Mar Sifre i Vicent Canet durant la trobada del Districte LGTBI. Foto: Espai Línia
L’Espai Línia va acollir ahir Passat, present i futur del periodisme LGTBI, una conversa en el marc del cicle Districte LGTBI. Hi participaven Vicent Canet, periodista expert en representació mediàtica LGTBI+ i responsable de comunicació de la Fundació Enllaç, i Mar Sifre, cap de redacció de la Revista Orgull.
Parlant del passat, Canet va destacar que hi ha molt poca informació anterior als anys setanta. La Transició és el punt de partida del que es pot considerar ‘periodisme LGTBI’, en el qual van començar a haver-hi mitjans militants procedents del moviment LGTBI com Infogai o Lambda que per ara encara perduren. A partir dels anys noranta del segle passat comencen a haver les primeres revistes professionals: la Revista Zero, entre 1998 i 2009, Nois, Shangay o altres són algunes de les publicacions que van obrir el camí de la modernitat. En l’actualitat hi ha diversos programes a ràdios públiques, Canet va considerar que el més conegut era Paco Tomás de Wisteria Lane a RNE.
Segons Vicent Canet, és evident que “estem millor tractats que fa 20 o 30 anys, tinc la sensació que ara la gent no canvia de canal quan sent parlar d’aquests temes, però la situació és millorable”. Millorable en el sentit que les informacions sobre els col·lectius han de passar de ser un tema a part a ser una perspectiva que els inclogui a totes les informacions, segons va explicar. Tot i això, va fer èmfasi en un punt d’inflexió que podria canviar el futur: “Fins a l’aparició de la llei trans anàvem per bon camí, però des de llavors alguna cosa s’ha torçat”.
El periodista va destacar la necessitat que la informació de temàtica LGTBI surti de l’àmbit reivindicatiu: “Actualment, qualsevol informació LGTBI acaba saltant a societat”. “Si parlem d’un tema d’esports relacionat amb els col·lectius LGTBI, la notícia ha d’aparèixer a la secció d’esports”, va reclamar.
Una llista de reivindicacions
Entre el públic hi havia persones dels diferents col·lectius molt interessades a reivindicar els pioners i les pioneres del periodisme LGTBI. Precisament, durant l’acte es va anunciar que Espai Línia acollirà una exposició sobre el tema, que s’estrenarà al llarg de l’últim trimestre de 2024.
Una de les que venia preparada va ser Isabel Franc, escriptora i autora del llibre Darrere les persianes. Breu història de les lesbianes a Barcelona, que portava una llista de persones per reivindicar. Per començar, Irene Polo, icona del periodista femení que ben bé podria ser una protoperiodista LGTBI, tenint en compte que va escriure durant els anys trenta, quan les coses eren molt diferents. També la revista Mujeres Libres, que es va publicar entre 1936 i la tardor del 1938 va abordar directament aquest tema.
Després de la Transició, Franc va destacar noms clau com la Noemí Pérez Trujillo o la Jennifer Quiles, periodista i autora del llibre Más que amigas, publicat l’any 2002 i considerat per Franc “el primer llibre d’autoajuda per a lesbianes”. Franc també va esmentar publicacions com Vindicación feminista, i alguns moments clau per a la història del periodisme LGTBI, com l’entrevista a Empar Pineda i Jordi Petit al programa Y usted qué opina?, de TVE, o les converses del programa L’habitació del fons. Tots aquests documents i molts altres es recopilaran de cara a l’exposició a l’Espai Línia.
