Alba Bou es va mostrar contundentment en contra de l’ampliació de l’aeroport. Foto: Joanna Chichelnitzky
Fa poc que és alcaldessa del Prat de Llobregat, però Alba Bou, dels comuns, té una llarga trajectòria a la política municipal. De fet, des dels 17 anys ha estat implicada en el dia a dia d’aquesta ciutat fins a la seva arribada al consistori el 2007, quan va entrar a formar part de l’equip de govern com a regidora d’Urbanisme i Habitatge.
D’ençà que va agafar el relleu de Lluís Mijoler al capdavant de l’Ajuntament pratenc a principis d’any, assegura que la seva vida “no ha patit un canvi exponencial”, tot i que admet que en aquests primers 100 dies de govern està intentant “aprendre a tota pastilla tot el que ha de saber una alcaldessa en diferents àmbits”.
Ara bé, sobre el que Bou ja té bagatge i una posició ferma és respecte de l’ampliació de l’aeroport del Prat. Així ho va deixar clar a la trobada de dijous passat a l’Espai Línia, durant la tercera sessió del cicle de conferències amb els alcaldes i alcaldesses metropolitans que, sota el títol de Pensar, parlar i explicar la ciutat metropolitana, impulsa el diari Línia.
“La trampa es veu de lluny”
“L’ampliació de l’aeroport del Prat no es pot fer”, va sentenciar Bou en més d’una ocasió durant la conversa, conduïda per Francisco Javier Rodríguez, subdirector d’edicions Línia a l’àrea metropolitana.
La conversa la va conduir Francisco Javier Rodríguez, subdirector d’edicions Línia a l’àrea metropolitana. Foto: Joanna Chichelnitzky
El primer motiu, segons l’alcaldessa, és “perquè hi ha una llacuna protegida [en referència a la Ricarda] per la xarxa Natura 2000”, un organisme que obliga a conservar la biodiversitat i els hàbitats naturals d’arreu d’Europa. L’ampliació, argumentava Bou, “atemptaria directament contra la voluntat de canviar el rumb de l’emergència climàtica”. “Coneixent la posició de la UE, jo dormo molt tranquil·la”, va assegurar l’alcaldessa, en al·lusió a la carta d’emplaçament de la Comissió Europea instant l’estat espanyol a protegir el delta del Llobregat i els seus espais naturals, sota amenaça de sancions.
“Coneixent la posició de la UE [sobre el delta del Llobregat], jo dormo molt tranquil·la”
Pel que fa al segon motiu, l’alcaldessa va parlar del dret al descans dels veïns, tant del Prat com dels municipis dels voltants. “Si modifiquem l’operativa dels avions, hi haurà uns veïns de Gavà Mar, de Castelldefels i del Prat que aniran a picar la porta del Ministeri i diran que aquí no es pot descansar ni tenir una bona qualitat de vida”, apuntava.
Amb tot, Bou va afirmar que, abans de plantejar qualsevol mena d’ampliació, cal “posar el comptador a zero de les compensacions ambientals ja decretades, aprovades i acceptades per tothom de l’última ampliació”, que encara “no s’han fet” i que tampoc “han donat el resultat previst”. A més, sobre possibles noves compensacions ambientals, l’alcaldessa reflexionava en veu alta: “No serien al Prat, oi que no? Ens carreguem la llacuna de la Ricarda i en un altre municipi d’un altre lloc ja tindran una llacuna artificial que ho compensi… No. La ciutadania del Prat i de l’entorn no acceptarem aquesta jugada, perquè la trampa es veu de lluny”.
L’altra cara de l’aeroport
L’aeroport, però, al Prat no només li ha portat maldecaps. De fet, l’alcaldessa va reconèixer que, “sense els ingressos de l’aeroport i del port, el Prat no seria el municipi que és avui”. Sobretot perquè aquests beneficis econòmics els han permès estar “a un altre nivell pel que fa a polítiques socials i comunitàries”, afegia.
L’alcaldessa va reivindicar la feina feta pel seu espai polític al llarg de dècades al Prat. Foto: Joanna Chichelnitzky
Tanmateix, Bou defensava que el fet de reinvertir aquests diners en millores centrades en el benestar de la ciutadania ha estat “una decisió política i una constant històrica dels últims 40 anys”. “La nostra realitat neix de les finances del port i de l’aeroport, però també s’explica per unes decisions polítiques que es van prendre en el seu moment i que s’han mantingut en el temps fins avui”, insistia.
Un estigma que queda lluny
De l’aeroport, va avançar Bou, en parlarà amb l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, quan es reuneixin per primer cop, tal com va dir que ja s’han emplaçat a fer.
Sigui com sigui, i seguint el fil de la reflexió de l’alcalde de Cornellà i vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Antonio Balmón, en la segona trobada d’aquest cicle, Bou va afirmar que els municipis metropolitans “cada cop miren menys què fa Barcelona”. “Hem de buscar la nostra bandera, la nostra identitat”, declarava l’alcaldessa del Prat.
“Aquella ciutat dormitori que la gent només coneixia per l’aeroport avui és una ciutat moderna de primer nivell”
“En el nostre cas, aquella ciutat dormitori que la gent només coneixia per l’aeroport, i que quan passaves per l’autovia feia pudor, avui és una ciutat moderna de primer nivell. Estem rebent gent que marxa de Barcelona i que ve al Prat”, reivindicava Bou, que explicava que han procurat desfer-se “de l’estigma del pati del darrere” amb la revalorització dels espais naturals, dels camps de conreu, de les platges… “Avui tot això està molt més valorat que als anys 80”, celebrava.
El públic va poder seguir la conversa en directe i fer preguntes. Foto: Joanna Chichelnitzky
Canvi de rumb socialista en habitatge
L’habitatge va ser un altre dels grans temes de la conversa, una de les banderes dels comuns que sembla que ara els socialistes s’han fet seva. “No vull xulejar, però se estan viniendo a las nuestras. El PSC, fins ara, no havia mostrat preocupació real pel problema de l’habitatge, i ara l’està començant a situar com un tema cabdal. Jo els dono la benvinguda”, deia entre somriures.
“El PSC està començant a situar l’habitatge com un tema cabdal. Jo els dono la benvinguda”
De totes maneres, Bou també va admetre que això no implica que al Prat tinguin “resolt el problema de l’habitatge”. “He de dir que no el resoldrem a curt termini ni nosaltres sols”, va sincerar-se. En aquesta línia, l’alcaldessa es va mostrar “absolutament a favor” de la idea de “ciutat de ciutats” que va llançar l’alcalde de l’Hospitalet, David Quirós, en la primera trobada d’aquest cicle, en la qual va parlar de la necessitat de donar una resposta coordinada al problema de l’habitatge des d’una governança metropolitana eficient.
L’herència de Lluís Tejedor
Durant l’entrevista també es va parlar, com era d’esperar, de la figura de Lluís Tejedor, l’històric alcalde del Prat que va guanyar nou eleccions consecutives des del 1982 fins al 2019 i que Bou té com un referent. “Hem crescut políticament amb el Teje i ell és qui ens ha ensenyat a fer-nos les preguntes adequades”, resumia. De fet, l’alcaldessa afirmava que de Tejedor n’ha quedat “una petjada fàcil de reconèixer”: l’honestedat i la transparència que, segons ella, caracteritzen el consistori pratenc.
“Jo no tinc xarxes socials. Vaig decidir que el temps que hi dedicaria preferia abocar-lo al carrer”
“Si ho faig bé i em guanyo la confiança de la gent perquè no els dic mentides i no els dono expectatives que no sabré complir, em continuaran fent confiança. I si m’han deixat de fer confiança, hauré de fer revisió de les nostres accions”, concloïa Bou, afegint a aquesta reflexió final un fet poc habitual entre els representants polítics: “Jo no tinc xarxes socials. Vaig decidir que el temps que hi dedicaria preferia abocar-lo al carrer. És més cansat, però més útil”.
