Magda Gregori, Maria Tikas, Mònica Hernàndez, Júlia Humet i Maria Cerezuela (foto: Joanna Chichelnitzky).
El ciberassetjament en línia s’ha convertit en un malson per a les dones periodistes. En els darrers anys, aquesta forma de violència s’ha vist incrementada a les xarxes. Quatre dones (tres periodistes i una advocada) van posar en valor la necessitat de visualitzar i denunciar qualsevol actitud d’assetjament a través de les xarxes socials en una taula rodona celebrada dimarts a l’Espai Línia.
La cap de redacció de La Mira i membre de la junta del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Magda Gregori, va explicar que “el que busca l’assetjador és el teu silenci, que s’imposi la teva autocensura. L’aïllament a les xarxes no és una renúncia pròpia, sinó obligada per l’assetjador. El periodisme ha de prendre consciència”.
Així, van coincidir que el ciberassetjament a les xarxes és una conseqüència més d’un masclisme “que impregna la societat”. Per això van demanar que “és necessari un canvi de mentalitat”. “Sortosament, les redaccions més joves estan més conscienciades, però encara són molt masclistes”, van alertar.
Els casos de Tikas i Hernàndez
Dues de les ponents han estat víctimes de l’assetjament a les xarxes socials i aplaudeixen l’acompanyament en un moment complex. Tant la periodista de l’Sport, Maria Tikas, com la directora del digital Principal, Mònica Hernàndez, van exposar les seves vivències. “El futbol és un espai majoritàriament d’homes. Com a periodista, quan he rebut atacs sexistes, els he fet públics. No vull que em minin l’autoestima, per això, agraeixo la complicitat i la reacció de tothom. La resposta és contundent”, va assegurar Tikas.
Magda Gregori: “Calen eines suficients per a protegir les periodistes de totes les formes d’assetjament”
Hernàndez va viure un cas que va aixecar molta polseguera política. Quan era sotsdirectora del FAQS de TV3, va ser intimidada pel diputat de Junts Francesc de Dalmases. Aleshores, les xarxes socials es van convertir en un malson per a la periodista. “Fins que l’assetjament no va superar els límits d’allò més personal i vaig veure que afectava les meves filles, no vaig reaccionar”, va dir Hernàndez. “En política està tot organitzat, s’usen exèrcits de trols amb l’objectiu de fer-te la vida impossible”, va reblar la periodista.
Així, després de l’experiència viscuda, Hernàndez va reconèixer que “l’acompanyament és imprescindible, perquè en aquell moment desapareixes. Ets sents molt vulnerable, ho vius en silenci i en solitari”. I va donar un missatge clar per a aquelles dones que pateixin un cas de ciberassetjament. “No t’ho quedis per a tu sola. Busca assessorament, acompanyament i denuncia”, va reblar.
Més eines i una legislació més efectiva
Les ponents Magda Gregori, Maria Tikas, Mònica Hernàndez i Júlia Humet (foto: Joanna Chichelnitzky).
En la taula rodona, les ponents també van instar mitjans, institucions i governs a prendre partit. “Calen eines suficients per protegir les periodistes de totes les formes d’assetjament, perquè està afectant el sistema democràtic”, va dir Gregori. Aquestes reivindicacions es van recollir en un manifest contra el ciberassetjament que va presentar-se el gener passat al Parlament.
Per la seva part, l’advocada especialitzada en violències masclistes Júlia Humet va subratllar que “hi ha mecanismes legals per lluitar contra el ciberassetjament, cal explorar-les. Però la llei sempre va a un ritme més lent que la societat”.
Mònica Hernàndez: “L’acompanyament és imprescindible, perquè desapareixes. Ets sents molt vulnerable, ho vius en silenci i en solitari”
Al setembre, l’Espai Línia inaugurarà una gran exposició dedicada a les dones periodistes que s’han enfrontat al masclisme. La mostra serà un homenatge i alhora una reivindicació de grans referents de la premsa escrita, la ràdio o la televisió que van començar a canviar els prejudicis en el món de la comunicació.
