Xavier Llobet, president de Coreixample. Foto: Alfonso Blanco
Poques vegades hem vist abordar els problemes del comerç de proximitat amb tanta naturalitat i profunditat com el passat 19 de febrer a l’Espai Línia . L’Associació de Veïns de la Dreta de l’Eixample tancava el seu cicle de debats amb un dedicat al comerç. Per parlar-ne amb solvència hi van ser Xavier Llobet, president de Coreixample; Àngels Fisas, presidenta del mercat de la Concepció i Miquel Santalices, propietari del restaurant La Fuga, al carrer Consell de Cent, 350. El resultat de la conversa va ser un debat viu i una anàlisi incisiva i gens complaent. Hi ha esperança per al comerç de l’Eixample.
Una virtut dels ponents va ser deixar de banda les queixes i abordar els problemes de cara. Per exemple, pel que fa als canvis socials que posen en risc el model comercial tradicional. “La gent ha de comprar al comerç de proximitat, però el comerç s’ha d’adaptar als horaris actuals i també al nou públic”, va reblar Llobet. I per “nou públic” cal entendre els expats, els turistes i els migrants, és clar, però també els joves, que s’estrenen com a consumidors i que tenen “una manera diferent de comprar”.
Xavier Llobet, Àngels Fisas, Miquel Santalices i Albert Ribas. Foto: Alfonso Blanco
Especialització o digitalització?
Aquest col·lectiu, el de la gent jove, genera debat entre els comerciants. “El mercat i el comerç de proximitat ofereixen qualitat i això té un preu, però els joves volen preu barat i immediatesa”, lamentava el mateix Llobet. Per solucionar-ho, cal, per una banda, pedagogia. “No estem transmetent els valors adequats”, reclamava Santalices. Per l’altra, cal compromís. “Han d’aprendre a trobar ofertes”, els renyava Fisas, amb afecte, “perquè hi ha moltes ofertes al comerç de proximitat, però no les busquen prou bé”.
Durant el torn de paraules, molt animat, es va notar que el debat sobre el comerç pot ser intents i generar diferents punts de vista. Es va reclamar més empatia cap als joves i es va debatre sobre la importància de treballar bé els nous canals de comunicació digital per adaptar-se als nous temps. Es van mencionar alguns comerciants molt populars a les xarxes que han vist com augmentaven les vendes. Tanmateix, també es va posar al damunt la taula la dificultat que a vegades hi ha per combinar l’especialització que demana el mercat actual amb el repte de convertir-se en influenciador de barri.
Un dels joves que va intervenir en el debat. Foto: Alfonso Blanco
El preu del lloguer, una barrera
Un altre problema que han d’afrontar els comerços és l’augment del lloguer i, en general, dels costos de mantenir un negoci. Santalices va ser molt clar i va posar el dit just sobre la nafra. “Mentre sigui més rendible especular amb la propietat que no pas produir, no hi podrem fer gran cosa”, va lamentar. “Això és el que hem de demanar a les administracions públiques”, va insistir.
La pressió econòmica sobre els botiguers combinada amb la manca d’una successió clara als comerços tradicionals provoca, evidentment, el tancament dels negocis de tota la vida. I els nous emprenedors, van per feina. “Els que ho agafen, tant si són catalans com si venen de fora, volen fer negoci”, va sentenciar Llobet “i no se’ls pot criticar per això”.
Defensa dels eixos verds amb matisos
Com era d’esperar, es va parlar també de mobilitat i es va reproduir el debat inacabable a l’Eixample sobre la idoneïtat dels eixos verds. Santalices els va defensar amb contundència: “La gent que compra i consumeix al barri és la gent que hi passeja i no els que van en cotxe”.
Santalices va defensar els eixos verds. Foto: Alfonso Blanco
Llobet, més moderat en aquest aspecte, va reconèixer que “els eixos verds són un èxit”. Ara bé, va afegir que “s’han carregat l’essència del Pla Cerdà”, que reivindicava mobilitat i zones verdes en tots els carrers de l’Eixample i no només en alguns. En segon lloc, va dir, aquest disseny “fa més difícil que vingui a comprar la gent de fora de Barcelona”. Amb un agreujant, encara, “molts dels que venien eren precisament veïns que van haver de deixar el barri, però tornaven a comprar als comerços on sempre havien anat”.
Més agilitat i valentia
De totes les barreres al comerç n’hi ha una que és especialment frustrant, atesos els ponents. “Les administracions públiques són molt poc valentes”, resumia el propietari de La Fuga, referint-se a la por de prendre les decisions que toquen. “Quant de temps hem estat discutint sobre l’eix verd de Consell de Cent abans de fer-lo realitat?”, va afegir.
Fisas, per la seva banda, també va assenyalar les administracions, però per una altra raó, la burocràcia. Ho ha viscut en directe amb la reforma del mercat de la Concepció i a la seva mateixa pell. “Sis anys de tràmits per ampliar una botiga”, confessava amb amargor.
Comerciants i veïns alhora
Arran d’una intervenció molt interessant d’un comerciant brasiler establert a l’Eixample, va arrencar un debat molt enriquidor entre el públic sobre el paper social que juguen els comerços. No només es tracta de la seva contribució a la seguretat dels carrers i a la socialització dels barris, com va recordar Llobet, també són veïns de planta zero. El president de Coreixample va explicar com des dels eixos comercials i des de Barcelona Comerç s’està lluitant perquè els locals rebin el mateix tractament que qualsevol altre resident i tinguin accés als mateixos drets, per exemple a la regulació dels lloguers. El problema, com va reconèixer, és que aquesta qüestió sobrepassa l’àmbit municipal i s’hauria de discutir al Parlament de Catalunya o, fins i tot, al Congrés.
En qualsevol cas quedem-nos amb el compromís del comerciant brasiler, que va oferir el seu suport en tot el que calgui, i el de la resta de comerciants i veïns que van assistir a l’acte. Tots plegats es van confabular per continuar lluitant per un comerç de proximitat ben viu, i tan digital com sigui possible.
El públic va participar activament en el debat. Foto: Alfonso Blanco
