Gina Pol i Raimon Jané durant la presentació de l’informe. Foto: Joanna Chichelnitzky
La Federació ACCAPS va presentar ahir a la tarda a l’Espai Línia l’Informe 2025 sobre la (in)accessibilitat de la comunicació oral, una memòria que recull les experiències de persones sordes que han contactat amb l’entitat per denunciar alguna barrera en la seva relació amb les administracions públiques i les organitzacions privades. Les conclusions mostren que s’ha fet molt camí, però encara queda per córrer. Georgina Pol, secretària d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat, ho va evidenciar durant la seva intervenció: “La principal discriminació a Catalunya és el racisme, la segona afecta el col·lectiu LGTBI, però la tercera és el capacitisme”.
Les barreres arquitectòniques són molt evidents a l’hora d’abordar la discriminació, en canvi, les barreres comunicatives són sovint menystingudes per l’administració o les empreses. Aquesta és la raó de ser d’ACCAPS, assenyalar aquestes mancances i proposar solucions que garanteixin l’accés a totes les persones. El primer pas, per a Raimon Jané, president de l’entitat, és que les mateixes persones afectades entenguin què significa accessibilitat: “No es tracta d’un favor que ens fan sinó d’un dret que no podem exercir”. Falta doncs consciència social. “L’accessibilitat només serà real si les administracions formen a tot el personal”, va sentenciar.
La secretària d’Igualtat i Feminisme, al seu torn, va insistir en la denúncia del capacitisme i va reivindicar el paper de l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació. “Cal més difusió de la tasca de denúncia que fa l’oficina per resoldre els autèntics problemes de discriminació”. Estructurada en dues àrees, una per a promoció i l’altra per a denúncies, aquest organisme treballa per garantir el dret a la igualtat de tracte i la no-discriminació a Catalunya mitjançant el disseny, l’elaboració, l’execució i l’avaluació de polítiques públiques perquè la igualtat de tracte i la no-discriminació siguin transversals.
Gina Pol va denunciar el capacitisme com la tercera gran discriminació que amenaça els catalans. Foto: Joanna Chichelnitzky
Noves mesures que entraran en vigor
Al director general de l’Autonomia Personal i la Discapacitat, Antonio Galiano, li va tocar posar sobre la taula els reptes i les solucions. Va començar tot recordant que s’han fet moltes inversions i que des de 2014 s’ha passat de 300.000 euros a més d’un milió. “Ara cal canviar la mirada de l’administració pública i això s’aconsegueix amb educació”. Per aconseguir-ho comptem amb el Codi d’accessibilitat, que va definir com “un salt i un gran repte”. Aquest text legal va entrar en vigor l’any 2024 com a reglament d’aplicació de la Llei d’accessibilitat aprovada l’any 2014, si bé encara no s’ha pogut desenvolupar completament per la manca de pressupost, segons l’informe.
Altres desafiaments que la Generalitat té molt presents, segons Galiano, són la supressió de les barreres comunicatives o la necessitat de fer accessibles les activitats culturals, una de les reclamacions més habituals entre les persones que s’han dirigit a ACCAPS.
Durant l’acte el director general va anunciar la posada en marxa d’un ens col·laboratiu amb l’administració local i d’un consell de promoció de l’accessibilitat, que es posarà en marxa a finals d’octubre, i que permetrà no només assessorar sinó també rendir comptes a les institucions i a les empreses. Finalment, Galiano va fer públic que la discapacitat deixarà de ser una àrea general per convertir-se en una subdirecció general, una forma de reivindicar el compromís de la Generalitat amb l’accessibilitat.
Antonio Galiano davant del públic nombrós que va assistir a l’acte. Foto: Joanna Chichelnitzky
Sensibilització, però sobretot formació
Quant a les dades de l’informe, cal destacar el creixement dels casos atesos i de les persones que s’han adreçat durant el 2025 al Servei d’Atenció a la Inaccessibilitat a la Comunicació Oral. El 2024, 43 persones, i el 2025, 72 persones diferents, un increment del 67%. Pel que fa als casos, el 2024 en van ser 60 i el 2025 n’han estat 109, un increment del 82%. El més important és que rere cada cas particular hi ha una persona que pot començar a canviar la història. Una denúncia, per exemple, va aconseguir, gràcies a la intermediació d’ACCAPS, que Televisió de Catalunya ampliés els horaris de subtitulació dels informatius del Canal 3/24 els caps de setmana, una decisió clau per millorar l’accessibilitat dels informatius a les persones amb sordesa.
Certament, calen denúncies per canviar les injustícies, però també calen més coses. David Prujà, coordinador tècnic d’ACCAPS, va assenyalar que efectivament el Codi d’accessibilitat és el camí, “és una aposta brutal per garantir la participació ciutadana en aquest país”, però “ara ens toca assenyalar les mancances en aquesta visió democràtica”. I la primera és la manca de formació del personal de les administracions públiques perquè puguin entendre què significa l’accessibilitat. “No és el mateix sensibilitzar-se que formar-se”, va denunciar.
Tal com s’explica a l’informe, “l’accessibilitat auditiva o de la comunicació oral no és intuïtiva, de manera que només des de la formació és possible aconseguir l’accessibilitat de les activitats d’una institució, d’una empresa o d’una entitat”. Només una persona amb coneixements pot entendre que les persones han de poder accedir de forma natural a qualsevol servei o a qualsevol activitat cultural, a tot arreu. I si per aconseguir-ho cal instal·lar tecnologies adequades, tant l’administració com les empreses han de fer tot el que estigui a les seves mans per ser totalment accessibles a les persones amb sordesa. Aquest és el missatge.
Un dels assistents, amb la memòria distribuïda per ACCAPS. Foto: Joanna Chichelnitzky
