L’auditori d’Espai Línia es va omplir per al debat sobre equipaments. Foto: Espai Línia
L’Eixample enganya. Sota aquesta escenografia burgesa i triomfant palpiten famílies que reclamen drets bàsics, com ara habitatge, zones verdes i equipaments de barri. Es va fer evident el 19 de gener durant l’últim debat del cicle Eixample, cap a on vas?, dedicat precisament a la manca d’equipaments. Va ser un apassionant debat entre membres de l’Associació de Veïns de la Dreta de l’Eixample i dues persones de l’àmbit tècnic disposades a oferir solucions: la Marta Clarí, gerent de l’Àrea de Drets socials, Salut, Cooperació i Comunitat de l’Ajuntament i la Maria Sisternas, arquitecta i directora general de l’Institut Català del Sól fins al 2024.
Com ja és habitual en aquests debats, els veïns van portar la lliçó preparada. Jordi Pujol, membre de la comissió de comunicació de l’associació, va presentar dades consistents per fonamentar la necessitat d’habitatge assequible, zones verdes i, és clar, equipaments públics: “A la dreta de l’Eixample no hi ha cap centre cívic, centre esportiu municipal, ni residència de gent gran, ni casal de joves, ni habitatge dotacional públic”, va argumentar.
Per tot això, Dolors Ylla, arquitecta i membre de la comissió d’Urbanisme de l’entitat, va denunciar que “hi ha poques inversions a l’Eixample”. I va desmentir el principal argument que es fa servir per desvirtuar aquesta reclamació: “Les estadístiques de renda del districte estan molt distorsionades perquè inclouen el passeig de Gràcia i la rambla de Catalunya. La veritat és que cap dels nostres fills pot quedar-se al barri”.
N’hi ha prou amb el Taller Masriera?
Parlant concretament de la manca d’equipaments, la Marta Clarí va reivindicar el Taller Masriera, un edifici situat al carrer de Bailèn, 70-72 que un cop reformat es dedicarà a usos públics. “És una gran oportunitat per ampliar els equipaments culturals al districte”, va llançar, tot explicant que a banda de traslladar-hi la biblioteca Sofia Barat i s’hi podria fer un “ateneu”. També va posar sobre la taula el paper de la Casa Elizalde.
“No és un centre cívic”, va contestar durament Ylla. “La Casa Elizalde és un centre cultural, però no és un centre cívic en el sentit d’acollir i promoure les activitats de les entitats.”, va aclarir. I pel que fa al Taller Masriera, va fer constar que “a les associacions ens ha costat sang, suor i llàgrimes aconseguir que sigui alguna cosa més que una biblioteca”.
Ronda Sant Pere 41
En lloc de conformar-se, Ylla va reclamar l’edifici de Ronda Sant Pere 41, un espai de 5.200 metres quadrats propietat de la Tresoreria de la Seguretat Social i abandonat durant deu anys, segons els veïns. Hi voldrien fer habitatge dotacional públic i un centre per a la gent gran, però l’edifici està reservat per a ubicar-hi el CAP Casc Antic.
Clarí, Sisternas, Pujol i Ylla durant el debat. Foto: Espai Línia
Amb molta pedagogia, Clarí va deixar les coses clares. En primer lloc, es va treure les puces de sobre: “Les residències i els centres per a la gent gran són competència de la Generalitat”. En segon lloc, va treure importància a les fronteres dels districtes: “Cal tenir equipaments als quals s’hi pugui arribar caminant i fa deu anys que no s’inaugura un CAP a Barcelona”.
Veient la decepció dels veïns la gerent va confessar que “és molt difícil negociar amb l’Estat”. Sisternas li va donar suport en això: “La llei de patrimoni estableix que les propietats s’han de treure a subhasta per treure el màxim benefici o bé aconseguir el màxim benefici social”. A l’Eixample “tenim molt poc sòl públic” i, a més, “és molt difícil de justificar el benefici social d’adquirir-lo” es va lamentar l’arquitecta.
Horitzó 2028
D’opcions no n’hi ha gaires, però n’hi ha. Sisternas reivindica “les possibilitats dels interiors d’illa i, especialment, els baixos dels edificis”. És una altra reclamació dels veïns, que esperen moviments per part de l’Ajuntament des de fa mesos…”No s’ha acabat el mandat”, es va justificar Clarí, demanant una mica de temps per desenvolupar una proposta concreta.
L’altra opció també implica temps, el necessari fins que sigui efectiva l’extinció de les llicències dels pisos turístics anunciada per l’Ajuntament, prevista per al 2028. La gerent va destacar la gosadia de la mesura, “Barcelona és la primera ciutat que ha prohibit els habitatges turístics”. Sisternas, per la seva banda, va assenyalar aquesta data com un horitzó: “Si hi ha voluntat pública es poden adquirir habitatges i el 2028 serà una oportunitat per fer-ho”.
Cicle de debats sobre l’Eixample
El 2026 continua a l’Espai Línia el cicle de debats Eixample cap a on vas, promogut per l’AV Dreta de l’Eixample amb la intenció de posar sobre la taula els temes d’actualitat crucials per a la realitat del districte. La següent cita serà el 99 de gener a les 18:00 per parlar sobre El futur les zones verdes.
L’Associació de Veïnes i Veïns de la Dreta de l’Eixample (AVVDE) compleix enguany cinquanta anys i ho celebra, entre altres activitats, amb un cicle de debats on es parlarà de l’actualitat i la lluita veïnal a l’Eixample: Eixample cap a on vas. Tots els debats tindran lloc a l’Espai Línia, entre el desembre del 2025 i el febrer del 2026.
