Pere Navarro ha celebrat el conveni per reindustrialitzar la parcel·la que va deixar Nissan a la Zona Franca. Foto: Joanna ChichelnitzkyFa temps que Pere Navarro va abandonar les intrigues de la política catalana més mediàtica. Ara, el que va ser primer secretari del PSC i alcalde de Terrassa és el delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona, i a diferència dels temps passats, és lluny de les dagues –siguin del color polític que siguin– i va celebrant èxits. El darrer motiu de celebració és recent, ja que l’entitat pública amb més d’un segle d’història que lidera acaba de signar un conveni per reindustrialitzar la parcel·la que va deixar Nissan a la Zona Franca.

En aquest sentit, Navarro, que aquest dijous ha participat a l’Espai Línia en el cicle de conferències La ciutat metropolitana: progrés i futur, organitzat pel diari Línia –avui la sessió es feia conjuntament amb Espai.Mèdia, ha pogut treure pit d’aquest èxit, que en paraules de l’egarenc ha suposat 28 reunions públiques i “moltes altres trobades i feina que no es veu”. “Les negociacions, més que un mal de cap per al Consorci, han estat un mal de cap per als 1.500 treballadors que es van quedar al carrer”, ha dit el socialista.

Malgrat això, les converses han arribat a bon port, i després de tres anys d’ençà que l’empresa japonesa de cotxes va anunciar que marxava, la parcel·la més gran de la Zona Franca serà l’emplaçament escollit per crear-hi un hub d’electromobilitat impulsat per Goodman i en el qual participaran diverses empreses catalanes.

D’aquesta manera, la Zona Franca recupera el múscul industrial que ha caracteritzat la seva història. Tal com ha recordat Navarro, els terrenys situats als peus de Montjuïc i a tocar del mar “van ser, a partir dels anys 50 i amb l’arribada de Seat i Nissan, el cor industrial del país”, i per això el Consorci vol “mantenir aquest ADN”. El president de l’entitat pública ha explicat que, en qualsevol cas, per aconseguir aquest repte cal que la Zona Franca “sigui la locomotora de la indústria 4.0 d’Europa”.

Sens dubte, tota la conversa ha estat tenyida d’un clima de satisfacció i l’únic núvol negre –si és que se li pot dir així– ha estat quan Navarro ha assenyalat que l’Ajuntament de Barcelona no sempre està alineat amb les polítiques industrials de la Zona Franca. “L’actual lideratge de la ciutat ha prioritzat altres temes”, ha dit per assenyalar que “cal que hi hagi una persona que tingui molt clar el camí que s’ha de seguir”.

Pere Navarro ha conversat amb el responsable d’Espai.Mèdia, Quim Miró. Foto: Joanna Chichelnitzky

La joia 4.0 de la corona

Un dels projectes dels quals Navarro se sent més orgullós és el DFactory. Aquest equipament, situat a la Zona Franca i que compta amb 17.000 metres quadrats, funciona com una incubadora d’empreses tecnològiques de la robòtica, la intel·ligència artificial i la impressió 3D. “Als anys 50 fabricar cotxes era molt innovador i ocupava persones, i ara volem tornar a aquell origen, però al segle XXI”, ha explicat el socialista.

Així, DFactory té molt renom pel que fa a la impressió 3D i són moltes empreses d’aquest sector les que volen tenir-hi un peu per no perdre el tren d’aquesta revolució. “Amb aquesta tecnologia, la imaginació és el límit. Es poden imprimir bicis, per exemple”, ha explicat Navarro. “Tenim empreses al DFactory que treballen amb tecnologies que no existeixen a cap altre lloc del món”, ha assegurat per afegir que “aquest espai relaciona les empreses i són moltes les que volen venir-hi per crear iniciatives conjuntes”.

Actualment, segons ha detallat Navarro, el 60% de l’espai està ocupat, però en pocs mesos s’espera que aquesta xifra augmenti fins al 80%. Per tot això, en els pròxims temps s’ampliarà el DFactory amb un nou edifici que tindrà 70.000 metres quadrats i que, a tot estirar, estarà en funcionament el 2025.

Altres projectes, altres èxits

Certament, tal com ha explicat Navarro, mentre el món ha estat aturat per la pandèmia, la Zona Franca no ha parat. En aquesta línia, es va crear el Barcelona New Economy Week – BNEW, un esdeveniment creat per sobreviure al confinament i que va ser dels primers a plantejar-se com un congrés híbrid a cavall entre la presencialitat i les ponències digitals.

I si el món no es va aturar del tot amb la crisi sanitària va ser, en part, gràcies a la logística i al manteniment de les cadenes de distribució. És per això que Navarro ha volgut felicitar-se per la celebració de la 23a edició del Saló Internacional de la Logística. “És un saló de referència i Barcelona és un referent a Europa en aquest sector”, ha dit.

Finalment, el polític s’ha referit a la reconversió de l’edifici de Correus a la Via Laietana de Barcelona. Segons Navarro, l’immoble acollirà un espai on “es relacionaran empreses punteres i persones que busquen feina”. Aquest equipament estarà sobretot adreçat a joves.

“Cal que al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona hi hagi una persona que tingui molt clar el camí que s’ha de seguir”, ha dit Pere Navarro. Foto: Joanna Chichelnitzky

La Zona Franca més enllà de la indústria

La Zona Franca també és una zona més de Barcelona. Sovint, els habitants de la ciutat han viscut d’esquena a aquests terrenys, però en els darrers anys s’ha intentat canviar aquesta dinàmica. “El polígon queda lluny de les persones”, ha dit Navarro. “Estem transformant aquesta mentalitat millorant els espais verds de la zona i introduint-hi carrils bici”, ha afegit. Tot plegat, ha sentenciat Navarro, per “fer que el polígon sigui físicament i psicològicament part de la ciutat”.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram