El comissionat José Antonio Donaire, Pere Mariné, David Soler i el subdirector de Línia, Albert Ribas. Foto: Joanna Chichelnitzky
El turisme és un dels temes que més debat genera a Barcelona des de fa molt de temps. No és casualitat, doncs, que l’Espai Línia s’omplís ahir a la tarda de veïns disposats a escoltar el comissionat per a la Gestió del Turisme Sostenible de l’Ajuntament, José Antonio Donaire, el convidat estrella d’un debat on es va abordar la realitat de les diferents problemàtiques associades a aquesta activitat i les possibles solucions des de diversos punts de vista.
Acompanyaven Donaire dos pesos pesants de la crítica veïnal, la FAVB, representada per Pere Mariné i l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT), que va tenir com a portaveu David Soler. El moderador, que també va haver de fer d’àrbitre en alguna ocasió, va ser Albert Ribas, subdirector de Línia.
L’impacte del turisme era el cinquè debat del cicle Eixample, cap a on vas? organitzat per l’AV Dreta de l’Eixample amb l’objectiu de debatre a fons els temes clau que afecten el districte i la ciutat.
Existeix el turisme sostenible?
En general, el comissionat va encaixar bé els cops i va defensar el camí que ha pres l’Ajuntament per regular el turisme, com ara la supressió dels pisos turístics el 2028 i l’augment de la taxa turística. Preguntat sobre la sostenibilitat d’aquesta activitat va ser molt clar: “No ho és, en un context contemporani en sentit estricte, com tampoc ho són la indústria ni moltes altres activitats”. És per això, va afegir, que cal “encaminar el turisme cap a un model de sostenibilitat que sigui compatible amb la resta d’activitats de la ciutat”. I l’única manera de fer-ho és amb “un consens molt ampli per a un projecte a llarg termini”.
Però aquest consens xoca amb la necessitat de prendre mesures dràstiques i urgents. L’ABDT va fer honor al seu nom i va exigir per boca del seu representant “la suspensió de les activitats turístiques a Barcelona”, perquè “el turisme respon a un model de producció que s’ha d’abolir”. “Això no vol dir empobrir la societat perquè ens dedicarem a activitats que generin qualitat de vida”, va afegir Soler. Aquesta postura, que podria semblar molt radical, neix, segons l’activista veïnal, de la diferència entre turisme i turistització, una situació que es dona “quan un territori està totalment condicionat pel turisme, com li passa a Barcelona”.
Mariné, membre de la comissió de Turisme de la FAVB, va evidenciar que, en algunes qüestions, la seva entitat, que també és molt crítica amb el turisme, està en una posició una mica més moderada en comparació a l’ABDT. Per una banda, va acceptar el decreixement com a mesura d’emergència, però va reclamar “un canvi de model que s’ampliï més enllà de Barcelona”. I va posar sobre la taula la proposta de la FAVB: “Nosaltres promovem el turisme de proximitat i el turisme social”.
Davant les crítiques per la manca d’ambició de l’Ajuntament, des del punt de vista veïnal, a l’hora d’impulsar mesures, Donaire va defensar amb claredat i pedagogia les polítiques del consistori, com per exemple amb la decisió de suprimir a partir del 2028 els 10.000 pisos turístics que hi ha a la ciutat. De fet, va dir que com que el ritme de construcció d’habitatge públic a Barcelona és d’uns 2.000 pisos a l’any, aquesta mesura seria aconseguir de cop el que en l’escenari actual requereix cinc anys. “Estem accelerant per cinc la creació d’habitatge, molt més del que creix l’habitatge turístic” va reblar.
Sobre la taxa turística
L’augment de la taxa turística, aprovat fa pocs dies, va centrar una bona part del debat sobre les mesures pràctiques impulsades per l’Ajuntament. Donaire va insistir que la nova mesura imposa un recàrrec de 8 euros per persona i nit, que se suma als 7,5 euros que ja es paga com a taxa turística. “Amb el nou impost, Barcelona és la ciutat que més recursos recaptarà dels turistes per dia”, va resumir. I, a banda, va fer una comparació amb Madrid per situar-la a l’altre extrem: “Madrid recapta zero euros i Barcelona 15,5 per turista i dia”.
El comissionat va treure pit per l’augment de la taxa turística. Foto: Joanna Chichelnitzky
El sector crític no va qüestionar la taxa, però sí que va posar sobre la taula alguns dubtes raonables. Mariné va donar a entendre que les grans xifres impressionen, però el fet és que “un turista que pagui 350 euros per passar la nit a Barcelona pagarà uns 12 euros de taxa turística”. A més, el representant de la FAVB va posar en dubte una part de l’ús que es fa dels diners recaptats: “Quan veus en què s’han invertit el resultat és decebedor: promoció turística, la festa de Cap d’Any o concerts de música que des del nostre punt de vista no tenen solta ni volta”. Va reclamar, doncs, que es facin servir “per compensar els efectes del turisme amb més autobusos, per exemple, i per promoure el canvi de model que necessitem”. Sobre aquesta qüestió, Donaire va recordar que els diners del turisme també han servit per tirar endavant el pla de climatització de les escoles.
Des de l’ABTD, Soler va incidir en arguments similars als de Mariné i va qualificar els quinze euros de taxa de “calderilla de la calderilla“. I tot seguit va reclamar mesures com les d’Amsterdam: “Allà la taxa turística correspon a un 15% del preu de l’habitació”.
“Pacte turístic de ciutat”
Els empresaris del turisme no estaven representats ahir al debat, però són ben presents sempre que es parla del sector, com ho demostren les recents declaracions del president del Gremi d’Hotels de Barcelona, Jordi Clos, en contra de l’augment de la taxa turística. Qüestionat sobre això, Donaire es va mostrar, en primer lloc, conciliador: “Vull posar en valor que ningú no renunciï a res i que les associacions empresarials facin la seva funció”. I després, contundent: “La ciutat ha assumit que s’ha de canviar el model i que el volum de turistes s’ha d’adequar. Tots estem d’acord en això i és el nostre espai potencial de consens”. “Jo aposto per aquest pacte turístic de ciutat”, va acabar.
El públic va omplir l’auditori i va participar activament en el debat. Foto: Espai Línia
Parlant d’empresaris, Mariné va recordar la diferència entre les grans cadenes multinacionals i els botiguers de barri, “la mateixa que hi ha entre Barcelona Oberta i Barcelona Comerç, ja m’enteneu”, va dir amb sornegueria. “Quan parles amb empresaris, no els de les multinacionals, i botiguers reconeixen molt millor aquesta situació perquè el seu client és el veí”, va afegir.
“No anirem mai a París”
Un dels tòpics a l’hora de defensar el turisme és recordar que tots som turistes en alguna ocasió. Aquí es va obrir un debat molt interessant, potser més filosòfic que polític. Soler va recordar que així com existeix un dret fonamental a l’habitatge, no hi ha cap dret que es refereixi a fer turisme. Per tant, va remarcar, cal fer prevaldre els drets dels ciutadans en aquestes qüestions. Aquest argument va ser contestat per Donaire evocant la seva infantesa a Salamanca. Va explicar com recorda molt bé la vegada que un familiar se n’anava a París i ell li va demanar a la seva mare quan anirien ells a la capital francesa. “No anirem mai a París”, li va contestar ella. Donaire va recordar que la Segona República va donar als espanyols el dret a vacances pagades i va fomentar els viatges precisament per evitar això: “Jo vull reivindicar el turisme com a activitat social. Tenim dret a un horitzó. Si no podem aspirar a l’horitzó, el nostre model està perdut”.
El públic va omplir l’auditori i va participar activament en el debat. Foto: Espai Línia
Mariné, en el seu torn de paraula, va mediar. Atès el dret que té tothom a l’oci i al fet que “el model no dona perquè tothom vagi a París”, va posar una nova proposta sobre la taula, l’última de la vetllada: establir zones de vacances que podrien fins i tot ser subvencionades. D’aquesta manera es podria fer turisme assequible, amb una petjada ecològica assumible i sense condicionar la vida dels ciutadans.
Cicle de debats sobre l’Eixample
El 2026 continua a l’Espai Línia el cicle de debats Eixample cap a on vas, promogut per l’AV Dreta de l’Eixample amb la intenció de posar sobre la taula els temes d’actualitat crucials per a la realitat del districte. La següent cita serà el 19 de gener a les 18:00 per parlar sobre equipaments.
L’Associació de Veïnes i Veïns de la Dreta de l’Eixample (AVVDE) compleix enguany cinquanta anys i ho celebra, entre altres activitats, amb un cicle de debats on es parlarà de l’actualitat i la lluita veïnal a l’Eixample: Eixample cap a on vas. Tots els debats tindran lloc a l’Espai Línia, entre el desembre del 2025 i el febrer del 2026.
