Una imatge de les jornades virtuals.
La Societat Catalana d’Història Cultural va organitzar els proppassats 29, 30 i 31 de juliol unes Jornades Pedagògiques Virtuals d’introducció al nou currículum educatiu, que ha comptat amb la coŀlaboració del Centre d’Estudis Econòmics i Socials, El Diari de l’Educació, l’Espai Línia del Grup Comunicació 21 i l’Institut Obert de Catalunya, amb la participació de la Universitat de Barcelona i amb el reconeixement del Departament d’Educació i Formació Professional. Han estat coordinades per dos professors de la Universitat de Barcelona: Pere Ignasi Poy, també president de la SCHC, i M. Àngels Carvajal.
A les Jornades, que combinaven sessions síncrones amb tasques asíncrones, s’hi van inscriure cent-cinquanta docents. Els inscrits van depassar en més d’un cinquanta per cent les projeccions inicials fetes per la SCHC i el Departament. Aquesta realitat i la insistència en la necessitat d’eixamplar el debat, van fer necessari organitzar una segona edició de les Jornades aquest mateix estiu, dutes a terme el 26, 27 i 28 d’agost. Malgrat escaure’s al final de les vacances d’estiu s’hi van inscriure una cinquantena de docents.
Les Jornades es van obrir amb la intervenció de Iolanda Guevara, assessora tècnica docent del Departament d’Educació i Formació Permanent, qui ha participat en la confecció del nou currículum educatiu. Durant dues hores, Guevara va fer un panorama de les propostes i reptes del nou currículum.
Pere Ignasi Poy, professor de la Universitat de Barcelona i president de la SCHC, va fer una anàlisi del nou currículum en una ponència que també va servir de marc i va ajudar a interpretar el context, els precedents, el nucli i les finalitats de la nova proposta educativa. Poy va remarcar que el nou currículum, i especialment l’avaluació, estava «enfocat a aprendre i no a penalitzar».
Un debat moderat per Espai Línia
Andreu Asensio, director de l’Espai Línia, va moderar la taula rodona Analitzant el nou currículum educatiu: fortaleses i debilitats, en la qual van participar diferents professionals de l’educació, referents en els seus àmbits.
Ana Bastanta, directora d’El Diari de l’Educació, va remarcar que la transversalitat del currículum no havia de deixar de banda la importància troncal de la llengua catalana, perquè «totes les matèries són importants, però la llengua, la comprensió lectora, tenir un discurs literari… Saber-te defensar en aquests àmbits ajuda al llarg de la vida», alhora va considerar que era «claríssim que amb l’escola no n’hi ha prou» i que cal revifar i establir uns fonaments segurs en sectors estratègics com ara l’audiovisual.
Jaume Funes, antic secretari de Famílies de la Generalitat de Catalunya, va afrontar «el famós tema dels continguts» dient que «la majoria de coses que nosaltres sabíem aprovar ja ho hem oblidat, però el que no hem perdut alguns són les ganes de continuar descobrint». Per al psicòleg no és important «quants reis catòlics o guifrés entren al currículum» perquè el debat no és «què han de saber» sinó «què no han de deixar de saber». Funes es va preguntar «cal que se sàpiguen tots els autors de la generació del vint?», tot responent que es conformava que sàpiguen que «existeix un llenguatge poètic» i «diverses formes de poesia» perquè «a partir d’aquí ja descobriran la generació del 20». Alhora, va advocar en contra de la deshumanització de la societat contemporània, que també afecta l’educació.
Dori Huertas, responsable de la Plataforma per l’Educació de Qualitat a Catalunya, va assenyalar que la perspectiva de gènere contemplada al nou currículum, juntament amb altres vectors, són una fortalesa, però va fer una crítica dels aprenentatges competencials perquè, a parer seu, no concreten «uns objectius i aprenentatges clars» i, en conseqüència, «les escoles no saben respondre amb claredat els aprenentatges a assolir i el sistema d’avaluació que han d’emprar».
Xavier Massó, president de la Fundació Episteme, va afirmar que el nou currículum, fundat en les competències, proposava un coneixement «estrictament instrumental» i que l’alternativa a l’aprenentatge basat en projectes era «un currículum estructurat», adduint que «s’han creat una sèrie de tòpics falsos sobre com era l’ensenyament, com quan s’afirma que era únicament memorístic, per justificar el fracàs del present, d’unes reformes i d’unes innovacions que no estan funcionant».
Coral Regí, antiga directora de l’Escola Virolai (Barcelona), va expressar que encara que «és dur de dir, els docents hem d’educar persones que estiguin ben formades per garantir que sabran formar-se al llarg de la vida», perquè «aquesta idea d’arribar a una formació que ens atorga un títol i un cop obtingut no fer res més s’ha d’acabar». Alhora, va expressar que tenia l’esperança que els canvis polítics del futur no subvertissin les mesures empreses, capaces de propiciar una sèrie de canvis importants, a fi que es mantingués l’estabilitat i els consensos en l’educació
