així ho conclou l’informe SOS habitatge. Anàlisi de la situació de l’habitatge des del moviment veïnal presentat aquest dijous 27 de novembre per la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (Favb) a l’Espai Línia, fet a partir de dades de l’Agència Catalana d’Habitatge, l’Ajuntament de Barcelona, l’Observatori DESCA i el treball de camp fet per entitats veïnals.
Durant l’acte, Lisa Marrani, portaveu de la Comissió d’Urbanisme de l’entitat, ha alertat que el parc d’habitatge de la Barcelona actual “no té la capacitat de respondre a la demanda d’habitatge assequible de la ciutat”. En aquest sentit, ha assegurat que els 15.956 habitatges actuals de protecció oficial de la ciutat són “insuficients” per abastar les 41.091 persones inscrites al registre de sol·licitants. “És necessari començar la generació de sòl públic per habitatge protegit”, ha dit.
Per la seva banda, Ana Menéndez, vicepresidenta de la Favb, ha assegurat que el parc protegit està experimentant un procés de “segregació social” on les perifèries urbanes absorbeixen la major part de l’habitatge públic, mentre que al centre són “pràcticament inexistents”. En concret, l’entitat ha detectat que el 62% de l’habitatge protegit es concentra als districtes de Sant Martí, Sant Andreu i Nou Barris, especialment als barris de la Clota, la Trinitat Vella, Sant Andreu, el Poblenou i la Marina del Prat Vell. Per contra, Gràcia, les Corts, l’Eixample i Sarrià-Sant Gervasi només sumen el 7%. En aquesta línia, Jaume Artigues, portaveu de la Comissió d’Habitatge, ha remarcat que aquest fenomen es basa en una política d’habitatge basada “en el buidatge del centre i la gentrificació o expulsió cap a la perifèria”. “No és una política adscrita pels poders polítics, però sí pels poders econòmics”, ha sentenciat.
75.000 contractes extingits
Entre les altres dades aportades per la Favb, l’entitat ha assegurat que, en els últims vuit anys, 190.000 barcelonins han hagut d’abandonar l’habitatge on vivien perquè el seu llogater no els ha volgut renovar el contracte. En total, la Favb ha detectat un total de 75.000 d’aquestes finalitzacions de contractes extingits entre el 2018 i el 2024.
El 80% d’ofertes dels portals immobiliaris són lloguers temporals. Foto: Línia
Pel que fa als nous contractes de lloguer, l’entitat ha expressat la seva preocupació pel que consideren una nova “alarma”. A hores d’ara, el lloguer de temporada ja representa el 80% de les ofertes dels portals immobiliari, substituint el lloguer turístic i desplaçant el lloguer regulat. Mentrestant, però, Artigues denuncia que “l’activitat de les administracions pel control d’aquesta especulació sembla paralitzada”. “No es disposa d’estadístiques adients, recursos per les inspeccions ni sancions contundents”, ha afegit.
Especulació en auge
Per tot plegat, l’entitat veïnal veu un escenari amb “l’especulació està en auge” i denuncia que les “promocions especulatives” augmenten. Marrani les ha definit com a “promocions de compra o adquisició de finques de propietat pública destinades a la comercialització especulativa” o també quan hi ha “processos de cancel·lació de contractes o promocions d’obra nova destinades al lloguer turístic o de temporada”. Entre el primer semestre i el segon semestre de 2024, els casos que la FAVB va detectar van passar de 477 a 619, una xifra que suposa 11.890 habitatges afectats.
La Favb alerta d’un procés de “segregació social” als barris perifèrics de la ciutat. Foto: Línia
Les solucions de la FAVB
Entre les solucions que proposa la Favb per abordar la situació hi ha la de crear “una base de dades pública sobre l’oferta d’habitatge a la ciutat, tant pública com privada”, així com una “estadística oficial”. De fet, Artigues ha remarcat que totes les anàlisis fetes fins ara per entitats com l’Observatori Metropolità de l’Habitatge s’han hagut de basar en els webs dels mateixos portals, i no pas en dades cedides per les empreses o oficials. Per la seva banda, l’estudi també proposa la creació d’un parc d’habitatge “d’emergència destinat a les situacions d’urgència i d’extrema vulnerabilitat”, detalla el text.
Sumat a això, Artigues ha reclamat una mesura integral que faci una “intervenció del mercat de l’habitatge en conjunt, i no només la regulació del lloguer”. “El mercat especulatiu de l’habitatge té formes de traspassar fronteres sense cap mena de dificultat, i per això es va movent allà on té millors oportunitats”, ha reflexionat. De no fer-se aquesta mesura global, l’integrant de l’entitat veïnal ha pronosticat que la ciutat es trobarà en un carrer sense sortida. “S’ha regulat el lloguer de llarga durada i, en canvi, ha crescut exponencialment el temporal que, per les dades que veiem, és un frau monumental. No existeix una demanda tan gran de lloguer temporal que mostren els portals immobiliaris”, ha sentenciat.
Alerta veïnal des de Barcelona: “Tenim milers d’habitatges amb problemes estructurals greus”
